Div 23 Nov 2007
Una bandera
Enviat per Josep Tarrat
Recordo de petit, quan a Tremp es construïa poc i el poble anava creixent a un ritme tranquil però constant, de tant en tant senties; “saps que fulano s’ha fet una casa?”. Jugàvem al carrer sempre i no teníem la Nintendo DS, i des del carrer veia com quan teulaven la casa que s’acabava de construir, onejava una bandera catalana. En un principi pensava que era allò de fer el cim, desprès algú em va explicar que només s’hi posava la bandera si en tot el procés de construcció ningú hi havia pres mal. Sigui quina sigui la raó, m’agrada aquest símbol. És aquella moral de la feina ben feta, quan hem acabat i tot ha sortit be hi posem la bandera, la nostra bandera, el nostre orgull, i què passa? Sense complexos si senyor! Aquest és el nostre país, aquí fem les coses be i això és Catalunya.
Durant anys i poc a poc amb la subtilesa que es fan aquestes coses, la moral del cosmopolitisme, l’acomplexat que diu que de la bandera en fem un abús i que si hi poses la catalana perquè no la de Ruanda, ha fet que aquesta tradició es perdés. Llàstima!Amb aquesta colla d’universals ho estem perdent tot.
Aquesta setmana passejant pel carrer Francesc Macià amb Verge de Montserrat vaig veure desprès de molts anys un edifici recent teulat amb la bandera al capdamunt. És una casa gran que també dona al carrer Sant Jordi, construïda per un empresari fill de la comarca. Doncs si senyor, des d’aquí la meva felicitació i el meu agraïment. Gràcies per mantenir aquesta tradició nostra i tant de bo tots els altres en prenguin exemple.
I gràcies a tu Tarrat per recordar-nos això. És d’aquelles tradicions que, a força que no es vagin complint, gairebé havíem oblidat que existien. Jo també me’n recordo d’aquest fet. I no he tingut ocasió de passar per aquesta cruïlla de carrers on dius que la tradició ha reviscut. Avui, per poc temps que tingui, m’hi passaré i, com tu, pensaré “Chapeau pel constructor!”. Tant de bo s’encomani l’exemple i en aquest, com en altres camps, Catalunya s’encamini cap a una nova Renaixença. I que, ben aviat, ens en puguem oblidar de la mediocritat, manca de valors, llàstimosa actualitat del present.
Cal mirar enrera. Veure d’on venim per saber on volem anar. I calia fer un pas enrera per començar a córrer cap al futur. Venen temps en que els catalanistes, la gent que que va inventar allò de “La feina ben feta no té fronteres”, els que creiem en el país, els que volem volem oblidar la misèria d’avui, serem imparables.
Josep M.,
50 raons per anar a la manifestació de l’1D.
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/11/50-raons-per-anar-la-manifestaci-de-l1d.html
Aquest dissabte 1 de desembre a les 17:00 tots a Plaça Catalunya!
Fins aviat,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Marc: vindré a la manifestació! Aquest país s’ho mereix.
Si senyors,hi hauria d´anar tot-hom a la manifestació i els catalans hauriem de recuperar el nostre orgull i la nostra manera de fer, que és el que ens ha portat a esser un gran poble.Tens raò Tarrat s´estan perdent les bones costums, però no m´estranya, amb aquesta colla de dirigents que tenim.Visca el Pallars i visca Catalunya.
Ara resultarà que la pèrdua de la costum de posar la senyera després de teular també es culpa del tripartit.
No, Tamarro, no és culpa del tripartit la pèrdua de les bones costums. Les bones costums s’han anat perdent poc a poc i per culpa d’aquesta pèrdua, tenim el tripartit. Ho entens, oi? El tripartit en un país de bones costums seria inviable, incomprensible, impracticable i absolutament impossible de concebre. Mira tu, què són les coses!
Estic d’acord amb tu Minairó, pero encara l’hi diré mes al tamarro, ja que el tripartit culpa de tot el que ha passat de dolent a Catalunya durant els anys que ells estant al capdavant, per que no podem dir que el fet de que s’estiguin perdent algunes bones costums d’identitat nostra sigui culpa del tripartit. En una cançó de Raimon hi ha una frase que diu “ qui perd els orígens perd l´identitat”. Aquesta gent han perdut el nord, governar no es nomes manar, s’ha de saber manar de la mateixa manera que s’ha de saber creure. Els hi hauríem de preguntar als dirigents del psc-psoe que hi havia a Catalunya, durant tots els anys que va governar el PSOE a Espanya, que van fer per que s’invertís mes a Catalunya en allò que hi tenia competència l’estat Espanyol. El que fa ara el tripartit em recorda quan era xic, i algú feia alguna malifeta si l’enxampaven sempre donava la culpa als altres. Salut i força.
Tenim el tripartit perquè la gent del carrer cada cop confiem menys en el polítics de tots el colors i el vot ha anat mes repartit. El populacho està cansat que li fotin el pel i passà d’anar a votar. La clase política està apoltronada i plagada d’ineptes que l’únic que saben fer es col·locar amics i parents.
I així en va. I sincerament tinc la mateixa confiança en un president de CIU que del PSC,……….. zero.
El que fas tu Tamarro és fer apologia de les dictadures. Perquè segons la teva teoria què hem de fer? Deixar que vingui el primer inepte i que mani? No, noi, no. No tots els polítics són iguals. I si volem canviar el país per millorar-lo hem d’anar a votar, hem de participar. Sincerament no crec que sigui igual un polític de CiU que un del PSC o d’ERC. Mira a Catalunya hem tingut vint-i-tres anys un President que estimava el país, que va construir la Catalunya que avui tenen tanta habilitat en destruir: va fer les rondes de Barcelona (sense que s’ensorrés cap túnel), va fer hospitals a totes les comarques (inclos el Pallars Jussà), va ensenyar-nos a escriure en català a les escoles, va enfrontar-se cada cada cop que calia a uns governs garrepes, centralistes i profundaments anti-catalans a Madrid i va pactar-hi quan va poder treure’n profit, no s’ha sentit cap escandol de corrupció, segueix vivint al pis de General Mitre com abans de ser President. I ara tenim un president que viu en xalet de Sant Just sense que ningú sàpigui d’on ha tret els diners per pagar-lo, porta els seus fills a l’escola privadissima, no sap parlar ni escriure català, quan hi ha un problema a Catalunya córre a posar-se a les ordres del PSOE, s’enfonsen barris, túnels i tot el que toquen, no exigirà res a Madrid perquè ell a Madrid només hi va a rebre ordres, és membre del partit més corrupte de la història d’Espanya, amenaça periodistes o els insulta, no sap entortolligar dues frases seguides sense entrebancar-se, no té estudis coneguts,… cal que segueixi? I tot això amb el vist-iplau amorós d’ERC. Doncs jo, Tamarro, si que crec que hi ha diferència. I molta. Tanta, tanta, tanta que és un abisme. Un abisme.
Tu Tamarro t’ho has llegit bé el que escrius? Populacho, quí és el populacho?
Classe política apoltronada? Si, en això en dono en part la raó. Hi ha una pólítics apoltronats: ERC, PSC-PSOE, ICV. Però no pots dir el mateix de CiU. Quina poltrona té CiU? Quan l’ha tinguda? Fes-t’ho mirar
Populacho = els pobrets que tenim una nòmina que ben just dona per menjar mentre els polítics malbaraten els € dels nostres impostos a mans plenes. Els mateixos que només contem a l’hora de demanar-nos el vot.
I per poltrona els 23 anys de govern de CiU
Ara, no patiu que tornareu a “governar”. I si per fer-ho heu de vendre l’anima i quelcom més al diable no dubto que ho fareu. Es la política, es qüestió de cicles i d’oportunitats.
Salut!
És l’últim comentari que faig contestant a Tamarro. Per aquests motius:
- No cal donar importància a aquest tipus de persones.
- Només un desequil·librat pot qualificar CiU d’haver estat en cap poltrona. Mira noi: durant vint-i-tres anys Catalunya va votar CiU, no va passar mai que CiU vengués res a canvi de manar la qual cosa no es pot dir de tots aquests amb els que tu t’identifiques i que manen ara. Manar és un dir perquè no sé què fan en realitat.
- La gent de tan poques llums com aquesta persona (que ell mateix es qualifica de populacho) són la gent que acaba sent víctima de tota mena de dictadors populistes tipus Chaves, Hitler o Stalin. Perquè aquests darrers també van ser populistes.
- Prefereixo dedicar el meu temps a conversar amb persones intel·ligents.
- Em fa molta pena i ara ja hauria d’insultar-lo més i no vull caure tan baix
No cal que em contestis.
No se d’on treus que m’identifiqui amb aquest o altre govern.
Mes aviat NO m’agradem els polítics en general, pq demostrem cada dia que l’únic que els interessa i els fa bellugar es el poder pel poder. Ni tampoc els que es creuen amb la veritat absoluta. Siguin dels vostres o dels altres.
I gracies a això cada cop la gent passa més de la política. I això o veu fins i tot un cec.
A10!