Dill 4 Sep 2006
El PSC ha mort, llarga vida al PSOE
Enviat per Josep Tarrat
JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI
És molt curiós, després de guanyar unes eleccions i perdre un govern, Convergència i Unió havia de desaparèixer. Un partit amb 23 anys de govern i, segons deien, sense història, quan no governés començaria la diàspora i la seva dissolució. Ves per on tres anys després, CIU no tan sols no ha desaparegut sinó que s’ha consolidat més que mai.
Vint-i-tres anys de govern de CIU no van acabar amb el PSC, mai va ser el seu objectiu, però amb tres anys de govern o millor dit, de desgovern, el PSC ha mort.
Ara que el PSC ha traspassat, ara que els pocs que quedaven sense haver-los fet fora han marxat amb la cua entre les cames i han llençat el carnet al contenidor d’orgànica per portar per última vegada la contraria. Ara, la poderosa màquina socialista formada per polítics professionals molt cínics i molt eficaços té el camí lliure per avançar sobre Catalunya. Des de la seva trinxera del cinturó roig, aquest exercit ben alimentat per la potent Diputació de Barcelona ha definit el seu objectiu: “Catalunya serà espanyola o no serà”.
Aquests polítics no venen de la tradició catalanista d’esquerres, no venen tant sols ni de la social democràcia europea. Aquests venen de l’extrema, radical i més tronada, esquerra; venen del PORE, de Bandera Roja i, els més centristes, del PSUC. El seu origen és el totalitarisme, la revolució cultural, el gulag.
El seu objectiu, apoderar-se d’un país que no ha sigut mai seu i del que s’han sentit exclosos fins i tot pels seus companys de partit. Aquests polítics són tremendament ambiciosos i molt, molt treballadors. L’efecte Montilla és la seva arma més potent i el cinturó de Santa Coloma fins a Cornellà i l’Hospitalet la seva infanteria. Però Catalunya és alguna cosa més que l’àrea metropolitana. Ara més que mai el Pirineu ha de fer sentir la seva veu. “Esmoleu l’eina”, contra l’efecte Montilla, som una Nació.
Senyores i senyors del ja extingit PSC, aquells que encara penseu que la política no és una manera de guanyar-se la vida sinó un acte de servei al País; si en algun moment us trobeu sols o us sentiu orfes, tranquils, sempre us quedarà Convergència.
Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya
Quan des de CiU es convida als sectors catalanistes del PCS, menystinguts per les darreres actuacions d’en Montilla i del sector pesoista, aquests darrers s’esquincen els vestits -mentre ERC i IC-Verds fan la coral de fons- dient que això no és possible perquè per sobre de tot ells són d’esquerra i -oh déus de l’Olimp!- com un d’esquerra se’n pot anar a CiU? I llavors jo pregunto: què és l’esquerra? L’esquerra és anar amb helicopter el conseller i sa família mentre paguem la passejada tots plegats? L’esquerra és anar-se’n de vancances en avió mentre la resta de mortals es queden empantanegats en un aeroport caòtic com va fer el senyor Saura acompanyat de la seva companya Imma Mayol? L’esquerra és dir que es vol el vot dels immigrants mentre tu vius a Sarrià i no tens punyetera idea del que s’ha d’aguantar a les escoles públiques perquè als teus fill els portes al col·legi alemany -molt glamourós ell- com fa en Montilla? L’esquerra què és avui al segle XXI? Què punyeta és? M’ho estic preguntant des de la caiguda del mur de Berlin quan van quedar al descobert les vergonyes de la gran mentida del segle XX! Per això, senyors del PSC descontents, vingueu a CiU, si, vingueu perquè de fer polítiques socials també en sabem. De fet en sabem més que l’esquerra com s’ha demostrat en aquest darrer govern.