Blog de Josep M Tarrat i Tomàs

Article publicat a la revista Lo Raier (juny 2004) 

 “És horrible que haguem que cavar trinxeres i preparar les màscares  antigàs a causa d’una baralla en un país llunyà entre pobles que no coneixem de res…”

Neville Chamberlain .

Primer ministre Britànic

27 de setembre de 1938

Dos dies després el mateix Chamberlain juntament amb Daladier, Musolini i Hitler signaven el Pacte de Munich. El pacte implicava l’acceptació per part del Regne Unit i França de les demandes territorials d’Adolf Hitler consistents en la cessió dels Sudets, una petita regió de Txecoslovàquia, on residia una important minoria de població alemanya. A canvi el Führer es comprometia a no exigir la soberania de més territoris europeus.

Daladier i Chamberlain van ser rebuts a París i Londres per grans multituds eufòriques que els saludaven com a salvadors de la pau. Chamberlain va arribar a dir: “porto la pau amb honor, la pau del nostre temps”.

L’u d’octubre els alemanys entraven a Checoslovaquia amb Hitler saludant des del seu Mercedes descapotable i tot terreny . La realitat es va encarregar, pocs mesos després, de demostrar on havia portat la política transigent i de claudicació davant de cervells totalitaris, fanàtics i feixistes. Txecoslovàquia deixava d’existir i el Führer envaïa Polonia. Començava la II Guerra Mundial.

Avui Bin Laden  i el terrorisme islàmic representen una visió del món com la de Hitler: mesiànica, antisemita, totalitària, fanàtica i absolutament feixista. Al-Qaida no és res més que el braç armat d’una manera ben bèstia d’interpretar el món.

Em produeix terror sentir a J. Caldera dient que la victòria de Zapatero obre la porta a un nou ordre internacional i pocs dies després donar l’ordre de retirar les tropes, insignificants en nombre pel que fa al seu paper ofensiu, però tremendament important la seva retirada com a fet simbòlic de claudicació, transigència i rendició, al·ludint com van fer Camberlain la preservació de “la pau del nostre temps”.

Al-Qaida va declarar la guerra als croats cristians, als jueus i als infidels i a una manera d’entendre la humanitat,  si va escollir Espanya és perquè, com s’ha demostrat, era la part d’Europa més feble i inofensiva. 

Un capellà luterà escrivia “A Alemanya els nazis van venir pels jueus i no vaig dir res perquè no era jueu, van venir pels sindicalistes i com jo no pertanyia a cap sindicat no vaig dir res, van venir pels catòlics i vaig callar perquè no era catòlic, finalment van venir per mi, llavors no quedava ningú que parlés en nom meu”.

Europa és un continent presoner de la seva història, de les seves desavinences mal solucionades, de les seves glòries i els seus records. Un continent ideològicament desconcertat, víctima encara de la ressaca comunista i permanentment a la deriva refugiada en ideologies avui antiglobalitzadores, demà ecosocialistes i l’altre cercant la nova cultura de la consulta i el dialeg. Curiosament aquestes dues paraules també apareixien al document que van signar Chamberlain i Hitler.

Anem arreglats si Espanya ha de marcar el nou ordre internacional. Desgraciadament i davant d’aquest panorama de terror internacional, qualsevol dia tornarem a sentir com en el seu moment va dir  Churchill: “ No tinc res més que oferir-vos que sang, esforç, suor i llàgrimes”.

 
Josep  Maria Tarrat i Tomàs Pallars Jussà, Pirineu de Catalunya