Blog de Josep M Tarrat i Tomàs

Em sap molt greu haver de donar la raó a en Porta Perales, però SÍ, Catalunya avui és una broma. Catalunya és una llar d’infants on 4 senyoretes progressistes han decidit fer jugar la canalla a un nou joc que es diu fer política i han organitzat un govern on la Carmeta s’empipa perquè vol que juguem tots a nines i diu que la felicitat és el tema cabdal; En Josep està enfadat i no vol jugar a res perquè l’han nomenat  delegat i no el deixen escollir als membres del seu equip de futbol i l’Alba diu que no a tot perquè no li agraden les nines ni el futbol i a més al berenar no hi ha posat xocolata tal i com varen quedar. L’escola ha esdevingut un desgavell, i els nens de les altres escoles de la ciutat que en un principi demanaven a les mestres que també volien jugar a aquest nou joc, ara se’n riuen al passar pel davant del pati i veuen aquest desori. Mare, quines ruqueries fan en aquesta escola? Preguntava l’altre dia en Pau.

Metàfores apart, aquest país ha baixat el nivell. Ni en les pitjors èpoques de la nostra història havíem estat així. Una cosa és que un monarca absolutista t’anul·li les teves llibertats i els teus furs, o que un dictador guanyi una guerra i t’ofegui i un altra és autodestruir-te a tu mateix, perdre tota dignitat i fer el ridícul per aquests móns de Déu.
Catalunya és un país que necessita fortes dosis de sobre esforç per a sobreviure, Durant els últims trenta anys, no hem fet res més que treballar per situar aquest país al món i restablir la seva dignitat. Amb un tres i no res, una colla de sàtrapes, amb ganes de jugar, s’han ventilat la feina feta durant l’últim quart de segle abanderant una promesa de canvi social i d’esquerres. Quin canvi senyors? Avui tenim un país desorientat, ridiculitzat, destarotat, grotesc i sobretot poc respectat. Per aquest viatge no feien falta alforges.
Ara que surten plataformes com bolets a la tardor, que si diguem No, que si diguem sí, que si diguem ja en parlarem, ara que qualsevol munta la seva paradeta per demanar salvar no sé quin paisatge, ni quins animalets en perill… jo demano que algú creï la plataforma Salvem Catalunya! Salvem-la dels aprofitats, dels sense ofici ni benefici, dels sàtrapes, dels insolvents, dels xitxarel.los.
Jeremies, l’anomenat profeta polític, basa el seu pensament en que l’ètica és superior a la política (tot el contrari de Maquiavel). Per a ell el patriota és qui vol tenir un país ètic, estimar el teu país no és suficient, has d’estimar l’ètica del teu país i aquest ha de ser èticament governat. Jeremies va ser acusat de traïdor i empresonat pel rei Josies perquè va considerar que si la política del seu país era antiètica s’hi havia de rebel·lar. Està clar que el pensament de Jeremies  no està en l’actualitat de moda a Catalunya.  Espero que hi siguem a temps!   
  Josep Maria Tarrat i Tomàs