Blog de Josep M Tarrat i Tomàs

Article publicat a la revista Lo Raier (juny 2005) 

 “La certesa de ser d’esquerres descansa en un criteri molt simple, a l’abast de qualsevol retardat mental: ser, en totes les circumstancies, d’ofici, passi el que passi i es tracti del que es tracti, antiamericà”
Jean-François Revel
 
 
Corria l’any 1993 quan Manuel Elkin Patarroyo va fer donació a la organització Mundial de la Salut  del seu experiment de vacuna contra la malària amb la condició que la seva producció i comercialització es fes des de Colòmbia. L’OMS no acabava de veure clar el resultat d’aquesta vacuna i, automàticament, va ser acusada d’estar sotmesa als interessos del les grans indústries farmacèutiques americanes que, segons els antiliberals i antiamericans de sempre, no tenien interès en acabar amb aquesta malaltia als països del tercer món. No va passar gaire temps que, malauradament, es va demostrar que els resultats poc consistents i la manca d’estandardització d’aquest prototip no hauria previngut del paludisme  ni al “Tato”.

Ara fa poc, un estudi i dirigit per Dr. Pedro Alonso de l’hospital Clínic de Barcelona ha presentat una vacuna amb uns resultats extraordinaris per lluitar contra aquesta malaltia. Aquest estudi, curiosament, ha estat finançat pel gran dimoni de la globalització, propietari de Microsoft, a través de la seva fundació Bill i Melinda Gates. Al mateix temps, i segons explica el Dr. Alonso, l’èxit d’aquesta vacuna es deu principalment a la investigació de l’equip de la doctora Nusenzeinwg desenvolupada als laboratoris de l’exercit nord americà als anys 70.

L’última reunió semestral del Fons Monetari Internacional acabava sense acord pel  tema del perdó del deute als països del tercer món. La proposta de França, Rússia, Alemanya i Itàlia  va ser de perdonar el 50% del deute als països de l’Àfrica negra , Amèrica Llatina i Àsia, inclòs l’Iraq. La posició britànica era d’un 80% i la nord americana, -oh sorpresa!- era perdonar el 95 %. A hores d’ara els manifestants de Porto Alegre deuen estar donant puntades a algun contenidor i bevent cervesa Antarctica sense assabentar-se de res, com sempre…

La solidaritat també te un espai en el mercat financer. Son fons d’inversió en borsa  que reben noms com cooperació, ecofondo o Environ & Ethical i es qualifiquen de solidaris, ètics i ecològics perquè els seus gestors inverteixen el diner aportat en empreses que no fabriquen armes, que respecten el medi ambient i que ajuden a organitzacions no governamentals en la defensa dels drets humans. A l’estat espanyol, i també Catalunya, aquests fons representen el 0’3 % del total i el nombre d’inversors en aquest tipus de fons ha caigut durant el 2003 en un 41%. La causa es deu principalment al seu baix rendiment, una mica més de 1%, i es clar, molta defensa dels drets humans i ecològics però la pela és la pela. Utilitzant el paràmetre d’aquests fons, endevineu quin és el país més solidari, ecològic i humanitari. Doncs els Estats Units, on de tots els valors que cotitzen a Wall Street, un 12 % són solidaris.

Fa uns mesos el professor John Tatom publicava un article al The Financial Times  on feia un acurat estudi del valor de les extraccions de petroli  l’any 2002 i del valor total de les reserves petroleres de l’Iraq. El valor de les extraccions d’aquell any, un cop calculats els costos de producció, ascendien a uns 140.000 milions de $, un valor aproximat al cost més alt estimat de la guerra. El valor de totes les seves reserves utilitzant el mateix procediment pujava uns 500 $ per cada americà. La conclusió final era que,  d’una banda no quedaria cap benefici pel guanyador de la conquesta militar i de l’altra que era molt més barat comprar el petroli a l’Iraq que no pas prendre-li. El raonament causa efecte petroli-guerra, quedava completament desautoritzat. Els assidus del càmping a la plaça Francesc Macià i els virtuosos de la simfonia de la cassola, deuen ser a Guadalajara passejant amb el messiànic subcomandante Marcos, pagant de la nostra butxaca es clar…

La conclusió final a la que arribo, tot veient les informacions de tota aquesta colla de mitjans informatius del progressisme amant de Goebbels i de Jdanov i utilitzant també paraules de Jean-François Revel, no és altra que : “ “La primera força que dirigeix una gran part del món és la mentida”.

  Josep Maria Tarrat i Tomàs

 Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya