randa

Avui he fet la declaració de la renda. Cada vegada cobra més aquest estat Pare i Mare i cada cop els serveis són més deficients, les carreteres més dolentes, les llistes d’espera més llargues i la nostra canalla són els més rucs d’Europa amb diferència.
He marcat la casella d’assignació a l’Església Catòlica, on diu si desitjo que es destini el 0,7% de la meva quota integra al sosteniment de l’Església. Ho he fet per dos motius fonamentals: el primer perquè considero una bestiesa marcar la casella que diu que es destinarà a fins socials, quan som en un estat governat per una gent que tot el dia parlen del govern social, de l’estat social i de les mesures socials que porten a terme – cada cop que sento la paraula social em poso la mà a la cartera per veure si ja me l’han fotut-.
El segon motiu és perquè, tot i no ser gaire practicant, sóc catòlic, i estic convençut que la nostra cultura i tradició judeo-cristiana ens ha portat un model de civilització que, sense voler menysprear ningú, considero que és el millor. En aquest model, històricament, hi ha contribuït molta gent però de manera molt especial l’Ésglésia.
Encara avui, tot i que és molt difícil realitzar una estimació exacta de l’aportació que fa l’Església a la societat, hi ha algunes dades que ens poden ajudar a valorar-la.
L’Ésglésia té, en el context de la seva labor assistencial i en el territori de l’Estat: 107 centres hospitalaris, 128 ambulatoris i dispensaris, 876 cases per a ancians, malalts crònics, invàlids i discapacitats, 937 orfenats, 321 guarderies infantils, 365 centres especials d’educació i reeducació, 144 centres de caritat i 305 consultoris de família, entre altres serveis. Només aquests centres suposen 387.356 persones hospitalitzades i assistides, 849.728 persones assistides en ambulatoris, 57.653 residents en cases per ancians, invàlids o discapacitats, 10.835 infants orfes o tutelats, 53.140 infants assistits en centres d’educació especial, 324.37 assistits en centres d’assistència social i 79.868 persones ateses en consultoris familiars.
En l’àmbit de la pastoral penitenciaria hi ha 137 capellans repartits en 82 centres penitenciaris que atenen uns 45.000 presos. L’Ésglésia té 73 centres d’acollida de presos en llibertat provisional, 54 per a toxicòmans  i 24 per a malalts de SIDA. Només Càritas va invertir l’any 2005 170 milions d’euros en 17 programes d’assistència social.

En l’àmbit de l’educació hi ha una dada tan curiosa com reveladora: una plaça en un centre públic té un cost anual de 3.518 €. La mateixa plaça en un centre concertat costa a l’erari públic 1.841 €. Si prenem com a referència el curs escolars 2002-03 on hi havia escolaritzats 1.741.697 alumnes, l’administració es va estalviar amb els centres concertats 2.920 milions d’euros.
Aquestes xifres suposarien, pel cap baix, una inversió de l’Església d’uns 3.000 milions d’euros que, comparada amb l’aportació de l’Estat al sosteniment de l’Ésglésia l’any 2006 que va ser de 144 milions d’euros, fa un resultat final que posa de manifest que l’aportació de les entitats de l’Església a la societat no és comparable a l’ajut que rep per al seu sosteniment.
Com sempre, hi ha col·lectius que s’omplen la boca parlant del govern catalanista i social, de les noves polítiques socials, l’esquerra social i un llarg etcètera de foc d’encenalls i fum de palla i mentrestant d’altres treballen amb discreció, en silenci i  sense buscar cap reconeixement. I si algun dia deixessin de fer-ho, milions de persones se’n ressentirien.
I ara, progressista del carall, ves donant diners a indocumentats sense fronteres!