magestic

 Hotel Majestic Barcelona

Sempre he defensat l’anomenat pacte del Majèstic, mai me n’he amagat, i això m’ha portat més d’un problema tant amb persones del meu propi partit com, i sobretot, amb les dels altres formacions. Avui, fins i tot els més obtusos, els més anti PP ja ho reconeixen: va ser el pacte que més rendibilitat econòmica ha donat a Catalunya, però la falsària propaganda d’esquerres va enganyar fins i tot la bona gent d’aquest país i, com a conseqüència d’aquesta mentida repetida mil vegades pels aparells Gobelsians del PSC-PSOE, Esquerra i ICV,  també va ser el pacte amb menys rendibilitat política de la història per a CiU.
En l’actualitat només els ignorants poden negar l’evidència. Fins i tot alguns dels que ho negaven avui viuen a cos de rei gràcies als diners aconseguits en aquell pacte. Be, alguns no, tots els dirigents del tripartit avui s’engreixen a costelles dels diners que CiU va arrencar al PP. Malgrat això, avui el Partit Popular és una agrupació pensada per Espanya i en clau nacionalista espanyola, és un partit desbocat contra Catalunya perquè creu que aquesta estratègia és la clau de volta del seu triomf a Espanya malgrat tenir a les seves files polítics de bastant més talla política que els tres o quatre talibans que surten a la tele.
Dels socialistes seria millor no parlar-ne:
Són aquells que van fer la LOAPA que pels que no ho sapigueu vol dir Llei Orgànica d’harmonització del Procés autonòmic, és a dir; el recurs en contra de l’Estatut és només una trapelleria de canalla comparat amb aquesta llei.
Són aquells de la LOFCA: Llei Orgànica del Finançament de les Comunitats Autònomes, que vol dir carregar-se els drets de les comunitats històriques i  el cafè per a tothom.
Són aquells de “Aceptaré el estatuto que salga de Cataluña” “ Si guanya Zapaptero guanya Catalunya”.
Són la mentida, la insolvència, la cara amable de la suspensió de pagaments, el somriure de la fallida, el tren que no arriba, el llum que s’apaga, el col·lapse a l’autopista, el fracàs estrepitós de les idees .
Després de les eleccions del mes de març, una d’aquestes forces governarà Epanya i veient ambdues formacions, d’esperança més aviat poca.
Tot i que penso que el Partit Popular en la seva versió  més liberal i democrata-cristiana  seria el millor per Espanya, avui aquesta vessant està completament arraconada i una victòria Popular donaria  ales i benzina a un tripartit a Catalunya que com el mateix Partit Popular viu i menja gràcies a l’enemic exterior que en el cas del tripartit  és el PP i en el cas del PP és Catalunya. No només li donaria ales, sinó que el consolidaria en la menjadora, el clientelisme, l’engreix de càrrecs, el balafiament de la Catalunya social, el nacionalisme de pluja fina, el créixer per sota de Múrcia i en definitiva la destrucció d’aquest país.

L’únic camí doncs, és el d’aquells que tenen com a origen i destí Catalunya, com a casa matriu i sucursal Catalunya, com a idea, pensament i ideologia aquest país i no cap altre. I aquest camí, encara que a algú li pesi, només el pot fer Convergència i Unió.