Diss 9 Feb 2008
L’aigua del Pallars Jussà
Enviat per Josep Tarrat
Embassament de Sant Antoni
En la meva modesta opinió, el futur econòmic de la comarca del Pallars Jussà s’ha de recolzar en tres pilars bàsics: la indústria agroalimentària, l’agricultura i ramaderia i el turisme.
En aquest sentit, fa anys que al Pallars Jussà sentim parlar de l’embassament de Sant Antoni com un element de dinamització del turisme a la comarca. Sembla ser que fins i tot hi ha hagut converses amb ENDESA Generación per mantenir un nivell mínim d’aigua durant els mesos d’estiu a fi i efecte d’aprofitar turísticament aquesta gran superfície d’aigua dolça.
D’altra banda , el projecte de concentració parcel·laria i ampliació de la zona de regadius de la Conca de Tremp també serà una realitat en un futur proper, fet que suposarà passar de 1.500 Ha de regadiu a 4.500 Ha.
Es clar, que tant per l’aprofitament turístic com pel regadiu hi ha un element indispensable que és l’aigua. De moment a la comarca no en falta, tot i “la pertinaz sequía” que assola el país, llevat d’aquells municipis on no s’han fet durant els últims anys el deures.
El que ja no tenim tant clar al Pallars Jussà és si en continuarem gaudint d’aquest bé escàs.
D’una banda llegim resolucions de la confederació Hidrogràfica de l’Ebre on es parla de l’harmonització de la Noguera Pallaresa. He de confessar que quan sento la paraula “harmonització” m’agafa pànic ja que em ve a la memòria la famosa LOAPA (Ley de Armonización del Proceso Autonómico) que, amb l’excusa de la solidaritat, va emascular de patac el ja minso autogovern d’aquest país.
D’altra banda escoltem manifestacions que parlen de la possibilitat de vendre 150 Hm3 anuals del canal d’Urgell a Barcelona per a pal·liar el dèficit hídric de la capital catalana a partir del transvasament de l’embassament de Talarn cap a Oliana i Rialb.
De la documentació existent sobre la dotació de cabals als canals d’Urgell i Segarra Garrigues es dedueix que la famosa harmonització de la Noguera Pallaresa consisteix en 125 Hm3 provinents d’aquest riu i del futur embassament d’Albages que també beuria del Noguera.
Tant si és a partir del transvasament com de l’harmonització, sembla ser que sempre parlem de l’aigua de l’embassament de Sant Antoni, un pantà que curiosament te una capacitat d’uns 200 Hm3.
De l’anterior anàlisi se n’extreuen dues conclusions clares: en primer lloc que portar 150 Hm3 cap a Barcelona vol dir assecar completament l’embassament de Talarn, amb el conseqüent adéu del seu aprofitament turístic i de regadiu de la Conca de Tremp i en segon lloc que la venda de l’aigua de Talarn i les compensacions que se’n deriven se n’hauria de gaudir la comarca del Pallars Jussà.
Al mateix temps hi ha un altre aspecte més de fons d’aquesta qüestió que tampoc no acabo d’entendre. Com és possible que a Barcelona tinguin problemes d’aigua quan al de juliol de 2005 el Conseller de Medi ambient de l’època Salvador Milà deia; “en un any i mig s’han posat en marxa obres suficients i les bases d’altres per garantir l’abastament d’aigua a Catalunya, en qualsevol situació dintre de tres anys”. Cal recordar també que els dos governs tripartits han rebutjat el transvasament del Roina i cal dir també que de moment l’única solució que el govern actual ha sabut aportat és repartir difusors d’aire per posar a les aixetes.
Sigui com sigui ja veig que qui acabarà pagant aquest desastre serà la comarca del Pallars Jussà, comarca que, tot sigui dit, és una de les zones més desfavorides econòmicament del Principat i que si d’algun recurs disposava és precisament de l’aigua que ara algú es vol vendre.
Sigui com sigui, al Pallars sempre ens foten la llesca, els del Urgell es volen vendre l’aigua del Canal a canvi de la del Noguera, els altres la volen portar cap a Oliana i Rialb,els guardes fluvials no et deixen pescar, els guardes forestals no ens hi deixen ni acampar per dinar, els Seprona no et deixen encendre foc, els mossos no es deixen anar-hi a beure per la bufera, creieu que estic fet un embolic, ja no se si el vull o no el vull el riu, amb tantes prohibicions, on hem arribat !! , de veritat creieu que això es un pais lliure, que Catalunya es el paradigma de la llibertat( no llibertinatge, sincerament només hi ha dos sortides, anar plorant i baixant el cap , o fotre una sacudida social i politica de canvi , ja fa dies que us ho dic, fora els politics embellutats, fora, començem a alçar la veu, ens hem de començar a rebotar i lluitra, no hi ha ningu que lluiti per nosaltres, els politics nomes ho fan per ells, o en teniu dubte?
M’agradaria saber que en diuen els polítics del consell i els alcaldes del Pallars Jussà d’aquest tema. Si us plau que es posin les piles i que deixin de barallar-se com criatures, en el consell d’alcaldes i ajudin a reivindicar el que fa falta a la comarca.
En la teva modesta opinió i en la de molts. L’industria agroalimentària ben portada amb un plus de qualitat i un valor afegit a les explotacions, es un bon futur econòmic, però malauradament ni els politics d’aquí ni els de Barcelona no hi han fet mai res, ni hi faran mai res. Els hi preocupen mes d’altres coses com el lluir i els seus interessos personals.
L’agricultura i la ramaderia també es important en la comarca, però gracies als politics d’aquí, els de Barcelona, els de Madrid i el de Brussel•les se l’han carregat no nomes aquí si no a tot arreu nomes fa falta veure les ultimes noticies relacionades al respecte, qui cobra la major part del fons agraris europeus i el desgavell que hi ha en quant a les noves reformes de la política agrària comú, ni han sabut on volien anar ni ara saben on van.
El turisme en una comarca com la nostra si hi hagués empenta i es portes de bracet amb l’industria agroalimentària l’agricultura i la ramaderia fora excel•lent i de qualitat, els nostres politics tampoc estan per aquesta feina es una cosa massa feixuga i que s’ha de pensar molt per arribar a bon port i això no ho saben fer ni ho volen fer.
No mes una puntualització quant parlo dels nostres politics em refereixo als que manen hi ha gent, dins dels que han intentat fer política, que els hi donen cinquanta mil tombs als que han manat i als que manen actualment.
Doncs ara resulta que fa falta aigua als llocs on mes la malbaraten i la ban a buscar als llocs on mes cura se’n te i on sempre se’ls ha fotut en tots els sentits, sabíeu que quant es va començar a fer l embassament de Sant Antoni, la promesa del rec, ja havia de passar per on ara passarà la nova canonada o mes amunt, hi ha algun polític que s’hagi preocupat per tot això mai?. Doncs no, tocar a Goliat no es pot fer però fotré al petit si que no es queixarà mai i s’hi ho fa garrotada i a callar.
Llegiu be això, si el Tarrat fos l’alcalde de Tremp i al Consell Comarcal hi hagués un altre president ( no aquest capellanet que hi ha ara ), juntament amb els Judes que l’hi donen suport, a Tremp i al Pallars Jussà d’aquí en endavant un altre gall hi cantaria, ara aquests s’ho vendran tot per un fart de pa.
LLUM ALS ULLS I FORÇA AL BRAÇ.