Durant els últims anys hem construït un país massa còmode. A la Conselleria de Sanitat que en teoria hauria de fer hospitals i reduir llistes d’espera , ara en diem Conselleria de Salut, allò que la OMS gairebé no sap com definir, però que ja inclou elements de subjectivitat i en el cas del govern de paternalisme, tranquil de la teva salut ja me n’ocupo jo.  També hem canviat ensenyament que treballava per reduir els barracots i ara en diem educació que ja denota no només paternalisme sinó alguna cosa més greu com dirigisme. I la població veu com la seva quota de participació disminueix, el govern ja s’ocuparà de tot, de la meva salut de l’educació dels meus fills i perquè no de la meva hipoteca o de donar-me directament un pis. Davant d’aquesta manera de governar i de fer, l’individu cada cop te menys protagonisme i l’esfera de la llibertat individual, l’esforç de superació ja no te massa mèrit , tots som iguals i tots amb el mateix uniforme i perquè no el mateix cotxe i el mateix bloc de pisos. I si tot això ja se n’ocupa el govern, jo que he de fer? Doncs treballar i sortir de cap de setmana i si hi ha eleccions, a la platja hi falta gent. I d’aquí cent anys tots calbs.   

Tremp Pallars Jussà, Pirineu de Catalunya