Ahir vaig coincidir per casualitat a l’Ajuntament amb l’exconseller d’Agricultura Francesc Xavier Marimon i Sabaté. En l’actualitat aquest senyor està completament apartat de la política i la seva vida dona tombs al voltant del món immobiliari. En un moment de la conversa va fer referència a la seva etapa política de la qual em va semblar que no en guarda un molt bon record.
Més enllà d’aquesta anècdota, em va venir una reflexió al cap. Quants consellers d’Agricultura provenien de  la demarcació de Lleida? Així de memòria i sense fer cap recerca de documentació, almenys quatre; els senyors Marimon i Grau de Convergència, i els senyors Siurana i Llena del PSC.
És que hi ha un acord entre les dues grans formacions polítiques a Catalunya amb el binomi Agricultura-Lleida? És millor que els consellers d’Agricultura siguin de Lleida que, per exemple, de les Terres de l’Ebre? Si és així, i està provat que ser de Lleida et dona un plus de coneixement i capacitat per exercir tasques en la gestió agrícola, em sembla bé. Potser podríem parlar amb el govern amic de Zapatero i pressionar perquè el proper comissari d’agricultura a la Unió Europea  en substitució de la Fischer fos de Lleida. Que bé que viuríem tots amb una PAC catalana. Ja ho estic veient, una època gloriosa, com quan els Borgia dominaven el món civilitzat o quan els Almogàvers repartien estopa per la mediterrània.
Si no és així, i el fet de ser de Lleida no és cap plus, vull pensar que des de Barcelona no ens veuen a tots com a pagesos, que en principi no te  cap mal, al cap i a  la fi tots en venim de la terra,  però que no fos -digueu-me mal pensat- que  hi apliquen aquella connotació pejorativa de Guajiros com diuen a  Cuba, perquè aleshores n’hi ha per emprenyar-se. Vull pensar que és una simple casualitat i que els de Lleida podríem ser també consellers d’Economia o de Sanitat. De fet el senyor Antoni Siurana és economista i el senyor Llena és metge.
Lluís Companys va arribar a President de la Generalitat i era advocat, malgrat ser  del Tarrós, tota una referència en el món de l’agricultura.
A veure si entre tots podem convèncer a aquests espavilats de Barcelona i el proper Conseller de Lleida sigui titular de Política Territorial i Obres Publiques, que d’això n’anem bastant faltats. D’agricultura, terra per córrer i rocs per espedregar ja n’anem ben servits gràcies.

Tremp Pallars Jussà, Pirineu de Catalunya