Dts 20 Nov 2007
Infrastructures de comunicació i desenvolupament de la Comarca del Pallars Jussà
Enviat per Josep TarratPer a que un territori experimenti un creixement econòmic han de confluir segons els experts una sèrie d’elements. Com més gran sigui el seu grau de concurrència, més elevat serà el desenvolupament econòmic.
Aquest factors son: l’educació, l’estabilitat política, la pau social, la inversió privada i les infrastructures. La confluència de cadascun d’ells depèn, en gran mesura, de l’actitud de la societat i de l’administració pública. En els dos últims factors, -indispensables per afavorir el creixement-, la inversió privada i les infrastructures, la participació de la societat en el primer i l’eficàcia de l’administració en el segon són del tot decisius perquè un territori es desenvolupi econòmicament. Si be la inversió empresarial privada és una responsabilitat de la societat civil, la millora d’infrastructures de comunicació és un deure inexcusable de l’administració i determina decisivament la concurrència més o menys intensa dels altres factors
Xerallo vist des del port de Perves
La comarca del Pallars Jussà i la seva capital Tremp s’enfronten en l’actualitat amb el repte més important de les últimes dècades que es definir quin serà el seu paper en el futur econòmic del Pirineu occidental de Catalunya i el seu entorn més immediat. El túnel de Comiols i el de Xerallo són les dues infrastructures viàries que haurien de definir l’eix principal de comunicació entre Catalunya i el Pirineu Occidental. La seva construcció convertirà Tremp i el Pallars Jussà amb el motor econòmic, social i cultural del Pirineu occidental o, en cas que no es construeixin, arraconarà definitivament en un cul de sac la comarca i la seva capital.
Hi ha d’altres infrastructures de comunicació com són internet , telefonia mòbil, televisió digital etc. que són importants també per al creixement econòmic i que inexplicablement, després de successius compromisos de l’actual govern de Catalunya, avui encara no arriben amb fluïdesa ni al municipi de Tremp ni a la comarca. No obstant això, les carreteres encara avui són les que defineixen el grau de desenvolupament d’un territori i marcaran sens dubte el ser o no ser de Tremp en un futur molt immediat. En l’actualitat, el govern espanyol, la Generalitat, la Diputació i l’administració de l’Alt Pirineu i Aran són totes elles, i com mai havia succeït, d’un mateix color polític. Si durant els propers anys aquestes infrastructures no es construeixen, els responsables polítics dels partits que actualment conformen tota aquesta gran acumulació de poder també hauran de carregar amb la responsabilitat d’haver condemnat Tremp i el Pallars Jussà a ser la comarca més aïllada i menys pròspera de Catalunya.
Doncs ho tenim clar al Pallars. Ja ens podem preparar a pensar que cap d’aquestes infraestructures no es farà mentre hi hagi els socialistes al poder. La idea que tenen del país no va més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona. I amb el dèficit d’infraestructures que els governs del PSOE han provocat a Catalunya, crec que euro que inverteixin, euro que se n’anirà a BCN.
El President Pujol va venir a Tremp a inaugurar un hospital perquè CiU tenia una idea de país on totes les comerques comptaven i la vertebració de totes elles era una prioritat. Ara el Montilla ha vingut a inaugurar un poliesportiu perquè la nostra canalla s’entretingui mentre no arribi l’hora de marxar del Pallars.
Estic ben d’acord amb l’anàlisi dels factors i de les possibles repercusions pel futur del Pallars si no es fa res.
Fa molts anys que visc fora del Pallars, però sempre que puc hi torno. M’agrada. De fet tinc familia, casa i afortunadament molts bons amics.
Per motius de feina he viatjat arreu d’Europa, Espanya i Catalunya, i pel mateix motiu he visitat i conegut moltes indústries de diferents segments de negoci.
El que he vist, en molts casos, es que la iniciativa privada, les ganes de fer, el tenir objectius clars, arriscar, no tenir por, han portat a moltes empreses petites i llunyanes a créixer, agenerar riquesa pel territori traspassant el llindà de la seva comarca malgrat les dificultats d’infraestructures (iguals o pitjor que les del Pallars).
Al Pallars veig aquestes mateixes dificultats estructurals però no veig, i no m’agrada reconeixer-ho, aquest esperit o instint empresarial. Veig un acomodament, un conformisme. Bo pel futur no ho es. I queixar-se tampoc.
L’administració no ha de crear empreses i llocs de treball, ha de fer un altre feina, que es la seva responsabilitat i motiu de ser.
I la meva apreciació es que aquesta feina no s’està fent.
Si l’administració i la iniciativa privada no desperten, quin futur té el Pallars?
Altra opció és deixar que el futur decideixi.