Imagino per un moment, una parella que l’any 1999 es va casar i  va comprar un pis de 100 m2 amb tres habitacions pel que pogués venir, va fer una hipoteca que gràcies a l’esforç i a l’estalvi avui ja ha pagat. Avui tenen dos nens de 8 i 4 anys respectivament i a força de treballar tots dos  i d’estalviar molt ha aconseguit fer un raconet al banc de 30.000 €. La parella en qüestió mai ha estirat més el braç que la manega, els nen petit aprofita la roba del gran, no tenen la Wi ni la Play Station i la tele encara és de tub, mai han rebut cap ajut de l’administració ni per llibres ni per menjador ni per res. Van canviar el cotxe fa set anys i encara funciona a la perfecció tot i que l’home li agradaria tenir-ne un de nou però la dona diu que el  racó del banc és per a la universitat dels nens i no es pot tocar. Surten molt poc i fa tant temps que no van a sopar a fora que ni se’n recorden:  “amb qui deixarem els nens!”.

Ahir van escoltar per la tele que Zapatero vol apujar els impostos a les rentes altes.

Esposa-“Josep, nosaltres tenim rentes altes?”

Marit-“No ho se Maria, jo diria que no!”.

Doncs t’equivoques Josep, tu que no has rebut mai cap beca pels nens tens una renda alta, vosaltres que sempre heu pagat els llibres de text, les excursions dels vostres fills i el menjador, teniu renda alta, no desgraves el pla de pensions perquè no en pots tenir però tens renda alta, veus com el veïns de sota van cada dia als serveis socials i tenen una TV de plasma de 48 polzades però tu tens renda alta, teniu un raconet al banc però la vostra renda és alta.

Josep, Maria, prepareu-vos! Sou l’objectiu del govern, sou la solidaritat de l’esquerra; aquella que sempre treballa amb els diners dels altres. Prepareu-vos perquè el país us necessita. És igual que sempre hagueu fet els deures, que hagueu pagat sempre al comtat i vigilant que surtin els números. Prepareu-vos a pagar la TV de plasma dels veïns i la insolvència dels que van demanar una hipoteca del 150 % del valor d’un àtic duplex i que us miraven amb aquell aire de superioritat. Vosaltres sou la força de país i ara us demana un esforç de solidaritat, perquè no en tingueu cap dubte; sou dels de la renda alta.

Últimament sento parlar molt de la manca d’educació que té avui la gent jove. S’han perdut els valors, el principi d’autoritat no existeix, no tenen respecte per res, no hi ha ordre ni jerarquia i un llarg etcètera de retrets que al final acaben amb la conclusió que els pares no se’n cuiden  i que els mestres no poden fer la seva feina.

D’una banda penso que això , una mica sempre ha estat així, de fet Plató en un dels seus diàlegs ja diu que “la joventut està perduda”. D’altra banda, si ara això es produeix de manera més exagerada, també cal dir que no m’estranya. Desprès de 30 anys de socialdemocràcia, dels uns i dels altres confonent la llibertat amb la xauxa i repetint al personal que sota les llambordes hi ha la platja, doncs què volem?

Ara bé, més enllà d’aquest tòpic de la joventut, hi ha anècdotes que et fan pensar que la manca d’un mínim d’educació no només és patrimoni de la gent jove. M’explicaré. El passat 8 de setembre, Festa Major de Tremp i dia de la Mare de Déu de Valldeflors els regidors, com cada any, varem anar a la Missa solemne, i com cada any i com sembla que mana la tradició, ens esperàrem fora de l’església fins que tothom hagués entrat a l’església. Com cada any i de manera també tradicional el Rector de la parròquia ens vingué a rebre  i saludar-nos amablement -com sempre fa- i ens acompanyà a l’interior de la Basílica. Atès que, tal com marca la tradició, els regidors no entrem fins que ens venen a rebre i a acompanyar, el rector té l’amabilitat de reservar 4 bancs per als regidors i altres autoritats civils i militars. La nostra sorpresa fou que tot arribant als bancs reservats varem observar com estaven ja ocupats per unes senyores grans, tot i que en els banc hi posava clarament un cartell de reservat. Com a conseqüència d’aquest fet, dos companys regidors i de grup van haver d’anar a situar-se a un dels altars laterals de la Basílica. Lleig senyores, molt lleig! Que ningú em malinterpreti, si us plau. No m’estic pronunciant sobre si s’han de reservar o no uns bancs. No és això. Ara bé, si el senyor rector està conservant la tradició de rebre les autoritats i té la gran amabilitat de reservar uns bancs, doncs senyores siguin educades! Ja podem anar dient que el jovent no respecta res, que no tenen “modos” ni vergonya, que s’ha perdut el respecte l’ordre i la jerarquia, perquè vostès senyores de tot això ni una engruna.

Per cert, l’endemà un veí em va comentar que com és que cap regidor de CIU havia anat a la Missa solemne. Doncs mira no és que no hi anéssim, és que la majoria es van haver de situar –sense ofendre’s ni molestar-se amb cap responsable de la cerimònia- en un dels petits altars laterals perquè aquest any s’havia incrementat enormement el nombre de “regidores”.

Tradicionalment en aquest país, l’esquerra ha volgut fer veure que l’Església Catòlica era còmplice, ideòloga i executora del missatge de la dreta reaccionaria: que si el nacionalcatolicisme, que si la connivència entre la Cúria catòlica i  Alianza Popular, que si els lligams entre  la Conferència Episcopal Espanyola i el Partit Popular i un llarg etcétera.
No sé si això és veritat o si només respon a l’anticlericalisme exacerbat que ha inspirat l’esquerra tradicionalment en aquest país. Sempre és bo tenir un enemic al qui culpar del teu propi fracàs personal i de classe,  i si, a més, és una institució que no s’hi torna doncs millor, a per ells.
En la actualitat, però, veig indicis que això ha canviat i sense voler acusar l’Església d’una presumpta connivència amb l’esquerra radical, crec que hi fets que per coherència no hauria de deixar passar.
M’explicaré.
Primer.
L’Església, en la seva Instrucció Donum Vitae III, estableix el dret inalienable de tot individu humà innocent a la vida, com un element constitutiu de la societat civil i de la seva legislació i que “els drets inalienables de la persona han de ser reconeguts i respectats per l’autoritat política perquè no estan subordinats ni són una concessió de l’Estat”. Si a més estableix, en la mateixa instrucció, que “entre aquests drets fonamentals hi ha el dret de tot ésser humà a la vida i a la integritat física des de la concepció fins a la mort” i quan una llei positiva priva a una categoria d’éssers humans de la protecció que l’ordenament civil els deu, l’Estat nega la igualtat de tots davant la llei i es quebranten els fonaments de l’Estat de dret.
Segon:
El codi de Dret Canònic, en el seu article 1398, diu que la col·laboració formal en un avortament és una falta greu, que l’Església sanciona amb pena d’excomunió per un delicte contra la vida humana, i diu literalment “Qui procuri l’avortament, si aquest es produeix, incorre en excomunió latae sententiae”.
Tercer:
Si la doctrina i la jurisprudència del dret estableix que la col·laboració necessària té la mateixa consideració que l’autoria del delicte i si la col·laboració necessària es produeix per aquell qui intervé en el procés d’execució del delicte amb una aportació operativament indispensable conforme a la dinàmica objectiva del fet delictiu. Voleu més col·laboració necessària que aprovar una llei que ningú ha demanat per permetre que una menor sense consentiment dels pares pugui avortar durant les primeres 14 setmanes de gestació?
  Quan el govern Nazi el 14 de juliol de 1933 va aprovar la llei per a la prevenció del sorgiment d’infermetats hereditàries, va facilitar l’esterilització forçosa de certs individus física o mentalment impedits. Aquella llei va institucionalitzar el concepte eugenèsic de “la vida que no mereix la vida” proporcionant la base legal i col·laborant necessàriament en l’esterilització involuntària de milers de disminuïts, gitanos, “inadaptats socials” i negres residents a Alemanya.
 Així doncs, i  aplicant la seva pròpia llei, a què espera l’Església a excomunicar a aquests socialistes que presumeixen de la seva fe catòlica i de Missa diària com ara Francisco Vazquez antic alcalde de A Coruna i actual ambaixador espanyol a la Santa Seu o l’inefable Jose Bono actual President del Congrés de Diputats espanyol? No em puc creure que l’Església faci els ulls grossos davant uns fets que ataquen directament la seva base moral i incompleixen el seu propi codi de dret.
 

La ministra d’Igualtat, Bibiana Aido, opina a la cadena amiga, la SER, que “un feto de 13 semanas es un ser vivo pero no es un ser humano”.
Hi ha una estratègia de l’esquerra que consisteix en fer perdre el sentit de les coses i les paraules. A la crisi en deien desacceleració, al transvasament  captació temporal d’aigua i als barracots mòduls prefabricats de qualitat.
Aquesta obsessió per canviar el sentit i el valor de les coses pot arribar a la perversitat quan el que es vol canviar afecta directament a la persona. És a dir, si a través de les teves manifestacions i de la teva persistent propaganda ets capaç de fer quallar entre la societat que un fetus de 13 setmanes està desproveït  de la condició humana, aquest ésser deixa de ser titular de drets que de forma natural acompanyen a la persona perquè  són inherents a la naturalesa humana. Si entre la societat qualla la idea que aquell ésser viu no es titular de drets és que no és digne de protecció i, encara més greu, fem-ne el que vulguem sense cap sentiment de culpa perquè aquell ésser viu no té res a veure amb nosaltres. Si a més de generalitzar aquesta deshumanització comences a canviar les paraules per treure magnitud a les expressions i, com entre els barracots i els mòduls, comences a substituir avortament per interrupció voluntària de l’embaràs o assassinat per eutanàsia passiva, ja tens perfectament abonat en camp per la barbàrie.
Quan en els anys previs al nazisme la propaganda Goebbelsiana es va encarregar de criminalitzar al poble jueu de tal manera que els ciutadans alemanys van acabar veient-los més com monstres que com éssers humans de la seva mateixa espècie, es van obrir les portes de Dachau i es van encendre els forns d’Auswitz. L’Holocaust estava servit i a més vestit de legalitat. I tots amb la consciència tranqui-la.
És tremendament perillós obrir aquestes portes perquè donen entrada al totalitarisme més salvatge. Quina serà la propera afirmació que la propaganda del règim s’encarregarà de difondre? Què els autistes no són humans perquè tenen dificultat per a relacionar-se, què podem aplicar l’eutanasia als malalts d’Alzheimer perquè no tenen memòria, o com que el materialisme històric (base del marxisme) diu que Déu no existeix,  podem eliminar a qualsevol persona religiosa que trobem pel carrer?
 

El bebe Aido representa un fetus de 12 setmanes de gestació que la ministra d’igualtat no considera un ésser humà

 És molt curiós com en la defensa aferrissada de l’avortament hi coincideixen moltes persones que també manifesten el seu enèrgic rebuig a la pena de mort. Em sorprèn com els sents atacar a alguns estats del EUA dient que no respecten el dret a la vida de les persones, que no és just que una persona pagui amb la seva vida l’assassinat d’un altra, que sempre hi pot haver un error judicial i que s’executi un innocent, que si el dret a la reinserció, etc, etc. I després, amb absoluta normalitat i sense cap rubor, enarboren la bandera de l’avortament lliure i gratuït. I jo em pregunto com es pot defensar la vida i dir que un fetus de 12 setmanes no es un esser humà. Què és doncs? Una albergínia?  Com es poden al·legar en contra de la pena de mort possibles errors judicials en un país on les garanties jurídiques són deu cops més potents que a Espanya (per no dir a la Xina, on també hi ha pena de mort) i desprès deixar que una nena de 16 anys decideixi ella sola si continua amb l’embaràs? És que les nenes de 16 anys tenen el do de la inefabilitat i no cometen errors?  Com es pot confiar en  la reinserció d’un violador assassí i al mateix temps treure el dret a la vida del fruit d’una violació? Posats a confiar, aposto més perquè el fill d’una violació arribi a ser un ciutadà honrat que en la reinserció d’un psicòpata assassí i violador. I per acabar, el gran argument de la intel·lectualitat d’esquerra: “A més, s’han donat casos com el de Sacco i Vanzetti en que va resultar que eren innocents quan ja els havien executat”. En primer lloc tinc els meus dubtes que fossin innocents però posem que ho fossin. Molt be, és un injustícia i s’ha de restaurar la seva memòria. Però i dels 112.138 avortaments produïts a Espanya durant el 2007? Eren culpables d’alguna cosa? Vols més innocent que el que ha de néixer?  O és que amb la vostra manera lliure d’interpretar la doctrina de l‘Església sobre el pecat original, esteu aplicant una eugènesia preventiva?