Dill 13 Ago 2007
ACTE DE SOBIRANIA
Enviat per Josep Tarrat 
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
Josep Maria el teu últim escrit avui sembla premonitori,
Les seves últimes han estat un clar advertiment: “Una nació no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa”.
En Lluís Maria Xirinacs, digué: “La independència és l’eix central, el pal de paller d’una nació. Una nació que no és independent, o és infantil o és esclava; per tant la independència no solament és un dret sinó que també és un deure”.
Esperem que aquesta mort tràgica ajudi a despertar les consciències.
Des del teu blog Tarrat el meu homenatge al Lluís M. Xirinacs.
Heus ací que parlant de polítics funcionaris ens sacseja la mort del Lluís M. Xirinacs. La notícia passa gairebé desapercebuda en la pàgina de successos de la televisió del règim (TV3) tal com si s’hagués suicidat algú qualsevol per culpa d’una raresa. I no li faran cap homenatge i si ho fan ho faran per quedar bé i passar pàgina com més aviat millor, no fos cas que s’esbalotès el galliner mentre el president és al pueblo. Que no se’l pot molestar ni que aquest país caigui de misèria, econòmica, moral i política. Quina llàstima, Lluís, quina llàstima. El meu homenatge, també, per a tu.