Prats 2007

Son les deu del vespre, negra nit als Prats,  a Cal Magí quatre homes couen carn a la brasa mentre les mestresses a la cuina, no paren d’amanir enciam , tallar xolis i omplir porrons de vi. És la Festa Major dels Prats, una masia situada més enllà de Boixols, en direcció a Montanisell i prop del cap del Boumort. Un centenar llarg de persones soparan aquesta nit afilerats al menjador i la balconada de la masia. A sota de casa, a uns 50 metres, en una nau agrícola habilitada per l’ocasió com a saló de ball, els músics, un duo anomenat “Stylette” afinen els instruments. El ball comença a les 12, què és l’hora de començar els balls;  el cava,  algun Cuba Libre (al preu)  i la coca amb xocolata que ens ofereixen les dues pubilles guapíssimes , corren per l’improvisat envelat. Cap Personatge famós, cap artista de renom, cap escenari megalòman ni cap servei de seguretat però la festa és autèntica, ancestral, de tota la vida. Una d’aquelles tradicions de soca arrel que  encara conserva l’essència de la festa al Pirineu l’ànima de les nostres costums, la nostra manera de fer i la nostra cultura de Pirinencs. Allí hi eren els nostres avantpassats, els padrins, els pares però també els fills i els nets. Aquesta festa també representa el futur del nostre país de les nostres comarques i dels nostres pobles i masies que es resisteixen a desaparèixer devorats per l’absurda modernitat que marca la moda d’un efímer artista creat artificialment per un inconsistent programa de televisió. Una festa , per cert,  feta amb escassos recursos econòmics i finançada pels clients que sopen a la casa i pels números de la “Toia” que compren els balladors. Tot plegat, la moral de l’escassetat, del “no deixis  res al plat nen!” Però també la moral de; per la festa major que no falti res a taula,  i el;  “nena!,  tu que vas ligera porta més carn”
A uns quants quilòmetres de distància, a la capital del Pallars Jussà, ressona el soroll de milers de vats de potència  i una tal Lorena i una tal  Conchita i una  tal  Julieta canten i ballen al ritme imposat pel marketing televisiu el jovent paga l’entrada però no hi ha alegria i la música mata qualsevol conversa però no hi ha ambient de festa més enllà de la típica simpatia provocada per l’efervescència d’algun Bacardi extra. 
I jo em pregunto, on volem anar a parar? Què volem demostrar i quin paper volem jugar? Volem ser els millors i ho fem tot més gran, i fem més soroll que ningú amb el so d’un artista enllaunat dins un programa musical atrotinat, pensat per una televisió justeta per espectadors justets?.

Serem la capital del Pirineu quan de les nostres festes, aquelles de tota la vida en fem estandart i bandera i les nostres arrels siguin l’ànima de la nostra festa i les nostres costums i tradicions la base i ingredient principal del nostre futur i reivindico una gran festa de Sant Antoni, on el fadrins després de ballar el contrapàs puguin gaudir del millor ball i la millor orquestra i una gran festa de Sata Llucia i el millor ball per Sant Bonifaci i les carrosses de la fira de Primavera i una gran Festa Major que vesteixi els carrers i les places de festa d’alegria i et convidem a venir  a Tremp, i “ tranquil·la noia que el sopar el pago jo”  I a Palau, Vilamitjana , Suterranya i Puigcercós  les millors festes Majors. I pel mateix preu, que no els falti de res.

Tremp Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya