Dmc 3 Oct 2007
El curt viatge de Curzio Malaparte
Enviat per Josep Tarrat 
Villa Malaparte és un singular edifici tot pintat de roig que esta situat al cim d’un abrupte espadat de l’illa de Capri. La casa està completament aïllada i només s’hi arriba fent un recorregut d’una hora i mitja a peu des de “la Piatzeta” de Capri o, un dia de mar calma, en barca i superant els 99 esglaons tallats a la roca que condueixen a la porta de l‘edifici. La situació de la finca i la seva vista, dominant tot el golf de Salerno és espectacular.
L’edifici fou concebut l’any 1937 per l’arquitecte italià Adalberto Libera per encàrrec de l’escriptor i periodista Kurt Erich, més conegut com Cruzio Malaparte.
Nascut a la Toscana, fill de mare italiana i pare alemany, Cruzio Malaparte és un personatge d’allò més curiós; periodista i escriptor, als 24 anys es va sumar al feixisme participant en la “Marxa sobre Roma”(1922) amb Benito Mussolini. Fundà, com a membre del Partit Feixista Nacional, el diari romà “La Conquista dello Stato”. També publicà, anys després, una biografia d’Italo Balbo (cap de les Camises Negres) on exalta la visió més romàntica del Feixisme Italià. Uns anys més tard, i després de la publicació del llibre “Técnica del cop d’Estat” (1931), on criticava a Adolf Hitler, va caure en desgràcia i va ser expulsat del Partit Nacional Feixista i condemnat a l’exili intern a l’illa de Lipari, essent alliberat poc més tard gràcies a la intercessió de Galeazzo Ciano, gendre de Mussolini. L’any 1941 va ser enviat a Rússia com a corresponsal de guerra del diari “El Corriere della Sera” Aquesta experiència li va servir de base per posteriorment escriure dues de les seves obres més famoses i reconegudes; “Kaputt”i “la Pelle” ( La Pell)
Els “faraglioni di Capri”
Sorprenentment, desprès de la gran guerra, Malaparte sofreix en aparença una transformació i s’afilia al Partit Comunista Itàlia. És l’època en que s’estableix a París i escriu “Das Kapital”, un retrat de Karl Marx. Ja al final de la seva vida visita la Xina comunista i s’enamora del Maohisme i del seu líder Mao Tsé-Tung del que arriba a dir que admira per “la seva manca de sectarisme i de fanatisme”. La seva admiració per la Xina comunista el va portar a deixar en herència Villa Malaparte de Capri a la República Popular de la Xina , llegat que va ser impugnat per la seva família, segons sembla al·legant motius de demència.
I algú es pot preguntar, per què explico tot això? Doncs la resposta és molt senzilla; més enllà d’un recent viatge a la costa amalfitana on he descobert l’Illa de Capri, el que em porta a relatar la vida d’aquest personatge és el fet que una vegada més i com en d’altres articles he mantingut, feixisme i comunisme són dos camins paral·lels, dues tendències d’una mateixa ideologia. L’evolució ideològica de Curzio Malaparte des del feixisme més pur fins al comunisme més integrista de Mao, no és pas un camí llarg i contradictori, és només un canvi de tonalitat d’una mateixa camisa, dues habitacions d’una mateixa casa on el mateix individu es pot trobar còmode. És com sempre una mateixa visió totalitària de la societat i de l’individu.
Tremp Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya
A banda de la reflexió del Tarrat sobre les similituds entre feixime i socialisme-comunisme, que em sembla molt bé que posi de manifest atès que en aquest país es tendeix reiteradament a criminalitzar el primer i enhaltir el segon d’una forma automàtica, quan igual de totalitaris, criminals i sinistres són ambdós règims; en veure la foto de la casa d’aquest tal Curzio Malaparte m’ha vingut al cap una altra reflexió. I és com d’hipòcrites són aquests d’esquerra i progres. He vist una casa que, si ningú m’hagués dit que pertanyia a un comunista, hauria pensat que era d’algun d’aquests magnats del capitalisme que volten per Capri. No se suposa que un comunista no pot tenir res seu, que tot ha de ser de tots? Aquesta casa hauria ser a hores d’ara dels proletaris de Nàpols, no? I en el cas del nostre país aquests del tripartit l’expropiarien per llogar-la a preu barat? Doncs bé, igual que el Curzio Malaparte, el Sr. Saura té cases. No casa, cases. I em pregunto si les posarà a lloguer. És la seva doble moral, la seva hipocresia, la burgesia progre que fa veure que està al costat dels treballadors i dina amb coberts de plata en grans mansions. Em fan fàstig perquè, a sobre, la seva ideologia semble moralment inqüestionable. Com en Montilla que porta els fills a l’escola alemanya, la més privadissima de Barcelona i després vol que portem els nostres a la pública.
Però Jaume, aquest Curzio Malaparte va tenir el detall d’arrebossar-la de vermell i, potser, hi ha una falç i un martell al celler… Això si, no la gaudeixen els proletaris, no. Seria massa!
Algú em podria explicar per què els homes d’ERC porten camises negres o fosques? És que així ho obliguen els estatuts del partit o és que es troben còmodes amb aquesta estètica sinistra? El meu home sempre les ha portat clares les camises però ara encara ens hi esforcem més a comprar-les en aquests tons lluminosos, nets i clarents. Són els tons del meu país.