M’ha arribat algun comentari verbal ,on se’m diu que en l’article d’ahir ja critico al nou ajuntament. No és veritat, de cap de les maneres, i si s’ha interpretat així no era en cap cas la meva intenció.
L’article el que critica és la manca d’ambició en general, no dels polítics, sinó de tots el ciutadans, on jo també m’hi incloc alguna vegada. Critica la conformitat en el projecte a curt termini, defensar lo quotidià davant el risc del futur incert, no veure el bosc perquè t’has apropat  massa a l’arbre. Critica la mentalitat de poble que molts cops tenim al Pirineu perquè el nostre horitzó és el Montsec o Carreu o l’alzinar del Farga.

Potser anar més lluny no s’entén, o no es vol entendre o potser fa por de perdre la seguretat de les parets properes i no anem extramurs on hi ha lo desconegut, lo nou, el futur.
Recordo durant aquesta passada campanya que un director d’una entitat bancària em deia; hi ha massa gent acomodada en la tranquil·litat del sou a fi de mes, sense pretensions sense voluntat d’assolir riscos, volen anar fent i res més i carai jo he de fer hipoteques i el diner s’ha de moure sinó no arribo als objectius.

Be, en tot cas era una crítica a la síndrome d’anar fent Si el nou ajuntament s’ha de criticar ja ho farem, ara encara no toca.

Tremp Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya