civil

Són les 4 de la matinada en una alegre Festa Major d’un poblet de la franja de ponent. L’orquestra Poker està destrossant un tango de Gardel i el meu col·lega a qui li agrada més la festa que a un mico un gronxador esta intentant treure unes cerveses a 1,50 € la unitat (preu inimaginable en qualsevol racó del Pallars). De sobte, apareix la parella de la Guardia Civil en missió d’observació. Passegen per la perifèria de la bonica plaça d’Estopiñan del Castillo amb aquell pas altiu i solemne que caracteritza el Cuerpo. No puc assegurar-ho, ja que no en tinc cap prova visual, però vull pensar que la comissió de festes va convidar la parella a una copa “como mandan las costumbres del lugar” amb la resposta de rigor “No gracias, estamos de servicio”. La festa continua mentre un ramat d’adolescents demana més marxa i el guitarra de l’orquestra es queixa que li han tirat un vas –és molt perillosa la feina de músic en aquestes contrades -. Una de les noies que ens acompanya comença a donar mostres de cansament recolzada en la barana de la plaça. És hora de marxar cap a casa.
Tenim els cotxes aparcats a l’entrada del poble i és fosc, la parella de la Guardia Civil armada amb una llanterna fa aturar els cotxes que van marxant i tot apropant-se a la finestra del conductor els pregunta “ Buenas noches caballero, ¿se encuentra usted bien? ¿Hacia dónde se dirige?” Després d’una ràpida anàlisi de les condicions del conductor, baixa la llanterna i els diu “ Muy bien caballero, buenas noches y buen viaje”.
Tots restem astorats en veient la situació. Cap muntatge espectacular, cap desplegament de sirenes i luminotècnia. Una discreció absoluta. Observen al conductor, li fan un parell de preguntes amb veu amable, i amb la mateixa gentilesa s’acomiaden  tot desitjant un bon viatge. Cap conducta prepotent, gens de petulància,  cap vehemència, ni una engruna d’intimidació.
Són les cinc de la matinada, enfilem camí cap a Tremp  i no ens recuperem  de l’episodi viscut.
M’estalviaré cap comentari del que passa a Catalunya en general i molt particularment al Pallars, però quina diferència. I jo que pensava que la Guardia Civil eren els dolents…