arlingtoon

A la ciutat de Washington, EUA, hi una visita obligada: el cementiri  d’Arlington. En aquesta necròpolis de 253 Ha. només s’hi enterren persones que han donat la seva vida pel seu país. La tomba del soldat desconegut, un mausoleu de marbre, és custodiada 24 hores al dia 365 dies l’any per uns soldat d’élite d’infanteria que tenen assignada aquesta funció per un període de dos anys i han de complir tota una sèrie de requisits.  La guàrdia es relleva cada trenta minuts i expliquen que un dia s’apropava una fortissima tempesta i els comandaments van donar permís  per deixar la guàrdia; els soldats van respondre: “guardar la tomba no és  només una tasca , és l’honor més gran que un soldat pot acomplir”.
Catalunya no te cap cementiri d’Arlington ni cap tomba al soldat desconegut i sobretot, i aquest és el fet més important, no té persones que estiguin disposades a suportar una tempesta pel seu país. 
Catalunya el que te és una colla d’adolescents de entre 12 i 70 anys, tots d’esquerres, que criden i gesticulen  donant sempre la culpa als altres; una colla d’arreplegats estudiants de ciències polítiques i filologia que no han donat mai un pal a l’aigua, experts en tirar gats al mar, marejar la perdiu i viure de l’assistència social;  cridaires histriònics refugiats darrera de la pancarta i quan aquesta desapareix i el poble els asseu en un despatx de conseller corren a hissar la bandera de l’imperi i engreixar-se als millors restaurants de la ciutat.
A Catalunya el que hi ha és polítics funcionaris que han fet de la política el seu modus vivendi perquè cap empresa els voldria ni de peons. A Catalunya no hi ha persones que posin el país per davant de tot.  A Catalunya no hi cap patriota dels de “Déu Pàtria i Família”.
A Catalunya hi ha professionals de la queixa i menjadora; xerraires de fira i venedors de locions capil·lars miraculoses ,de tònics que ho curen tot, i tril·lers de cantonada.
A Catalunya el que hi ha és milers i milers de personatges que surten al carrer per protestar per la guerra de l’Iraq i quan el govern els deixa a les fosques , els atura amb un caos ferroviari o aeroportuari  i els enfonsa cada túnel que intenta construir, es queden a casa, callen  i, com a molt, colpegen  una cassola quan hi ha una càmera de televisió, a la recerca dels seus 5 minuts de glòria.

Al cementiri d’Arlington només s’hi enterra persones que han fet alguna cosa pel seu país i a Catalunya avui al fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor, perquè no hi cabrien.

Tremp Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya