antoni

 Embassament de Sant Antoni 
En la meva modesta opinió, el futur econòmic de la comarca del Pallars Jussà s’ha de recolzar en tres pilars bàsics: la indústria agroalimentària, l’agricultura i ramaderia i el turisme.
En aquest sentit, fa anys que al Pallars Jussà sentim parlar de l’embassament de Sant Antoni com un element de dinamització del turisme a la comarca. Sembla ser que fins i tot hi ha hagut converses amb ENDESA Generación  per mantenir un nivell mínim d’aigua durant els mesos d’estiu a fi i efecte d’aprofitar turísticament aquesta gran superfície d’aigua dolça.
D’altra banda , el projecte de concentració parcel·laria i ampliació de la zona de regadius de la Conca de Tremp també serà una realitat en un futur proper, fet que suposarà passar de 1.500 Ha de regadiu a 4.500 Ha.
Es clar, que tant per l’aprofitament turístic com pel regadiu hi ha un element indispensable que és l’aigua. De moment a la comarca no en falta, tot i “la pertinaz sequía” que assola el país, llevat d’aquells municipis on no s’han fet durant els últims anys el deures.
El que ja no tenim tant clar al Pallars Jussà és si en continuarem gaudint d’aquest bé escàs.
D’una banda llegim resolucions de la confederació Hidrogràfica de l’Ebre on es parla de l’harmonització  de la Noguera Pallaresa. He de confessar que quan sento la paraula “harmonització” m’agafa pànic ja que em ve a la memòria la famosa LOAPA (Ley de Armonización del Proceso Autonómico) que, amb l’excusa de la solidaritat, va emascular de patac el ja minso autogovern d’aquest país.
D’altra banda escoltem manifestacions que parlen de la possibilitat de vendre 150 Hm3 anuals del canal d’Urgell a Barcelona per a pal·liar el dèficit hídric de la capital catalana a partir del transvasament de l’embassament de Talarn cap a Oliana i Rialb.
De la documentació existent sobre la dotació de cabals als canals d’Urgell i Segarra Garrigues es dedueix que la famosa harmonització de la Noguera Pallaresa consisteix en 125 Hm3  provinents  d’aquest riu i del futur embassament d’Albages que també beuria del Noguera.
Tant si és a partir del transvasament com de l’harmonització,  sembla ser que sempre parlem de l’aigua de l’embassament de Sant Antoni, un pantà que curiosament te una capacitat d’uns 200 Hm3.
De l’anterior anàlisi se n’extreuen dues conclusions clares: en primer lloc que portar 150 Hm3 cap a Barcelona vol dir assecar completament l’embassament de Talarn, amb el conseqüent adéu del seu aprofitament turístic i de regadiu de la Conca de Tremp i en segon lloc que la venda de  l’aigua de Talarn i les compensacions que se’n deriven se n’hauria de gaudir la comarca del Pallars Jussà.
Al mateix temps hi ha un altre aspecte més de fons d’aquesta qüestió que tampoc no acabo d’entendre. Com és possible que a Barcelona tinguin problemes d’aigua quan al de juliol de 2005 el Conseller de Medi ambient de l’època Salvador Milà deia; “en un any i mig s’han posat en marxa obres suficients i les bases d’altres per garantir l’abastament d’aigua a Catalunya, en qualsevol situació dintre de tres anys”. Cal recordar també que els dos governs tripartits han rebutjat el transvasament del Roina i cal dir també que de moment l’única solució que el govern actual ha sabut aportat és repartir difusors d’aire per posar a les aixetes.
Sigui com sigui ja veig que qui acabarà pagant aquest desastre serà la comarca del Pallars Jussà, comarca que, tot sigui dit, és una de les zones més desfavorides econòmicament del Principat i que si d’algun recurs disposava és precisament de l’aigua que ara algú es vol vendre.