Havíem somiat una ciutat. Una ciutat on el futur es cuinés avui , on el demà sempre figurés per damunt de la mediocre política de la quotidianitat . Una ciutat on quan s’estén el braç es veies la lluna i  no la punta del dit. Una ciutat que creixés en la direcció del que seran les ciutats intermèdies d’aquí 25 anys i no en la improvisació de la llicència corre que la necessito. I volíem les estrelles
 
I em diuen que aquestes paraules ressonen en el vuit que el que importa a la gent és  el fanal de sota casa i el sorral per cagar el gos. El que importa és el sot del carrer i la senyal direccional.
I mentre tant el futur passa pel davant i el teu fill truca de Barcelona i et diu que ja te feina i que pujarà per setmana Santa i tu penses que potser haurem de comprar un pis a la capital, el nen ja no tornarà a Tremp
Mira Josep , el que hauríem de fer és marxar tots quant et retiris
Vols dir Mercè?
 Si home si, no veus que a qui només hi ha que vells.
L’últim que apagui el llum!

Tremp Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya