manarola

Manarola, Cinque Terre

Durant uns dies de vacances he recorregut una part de la Côte d’Atzur i una part de la Liguria, on hi ha l’anomenat parc Nacional de les Cinque Terre, cinc pobles situats en uns impressionants penya-segats a la vora del mar Ligur, declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Un exemple espectacular d’organització turística.
El viatge en cotxe és força llarg, però val molt la pena. El trajecte de tornada des de la Spezia (Italia) fins a Tremp és de 1.104 quilòmetres, s’ha de recórrer tota l’autostrade del Fiori, tota la Provençale, l’autorrute du Soleil, la Lanquedocienne i l’autorrute Catalana, en territori francès, perquè en territori de Catalunya s’anomena la autopista del Mediterraneo. Durant tot aquest recorregut i durant tota l’estada en terres italianes i franceses encara és hora ara que vegi una patrulla de policia, això si, cap desordre, cap aldarull, un trànsit intens sobretot en la zona de Cannes però cap problema, fins i tot a l’hora de travessar tota Catalunya menys Tarragona, tampoc cap patrulla policial. Tot d’una, i desprès de recórrer uns 1.061 quilòmetres, a l’altura de Folquer (Coll de Comiols) una parella de Mossos d’Esquadra i un tot Terreny aturats al marge de la carretera. El cotxe que porto al davant redueix bruscament la velocitat tot i que no anava pas de pressa, la parella de policies resten hieràtics al costat del 4×4 amb aquella actitud majestàtica que confereix el saber-se autoritat competent. Ja hem arribat a casa. La icona més popular del Pallars Jussà ens dona la benvinguda i, si no n’hi havia prou, arribant a la plaça de la Creu a Tremp, el segon cotxe patrulla. En menys de 30 quilòmetres dues parelles de policia i durant nou dies de vacances i més de 2.500 quilòmetres recorreguts per dos països completament civilitzats de la Unió Europea, cap ni una.
I jo pregunto, algú de vosaltres se sent més segur? Personalment tant a Itàlia com a França m’he sentit completament segur tant a la carretera com en totes les ciutats i poblets que he recorregut. Aquí al Pallars no em sento més segur, en tot cas em sento més vigilat, més controlat, més -permeteu-me l’expressió- amoïnat, no fos el cas que en qualsevol recta parany superéssim el límit de velocitat ridícul de 90 quilòmetres hora amb la conseqüent retirada de punts de carnet  i la corresponent sanció pecuniària que engreixa les arques d’aquest govern recaptador. Em sento condicionat i ja no m’apropo a cap festa major, no fos el cas que a l’hora de marxar un control d’alcoholèmia situat, no pas a la sortida del poble en festa, sinó tot just abans d’arribar a casa, quan ja m’he pogut matar deu vegades per una conducció eufòrico-etílica, m’elevés a l’altura de delinqüent perillós. No em sento pas més segur, en tot cas tinc la sensació que cada cop es viu pitjor en un lloc on em sento com un  presumpte delinqüent, en un lloc on sempre hi ha d’haver algú que em vigili o que em protegeixi. De què? De qui m’han de protegir? “Quid custodiet custodes”? .
Això si, cap carretera millora. L’última que s’ha fet, el tram de Tremp a Pobla, és un escandalós desastre de circulació, un autèntic coll d’ampolla que provoca uns embussos de més de dos quilòmetres a l’entrada de Tremp. Un parany a l’entrada del Pirineu que farà desistir als més atrevits d’apropar-se a les nostres comarques. I el  túnel de Xerallo a la Nacional 260, el més calent a l’aigüera. I el túnel de Comiols una quimera. I cada cop més vigilants i cada cop més control i cada dia més policia i jo em pregunto perquè carai he tornat del món civilitzat?

Tremp Pallars Jussà, Pirineu de catalunya