Es veritat que aquestes eren unes eleccions espanyoles i molta gent vota en clau hispànica. És veritat que el Partit Popular feia por a molta gent i han votat no a favor sinó en contra de. Tot això i més i més i més és veritat,  però per sobre de totes les anàlisis electorals on  diran que tots han guanyat , una cosa és certa; el procés de desnacionalització de Catalunya ha fet un grandissim pas endavant. Tots aquells que volen Catalunya com una regió més d’Espanya, tots aquells que prediquen l’Espanya plural, asimètrica, federal i més collonades, ahir van arrasar aquest país. I  ho varen poder fer perquè durant els últims quatre anys Catalunya ha fet més passes enrera en el seu camí cap a la sobirania que en els últims 300 anys. Fins fa quatre anys, tots els atacs contra Catalunya venien des de situacions i marcs no democràtics però en aquesta última època la desnacionalització, l’assimilació a Espanya s’ha fet dins d’un marc democràtic i a través de l’utilització d’institucions legítimes. Avui tots aquests aprenents de politicolegs  gosen   parlar  de la legitimitat de l’aritmètica parlamentària,  que governa qui te  més capacitat de sumar escons, però la indigència moral que porta a la utilització dels vots de les persones en benefici només d’una estratègia partidista i  que deixa de banda qualsevol l’interès global del país, és en paraules que entengui tothom, la perversió del més elemental  esperit democràtic, és a dir la prostitució de la política. El nacionalisme de pluja fina ha desembocat en una sequera  que assola el país i que l’ha deixat en mans d’aquells que només tenen un objectiu; el d’uniformitzar l’estat i construir més Espanya  assimilant-hi completament Catalunya. I tot això ho fem amb un gran somriure i amb aquell tarannà pedagògic i paternalista que et parla d’igualtat i solidaritat però sempre igualtat a la baixa i solidaritat només exercida amb “bienes ajenos”. I sempre optimistes i sempre rient però paga i calla.