Dts 29 Gen 2008
La “pertinaz sequía”.
Enviat per Josep TarratEra la segona meitat dels anys 40 quan una sequera típica de les zones mediterrànies assolava la península ibèrica. La propaganda del règim, que és l’únic que acostuma a funcionar en tots els règims, va aprofitar per carregar la culpa del mal funcionament del país i de totes les desgràcies que mantenien a la població en la misèria a l’aïllament internacional al que estaven sotmesos i a la “pertinaz sequia”.
Avui, seixanta anys, després Catalunya viu el període més desgraciat dels últims trenta anys: som a la cua d’Europa en ensenyament (és a dir la nostra canalla és la més ruc d’Europa); les llistes d’espera en sanitat són les més llargues de la història de la seguretat social, per cert implantada per Franco; les infraestructures no funcionen; els trens són del nivell d’Etiopia; les carreteres dignes del Magreb i la llum marxa més que a la franja de Gaza. Catalunya és un país on els actuals governants viuen de la crítica constant al passat Govern de Convergència i Unió, al qual acusen de clientelisme, i proclamen la nova cultura política de “les mans netes” i ara resulta que lluny del rècord de CIU situat en 227 càrrecs de confiança i assessors, en l’actualitat en tenim 323. Només entre Montilla i Carod en sumen 89.
Ara be, davant d’aquesta desolació, l’estratègia és la de la cortina de fum i l’enemic exterior. La propaganda del règim, ara encapçalada pels periodistes i els homes del temps de la teletré i tots els Pravda i Gramma afins al sistema, només ens trepana el cervell amb dues consignes:
D’una banda la pertinaç sequera que arrasa el nostre país per culpa del gran dimoni capitalista (que amb el seu creixement ha provocat el canvi climàtic) i ara que si l’amenaça de la restricció, ara que si l’estalvi, ara que si la nova cultura de l’aigua.
El Conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar aportant solucions
I de l’altra el monstre del Partit Popular; Que si ha portat l’Estatut al Constitucional, que si vol trencar la convivència a Catalunya…
Pel que fa a la primera, s’hauria de recordar que el 19 de juliol de 2005 el Conseller de Medi ambient de l’època Salvador Milà deia; “en un any i mig s’han posat en marxa obres suficients i les bases d’altres per garantir l’abastament d’aigua a Catalunya, en qualsevol situació dintre de tres anys” fins i tot aquest mateix individu publicava un article uns dies després titulat “Les lliçons d’any de sequera”.
Cal recordar que van rebutjar el transvasament del Roina i ara el Conseller Baltasar vol anar a buscar aigua amb vaixells cisterna a la dessaladora d’Almeria, allí on encara esperen el transvasament de l’Ebre (!).
Pel que fa a la segona; no seré jo qui des d’aquest blog defensi al Partit Popular però és que el PP almenys va de cara. I si, han portat l’Estatut al Constitucional, però és que el senyor Zapatero ja ha declarat que en el cas que alguns articles del text fossin declarats inconstitucionals “no es produiria res d’irreparable”. Doncs així estem igual, encara que un ho diu rient i amb cara de Mister Bean, però tots pensen el mateix.
Poden bramar en contra del Partit Popular però és que els socialistes i de retruc als grups que els donen suport són els que; aprovarien l’Estatut que es votés al Parlament de Catalunya i després de deixar-lo “limpio de polvo i paja” encara és hora que el comencin a desplegar.
Són els que deuen a Cataluna 1.500 milions d’euros corresponents al 2007.
Són els de l’arribada del Tren d’alta velocitat a Barcelona el 21 de desembre.
Són els del traspàs de rodalies a la Generalitat aquest mes de gener.
Són els del retorn de la totalitat dels papers de Salamanca.
Són els de la tercera hora de castellà a les escoles.
Són els de la llei de la dependència que, al marge d’envair competències de la Generalitat, a hores d’ara ningú a rebut ni un euro.
Malgrat tot això sembla que, com als anys cinquanta, el principal problema dels catalans avui és també la “pertinaz sequía”.
Franco inaugurant un “Pantano”
L’única diferència és que Franco, obsessionat per aquesta situació, va construir tants embassaments que va acabar essent anomenat Paco Pantanos i en l’actualitat l’única mesura palpable que coneixem a l’actual govern tripartit és repartir a tots els diaris uns difusors d’aire que es posen a les aixetes per estalviar aigua.
Pravda i Gramma eren dos diaris de la Rússia Comunista dabans de la caiguda del Mur i d’abans de la “perestroika”. Pravda i Gramma volen dir Veritat i Notícies. Els moscovites solien dir “No hi ha notícies a la veritat, ni veritat a les notícies”. He recordat això llegint equest article del Tarrat i observant, dia dia, la premsa i els altres mitjans de comunicació d’aquest país. TV3 fa pena. Els seus telenotícies són com els “partes” del règim de Franco. Sense anar més lluny, ahir a la nit van fer un monogràfic sobre les obres que s’estan fent, que programen fer i que ideen fer a Catalunya. No van dir, però, que el famós Pacte Nacional per les Infraestructures no està pressupostat. No entenc res, la veritat. En una cosa són hàbils els sociates: no fan res però saben donar la impressió que fan molt. De tot -fins i tot dels sommni al·lucinat d’un conseller- en fan un rebombori a cops de rodes de premsa que fa que sembli el projecte d’un imperi. CiU feia més i no se’n sentia dir res. És clar que no tenien la premsa comprada a l’estil de Pravda i Gramma.
Per cert Tarrat: genial la foto del conseller. Si no fos perquè sento una tristesa immensa de veure on ha caigut el meu país, me’n faria un tip de riure.
Aixó es conseqeucnia dels pactes dels que anomena el Quimet “xorissos”, S’an venut dos Conselleries a dos tios que s’en van del cap, i que represnten tot juste el 4 % del electorat, cada dia anem pitjor : a part d’anar a 80 a l’entrada de Barcelona i 50 a dins de la ciutat, ara vol estretir els carrils de Barcelona per fer carrils bici, diu que a cada cantonada posaran un cagador per els gossos en lloc de tants bancs, que tambe hi tenen dret els animals, Ah! on es ara el rei del transit el Sr. Navarro, ara que en un mes hem duplicat les morts per accidents a Catalunya ? , ara no gralla no, la autonomia amb mes persecucio vial de tot Europa i ja ho veieu.
Siusplau aturem tot aixó, fora els inutils i xucladors de influencies, aviat baixare de les muntanyes per escombrar tota aquesta porqueria.
Tenim uns dirigents tant bàsics….que estem ben arreglats!
La seva preparació és tot just elemental. Nomes saben piular, xerrrar i xerrar sense dir res. I tots tallats pel mateix patró: “el xulo-ruc” sostenible.
El del tio de transit és de jutjat de guàrdia. Es tant bàsic que es pensa que limitant la velocitat a 80, carnet per punts, persecusió radarística i fent bufar ho arreglarà tot.
Lo del 80kmh, tal com ho han montat, és infumable.
Els control de radars i alvoholemia, tal com els fan, estan montats per facturar el màxim possible, però en cap cas per evitar accidents.
Sr Navarro…surti ara i digui el que passa…. i no val a dir que no agafem el cotxe.
Tot és el mateix: NO EN TENEN NI PUTA IDEA DE RES….però això a vostés, sel’s hi en fot…mentre vagin cobrant uns sous espatarrants….ja pot ploure ja…..!!!
I l’alternativa es Mariano…..!!! Em embla que haurem d’anar a viure a França….
Acabo de veure l’eslogan d’Esquerra Republicana, ¿de Catalunya?, ara si, ara no.
Em sento ofés per la falta de consideració als ciutadans, volem l’independencia diuen, mentiders, falsos, hipocrites, rolleros, Heribert ja veus on va Esquerra, els perd la puta ambició, es venen tots per un grapat de sigrons, ciutadans no permetem que ens enganyin més, jo abogo per una aliança Más - Carretero en el futur, per recuperar l’esperit de pais, el qual a part de ser de Tremp es més autentic que tota aquesta colla de llops que s’amagen quan conve sota l’estelada, !!sacrilegi¡¡
EL LLOBREGAT EN SHOCK
El passat dia 12 de març apareixia al diari La Vanguardia un article titulat “Cura de shock para tratar los caudales del Llobregat”. En aquest interessant article se’ns explicaven les obres de “modernització” que s’estan fent, a corre-cuita, a les plantes potabilitzadores de Sant Joan Despí i Abrera per tal que “…el proper 1 de gener de 2009, el subministrament no incompleixi la Directiva Marc Europea de l’Aigua del 2003…”.
Aquestes obres de modernització consisteixen, segons l’article, en una planta d’òsmosi inversa per a Sant Joan Despí i una ampliació de les instal·lacions actuals, a més d’un nou sistema d’electrodiàlisi reversible per a Abrera. Les instal·lacions d’Abrera extrauran de l’aigua del Llobregat 154 tones de sal cada dia (una menudència!), sal que es recollirà i s’enviarà al mar mitjançant un nou col·lector, que també es construeix a Abrera.
En resum, al Bages deixem anar la sal al Llobregat, aquesta baixa pel riu fins a Abrera, allà en traiem una part i l’enviem al mar mitjançant “l’emisario sub-marino del Prat”. Sembla una “gimcana”!!!.
Del texte en podem extreure diverses reflexions:
* La nostra administració ha d’actuar “de pressa i corrents” per sortir del pas a Barcelona, i a Abrera es passa la cortina!. d’Abrera en amunt…o bé ens espavilem o que ens bombin!
* 38 Milions d’euros per fer un pedaç, 50 milions per una cataplasma… els runams, que són la causa d’aquest disbarat, creixent 9.000 Tones cada dia, i el màxim que ens diuen és que de moment, l’eliminació d’aquests no és viable. I apa! que s’hi “emmerdin” en una altra legislatura!
* Dels costos econòmics i energètics de manteniment d’aquest llamp de “solucions”, aquí ningú no en parla, això sí, a la resta de mortals ens afegeixen un impost a la factura de l’electricitat “per reduïr l’energia que malbaratem a les nostres llars”.
Veient aquest ball de xifres, realment no és viable l’eliminació dels runams? Quin misteriós obstacle impedeix a la nostra administració, fer complir les lleis mediambientals a Iberpostash?.
Com sempre l’administració evita mirar l’arrel del problema. És com anar de Barcelona a Girona, passant per Tarragona, Terol, Saragossa i Lleida. Serà un excés d’optimisme esperar que els nostres fills vegin el final dels runams?.
De moment no hi ha pressa…paguem nosaltres!!