Dts 26 Ago 2008
Del castell de Mur a la Mare de Déu d’Arbull
Enviat per Josep Tarrat
Castell i col.legiata de Mur
Des del conjunt arquitectònic del Castell de Mur, surt una pista en direcció a Miravet, on encara es poden veure les runes del que fou un antic poblat i una fortificació. Si seguiu la pista passant pel coll de les Mosques podreu gaudir d’una magnifica panoràmica de la Conca amb l’embassament de Sant Antoni al fons, només per aquesta vista ja val la pena l’excursió.
Poblat de Miravet
Més endavant i seguint per un camí voltat de pins arribareu al poble del Meüll, nucli molt apartat de tot arreu i que en l’actualitat s’hi han arreglat algunes cases fet que dona alguna esperança de futur. Sortint del poble en direcció a Fígols hi ha una pista a l’esquerra ,en pitjors condicions encara que l’anterior que es dirigeix a la Mare de Déu d’Arbull. El lloc és preciós i la vista espectacular una antiga torre o castell presideix l’entrada i a sota mateix l’antiga capella de la Mare de Déu. La capella encara es troba en bon estat, suposo perquè a principis de maig s’hi celebra un bonic aplec i els devots veïns contribueixen al seu manteniment, però l’estructura de la torre està a punt de caure, ja només en queda una part de la megalítica construcció però molt em temo que no passarà gaire temps i s’ensorrarà. És una autèntica llàstima que aquest patrimoni del Pallars es perdi. No m’entra al cap que no hi hagi cap pressupost per com a mínim fer-hi obres de consolidació i evitar així que aquest lloc desaparegui definitivament.
Torre de la Mare de Déu d’Arbull
Sempre he pensat que els castells i fortificacions de l’antiga línia de defensa del Montsec son uns dels elements arquitectònics més importats que te aquest país i que tot el conjunt i en el context de l’antiga frontera medieval constitueixen potencialment el producte turístic per excel·lència de la comarca. Ara be, perquè això sigui així cal una més gran sensibilitat patrimonial per part de l’administració i sobretot de la població que ha d’aprendre a valorar i estimar el seu patrimoni, perquè no només forma part de la seva història sinó que és l’ingredient més valuós per al seu futur.
En qualsevol país normal totes aquestes fortificacions i ermites estarien ben restaurades (per professionals qualificats a diferència de la col·legiata de mur, tots ens sabem la historia…) i sobretot ben senyalitzades i amb camins o carreteres decents que hi arribin, ans el contrari només serviran per pujar-hi el diumenge amb btt.
Ara bé tot això val calers i no crec que l’oncle montilla estigui per la feina, ja que, probablement no sapigui ni que existeixin, com molts altres polítics pallaresos els quals creuen que aquest indret de la comarca només serveix per abocar-hi tota la merda dels pirinencs (inclosos aranesos). Salut
Tarrat, aquest escrit no serà tant polèmic com d’altres teus, em temo, i ho sento perquè ens hauria de caure la cara de vergonya de permetre que tot aquest patrimoni es perdi d’abandonament, misèria i indiferència. A qualsevol país civilitzat ho protegirien i se’n sentirien orgullosos. Aquí, ni un euro. Val més fer polítiques socials d’aparador i anar mantenint “vagos i maleantes” amb els impostos de tots.