Que a mitja legislatura es promocioni un nou candidat, és una estratègia que pel que veig tothom utilitza, però  que tots els alcaldes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona hagin  cedit el seu càrrec en els últims mesos, és, si més no molt curiós. O el vaixell  socialista s’enfonsa o el Politburo del PSC ha posat la maquinaria en marxa. En el cas dels municipis de l’àrea metropolitana entenc que encara que presentin el pal d’una escombra o una nina Pepona revalidaran majories, la política dels multicines i centres comercials ja va be als que es passegen en xandall tots els dies que la nova política d’horaris comercials els ho  permet.

rebaixes.jpg

El cas de l’anestesista Clos  ja es diferent. Ruiz Gallardon ja el va felicitar un cop pensant que el nomenaven ministre de sanitat, aquella vegada no va poder ser, però ara si, els nebots de l’aparell  s’han carregat en quatre dies al vell i a l’hereu i obrim expedient de domini de tots els trossos i prats, que això ens ho fem nostre en un tres i no res.
El primer ballarí de la companyia de Carlinhos Brown se’n va a la cort però no en tindrà prou amb riure les gràcies i “Dios guarde a usted muchos años”, l’opa de gas natural encara porta cua i la línia d’alta tensió cada cop crema més i la nau  de Barcelona s’afona i;  qui fuig primer del vaixell?
signatura tarrat.jpg

Pallars Jussà, Pirineu de Catalunya