Ara fa uns mesos el “The Diplomat” un blog (quadern de noticies o fòrums) en el que hi participen treballadors del serveis exteriors de diferents països, publicava el que podríem anomenar “Les deu grans mentides que tothom es creu” .A continuació les reprodueixo amb alguna nota al marge.

Existeix una tercera via màgica.

 Tony Blair i Bill Clinton van aixecar el braços van cantar el Kumbaya i sortiren a predicar-la. Però no hi ha tercera via. El comunisme és un fracàs estrepitós i  la prosperitat és directament proporcional a la llibertat de mercat. A més capitalisme més prosperitat.

L’ajuda exterior ajuda als pobres.

NO. L’ajuda exterior és quan la gent pobra dels països rics dona diners a la gent rica dels països pobres. La llibertat, el comerç, el capitalisme, l’educació i la ètica del treball són les coses que ajuden els pobres. Busqueu algun país que s’hagi desenvolupat gràcies a l’ajuda exterior.

Si els Estats Units pressionen  Ariel Sharon , hi haurà pau a l’Orient Mitjà.

La pau a l’Orient Mitjà arribarà quan la cultura de la violència es modifiqui en el cantó àrab de la equació i  els àrabs abandonin la pretensió de destruir Israel. El dret al retorn dels palestins és part de la pretensió de destrucció d’Israel.

No es pot democratitzar un país a la força.

Aquesta és una combinació entre antiamericanisme i amnèsia històrica. Els britànics van conquerir l’Índia i quan se’n van anar va quedar una democràcia. Els americans van bombardejar Alemanya i Japó, els van ocupar a la força, i quan van marxar els van deixar convertits en democràcies. S’ha bombardejat Afganistan i l’Iraq i ja s’ha fet eleccions i el seu futur és molt més prometedor que no fa uns anys.

Les Nacions Unides son l’esperança d’un futur millor per a la humanitat. Si no existissin s’haurien d’inventar.
Si això és veritat, el futur de la humanitat serà terrible. Dipositar les esperancen en les Nacions Unides és un error demostrat dia rere dia. Però és la idea políticament correcta i el subterfugi de la Unió Europea per no haver de reconèixer la seva absoluta incompetència en actuació exterior.
 
Fidel Castro pot ser un dictador però Cuba té uns indicadors socials impressionants.
La primera part és veritat però, indicadors impressionants???? La taxa de suïcidis més gran d’America llatina. La taxa més gran de gent que abandona el seu país. En quan a la gran taxa d’alfabetització, és l’herència dels anys 50 quan l’illa gaudia d’un nivell de vida molt superior a Espanya, Itàlia i tota la resta de països d’Amèrica llatina.
 
Hi va haver una conspiració per assassinar a Kennedy.
Una indústria molt sucosa ha agafat petits indicis i els ha magnificat, convencent a la gran part del públic americà i internacional -de cor senzill (la majoria)-. I tenim per escollir entre Castro, la malfia, Lyndon Johnson, la CIA…Visca la conspiració i l’embolica que fa fort.
 
No hi ha cap cultura superior a un altra.
Si t’acusen de pensar només en que no totes les cultures són iguals, seràs catalogat de racista i la teva carrera està acabada. Però per a qualsevol mesura objectiva de l’èxit , la cultura occidental és superior. La prova que en aquest raonament no hi ha racisme és que Japó, Singapur i Corea del Sud han agafat el millor d’Occident i ho han assumit com a propi amb un gran èxit per cert.
 
Per conèixer el que passa al món s’ha de veure la CNN i llegir el NYTimes i The Washington Post. (el Periodico i el Pais).
Aquests mitjans igual que Reuters, Le Monde, Newsweek, CBS i d’altres estan desesperadament inclinats al que queda de l’esquerra. Això no té tant a veure amb les editorials i els articles d’opinió, ja que també s’hi pot llegir a columnistes conservadors com Georges Will, sinó amb com presenten les noticies i què és el que converteixen en noticia.
 
Tots morirem per culpa de l’escalfament global.
Tot morirem, que ningú ho dubti. S’han trobat articles de premsa de fa 20 i 30 anys en que s’advertia de l’arribada d’una nova era glacial. Ara no discutirem que els automòbils llencen fums verinosos a l’atmosfera, però mai tants com un sol volcà en erupció. No fa massa podíem llegir dels continuats hiverns de Mongòlia. I per a més informació, ja veieu quin hivern hem passat…

Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya