Uns 300 anys abans de Crist els Celtes ja celebraven, a finals d’octubre o principis de novembre, la vigília de l’any nou cèltic en honor al déu de la mort . Els druides anaven de casa en casa exigint aliments, per oferir al déu Samhain en el festival de la mort, si els rebien feien un tracte i els deixaven en pau. Si no els oferien res, els druides  llençaven una maledicció sobre la casa i algú d’aquella família moriria aquell any.

Aquest és l’origen del Treat or Trick americà. És a dir el tracte o trapelleria que proposen els nens anant de casa en casa i si els donen un caramel o llaminadura els deixen en pau i si no, fan una trapelleria al jardí.

Convocar eleccions el dia de Tots Sants és l’última entremaliadura del NEN. Us proposo un tracte: “vosaltres m’oferiu el vostre vot (al PSC, Montilla, ciutadans pel tracte etc etc… i jo us deixo en pau”. Si no és així, continuarà fent trapelleries i amenaça de no marxar. La criatura que sempre ha desitjat la joguina del germà, el nen que quan menys t’ho esperes et munta un sidral al super perquè vol patates fregides, l’infant que quan deixes de la mà ja està emprenyant la paciència a padrí, el bordegàs que sempre s’està barallant al pati de l’escola no podia marxar sense fer soroll.

Ja la tenim aquí, la veritat és que no ens ha defraudat, era d’esperar.


Una versió de la tradició americana d’il·luminar una carbassa diu que ve del personatge anomenat Jack que només respectava la seva plantació de carbasses. Una nit de tardor les bruixes en necessitaven una per cuinar la sopa de Halloween i la van anar a buscar a la plantació de Jack. La bruixa més lletja va encendre una espelma davant la porta i hi va posar davant la carbassa, quan Jack va obrir la porta, atemorit,  va ensopegar i va aterrar dins la carbassa on va desaparèixer, des d’aquell dia a les carbasses se’ls dona forma de rostre humà i una espelma n’il·lumina l’interior.

Prometem posar tantes carbasses com faci falta. Ah!, i hi posarem una espelma.

signatura tarrat.jpg

Pallars Jussà, Pirineu de Catalunya