Div 21 Jul 2006
El socialisme dels imbècils
Enviat per Josep Tarrat 
A finals del segle XIX principis del XX, corrien per Europa vents d’antisemitisme demagog i populista. Alguns del principals representants d’aquest corrent que acabaria produint la mes gran barbàrie de la història de la humanitat van ser el periodista francès Édouard Drumont, fundador del diari “La libre parole” principal altaveu de l’afer Dreyfus i antisemita fins al moll de l’os; Karl Lueger advocat i polític municipal austríac, socialista i antisemita per donar més dades i el “genial” Adolf Stöcker, ideòleg de la fusió entre nacionalisme i socialisme que va donar lloc al nacionalsocialisme tristament famós. Tots aquests incendiaris personatges que tenien en comú una clara ideologia socialista, es van encarregar de difondre durant l’últim terç del segle XIX i sobretot entre les masses populars, l’odi i menyspreu més gran contra un poble que s’hagi conegut fins ara. A finals d’aquell mateix segle , el líder socialdemòcrata alemany August Bebel, veient com les idees d’aquells energúmens demagogs i socialistes només feien que confondre a la població més humil de l’autèntica realitat dels seus problemes perquè eren incapaços de fer propostes socials per resoldre-les i distreure’s dels seus veritables enemics, per carregar amb fúria genocida contra el poble jueu, els va dedicar una frase, que no per vella deixa de ser d’una tremenda i contundent actualitat: “L’antisemitisme és el socialisme dels imbècils”
Avui quan veig com el President Zapatero es posa al coll la Kufia palestina i fa declaracions en contra d’un poble que ha patit el genocidi més bèstia de la història de la humanitat, tremolo. No puc entendre com el conflicte sempre es planteja de manera parcial , com si Israel fos sempre l’agressor, se’l posa al mateix nivell que la banda terrorista Hezbolà i comenten que els Israelians fan el mateix que el nazis amb els jueus.
No puc entendre com es pot criticar el mur que han aixecat per defensar-se dels atacs terroristes i desprès muntar unes tanques a Melilla, això sí, d’última tecnologia.
El 9 de novembre 1938 les milícies nazis van cremar les 1.574 sinagogues d’Alemanya. El món va callar i el balanç d’aquest criminal silenci es va saldar amb sis milions de jueus vilment assassinats. El passat 12 de setembre de 2005 una multitud de palestins trencava els vidres i cremava totes les sinagogues de la franja de Gaza mentre els líders de la Jihad Islàmica advertien “Això no és el final, sinó tan sols el començament de l’alliberament” i el món calla… i els dels mocadors al coll ho celebren… i a mi em fa por, molta por i no vull continuar escrivint.
Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya
Conec algun jueu. Són persones excel·lents, d’amplia cultura, d’exquisit tracte, respectuosos fins a límits als que els que vivim aquí no estem acostumats, amants dels seus fills, ateus o creients en el seu únic i antic Déu, (el mateix Déu que el dels cristians) i només puc dir que sento una immensa simpatia cap a ells i cap a aquest poble. Són com tots els occidentals, la seva tradició és la nostra i en la nostra història hi ha molts jueus. Fins i tot seria estrany trobar un català que no tingués un avantpassat jueu. I el Grouxo Marx, i l’Einstein, i Mendelsson i la Barbara Streissan i el Woody Allen i… cal que continui? En les nostres icones musicals, cinematogràfiques, científiques, hi ha tants jueus! No hi sé trobar cap palestí excel·lint per la seva obra en favor de la humanitat. Si me’ls miro nomes hi trobo homes bomba, mares que riuen i celebren la mort del seu fill perquè el creuen en un cel ple de verges amb qui copular dia i nit, multituds d’homes fanàtics que avancen amb fusells al coll mentre les seves dones són a casa amb un mocador al cap i, cal que continui? Per això no entenc el president Zapatero ni el ministre Moratinos que en un rampell propi de l’Stalin amenaça un educat empresari jueu que li havia fet la pregunta més raonable del món amb un “Que sea la última vez…!” No entenc que un país com Espanya que tot just ha fet dos anys que va patir un atemptat islamista que va causar tants morts sigui tan compresiu amb els terroristes palestins. No ho sé entendre. I jo també paro d’esciure perque comparteixo amb tu, Josep Maria, la mateixa por. També sento vergonya de viure en un país així.
Siento no poder escribir el comentario en Catalan, dado que lo entiendo pero no lo hablo. Ante lo que denunciais solo puedo decir lo que ya dijo George Bernard Shaw. “La democracia es el proceso que garantiza que no seamos gobernados mejor de lo que nos merecemos.” De modo que habrá que tener esto en cuenta en las proximas elecciones y votar con más cabeza.