Dmc 7 Feb 2007
El problema no és l’Estatut
Enviat per Josep Tarrat 
Des de les passades eleccions no l’havíem sentit, feia d’extra quan en teoria era el protagonista de la pel·lícula. El senyor Montilla feia el que ja havia dit que faria: de gestor, de funcionari gris i amb “manguitos” darrera d’una taula de l’últim despatx de la casa, sense finestres i amb poca llum no fos el cas que algun empleat de l’empresa descobrís que es porta la carmanyola de cigrons amb sèpia, de casa.
I ara, tot de sobte compareix en roda de premsa, solemne, hieràtic, amb aquell posat de manobre recentment ascendit a capatàs. I jo pensant: ara parlarà de Catalunya… doncs no, que si el PP vol guanyar als tribunals el que no va poder guanyar a les urnes, ni al Parlament, ni al congrés, ni al Senat; que si el PP fa poc favor al Tribunal Constitucional, etcètera.
La seva guerra és Espanya, el seu adversari el PP i el seu camp de batalla una satrapia llunyana a la que ha estat destinat temporalment. L’Estatut no és el problema. Si a la fi tampoc l’aplicàvem! El govern espanyol del PSOE aprova lleis que són un atac a la línia de flotació d’aquest Estatut i el tripartit se les empassa per no fer soroll i en favor de la Catalunya postnacional i social. L’Estatut ja era una norma secundaria amb gairebé rang de decret legislatiu per aquest govern tripartit. Així doncs, on és el problema? La resposta és que ara podem atacar al PP i aquest és el problema de Zapatero, no de Catalunya sinó de l’amo, al que de manera fidel servim i és la nostra raó de ser.
El PP ha fet el que ja havia anunciat, res de nou. Però, que no manàvem a Madrid, què no era allò de si guanya Zapatero guanya Catalunya?
Si el PSOE desmunta l’Estatut per la via de les lleis de bases que envaeixen i deixen sense efecte l’Estatut, no passa res, tot correcte i país postnacional, govern de diputació aigualit i càrrecs per anar tirant. Ara si és el PP el que vol estripar la joguina llavors no, ens trenquen la girada, perquè no en tingueu cap dubte l’estratègia del tripartit era desdibuixar aquest país per la via de la invasió subtil, amb somriure i punyalada i qui dia passa any empeny, botí a l’alforja i terra cremada i d’aquí cent anys tots calbs i sobretot espanyols.
Tremp, Pallars Jussà Pirineu de Catalunya
No ho veieu que aquest home no sap què és Catalunya? Els seus objectius, les seves il·lusions, la seva mirada, els seus pensaments, tots s’adrecen a Madrid. La nostra pega és que no hi sigui a Madrid. Què tranquils que estaríem tots plegats! Com enyoro el President Pujol! Com enyoro que el meu país tingui un president que estimi ser President de Catalunya!
Catalunya no els importa gens.Catalunya no va bé, l’estatut el tenim penjat, però , tampoc tenien intenció de complir-lo. La indústria catalana perd el liderat, any rere any, un exemple es, el tema dels els medicaments genèrics, que pretenen disminuir la despesa sanitària, han fet molt de mal a la indústria farmacèutica catalana ., Es el català i no pas el castellà, la que esta en crisis, TV3 i Catalunya radio, han perdut quota d’audiència i això no ajuda a enfortir la identitat nacional .La llei de dependència lesiona els interessos de Catalunya i encara els aplaudim… Ara els Catalans som molt solidaris, molt socials, molt correctes i molt estúpids… DROGUES SI, per descomptat, les haurem de prendre per aguantar tota aquesta, estupidesa
El problema és el Montilla, és clar. Però a part de ser un personatge sinistre, que no parla perquè no en sap, per a qui Catalunya, com bé dius, no deixa de ser l’anècdota de la seva vida, ell s’hi ha trobat de rebot en tot això. Però el més trist és que els d’ERC l’hagin elevat a categoria de President d’una nació que diuen, deien, diran o van dir, que volen independent. Això de la independència per a ERC és com l’Estatu, primer el volien després se’n volien desentendre amb l’abstenció, després parlaven d’un vot nul, i, al final, van dir que no. Doncs bé amb gent així, on voleu que vagi el país?
Ha donat la casualitat que en una setmana he vist dues entrevistes. La primera a la dona del Montilla (amigo Pepe…, que gran que et va això ) i l’altra del Puigcercós.
La primera com si fos la dona d’un contable de les películes de Berlanaga, o sigui un tio gris i el segon preocupat amb no fer seroll i fer acció de govern (acció de qué..??).
La Cambra de comerç denuncia que el 25% de les inversions APROVADES a Catalunya no és fan, quan a l’Arago se’n fa el 136 % i a Madrid el 99% (i la base que tenen és moltíssim més alta).
D’això cap conceller hi diu res.
Si el que volen és gestionar i no fer política, qualsevol manual bàsic de gestió comença pel que un projecte s’ha de fer dins del PLAÇ i PRESSUPOST estbalerts. Es veu que aquest govern gestiona no se com. De segur que eficientmentment no i molt menys eficaçment (aquí ja no hi arriva).
Si us plau, diputats de comarques, alcaldes del PSC i ERC, diqueu-li amb vostres caps que LES COMARQUES DE CATALUNYA EXISTEIXEN i també necessitem infraestructures, sanitat, educació, i si d’això res, al menys una mica de CARINYO…. No val que només vinguin quan s’ensorra un tros de túnel, que desgraciadamnent no és de Comiols (aquest que segur que no s’ensorra).
Bueno, com sempre, misèria i companyia…..
I el moc? Algú em pot aclarir si és veritat això del moc? Perquè sembla ser que aquest home (en Montilla) quan ha de fer un esternut no té l’educació, la prudència i el més mínim sentit de l’higiene, per fer el que fa qualsevol persona normal: tapar-se la boca amb un mocador -si pot ser- i girar la cara. Es veu que t’hi acostes i si està constipat t’esternuda a la cara i te la pot omplir de mocs. Estic començant a al·lucinar d’una manera que no sé si resistiré quatre anys així. Vull anar al metge i tot per veure si em pot donar uns tranquil·litzants. De totes maneres hi ha un petit bri d’esperança en tot això i és el pensar que potser, amb una mica de sort, algun d’aquests mocs pot caure al bigoti d’en Carot o al nas d’en Puigcercós.
Però Paco, home de Déu, com pots demanar que els diputats de comarques i els alcaldes del PSC i ERC diguin res als seus caps????? No veus que aquests també tenen el mandat suprem de no fer soroll, de callar, de ser bons minyons, submisos, i donar pocs problemes? La renaixença de Catalunya ha de començar per les comarques i a les properes Municipals. No podem esperar més. Això s’enfonsa.
I ara tots passejant-se pel túnel de Vielha amunt i avall com si haguessin fet alguna heroicitat. No figura que és la seva obligació arreglar els problemes de la gent? I el túnel de Vielha n’és un de problema i dels grossos, encara que l’hagin apedaçat. I si tinguessin una mica de vergonya els del govern central faria anys que no podrien anar a la Val d’Aran sense caure’ls-hi la cara. Perquè cal rostre per mantenir aquest túnel al segle XXI mentre es fan autovies de quatre carrils des de Villaconejos a Piedrafita de la Sierra. I això val per al PSOE i per al PP. I a sobre tenim un govern del mateix PSOE a Catalunya l’objectiu principal del qual és no incomodar el PSOE de Madrid. Ja em direu quin panorama!
Perdoneu que torni amb la Val d’Aran però és que aquests dies he assistit, atònita, a uns fets que considero vegonyosos per moltes raons. Divendres es va obrir el túnel i darrera la comitiva d’autoritats hi anaven uns quants cotxes amb la bandera aranesa al capó. A TV3 -la televisió del règim- van dir que eren ciutadans que manifestaven així la seva alegria per l’obertura del pas. Per la premsa de l’endemà vaig saber que, en realitat, eren ciutadans aranesos que havien anat a donar suport al Síndic Generau d’Aran, greument maltractat per l’”honorable” conseller d’Obres Públiques Sr. Hipopòtam-Nadal. I em vaig treure el barret davant aquests ciutadants que van saber apreciar quí havia lliutat per la seva Val i quí només hi havia anat a fer-se fotos i xupar càmara. I vet aquí que, de tot això se’n dedueixen dues coses ben clares: 1a) Tv3 no informa, manipula barroerament i sense escrúpols amb els diners de tots, és sectària en la informació i està al servei del govern -cap novetat fins aquí- i 2a. que a les comarques necessitem polítics com el Sr. Barrrera, Síndic Generau d’Aran, que planta cara i s’enfronta a qui sigui per aconseguir el millor per als ciutadans de la seva Val. Si no hagués estat per la seva exigència enèrgica, valentat i clara, el túnel encara estaria tancat. I vaig constatar també que tenir un delegat del govern als Pirineus no garantitza que les nostres comarques es defensin sinó només que tenim un personatge que es passeja pels prats fent-se fotos i que diu amén a tot el que li diuen des de la Plaça Sant Jaume lloc on ara hi habita un senyor que no ha sortit mai de Barcelona i la seva àrea metropolitana -a excepció d’Iznajar, és clar- i si en surt serà per anar a posar com un estaquirot per algun reportatge de TV3. Per això penso com en Jaume i dic que necessitem polítics de CiU a les properes municipals perquè és l’única manera que es defensin els interessos dels nostres pobles i les nostres comarques. No volem ambaixadors del Montilla per a que no sàpiguin aixecar la veu quan el President aboqui tots els seus esforços a la gran capital. Per riure-li les gràcies ja té en Carod i els seus. Nosaltres volem algú amb fermesa, seriositat i rigor.
Josep Ma, ja ho sents, necessitem gent com tu. A les municipals tens el meu vot a Tremp