Dmc 4 Oct 2006
Ara és l’hora dels catalans???
Enviat per Josep Tarrat
“Per poder construir un sistema social completament nou en el lloc del vell, s’ha de netejar primer aquest lloc” (Mao Tse-tung)
Ara resulta que el senyor Montilla és un vell militant maoista. Quan l’ara candidat a President de la Generalitat va començar la llarga marxa la seva inspiració política era el col·lectivisme, la lluita de classes, els plans quinquennals, la guàrdia popular i les comunes autosuficients. Ara a la fi de la seva llarga marxa, la seva revolució cultural comença a donar fruits; la neteja feta de militants del partit que podien tenir alguna guspira de liberals s’ha consumat i ara és l’hora dels catalans com si fins ara a Catalunya no n’hi hagués hagut de catalans. I comença el catalanisme social, com si el catalanisme tradicional, el de tota la vida, no ho hagués sigut de social. Bàsicament perquè no ha tingut un estat al darrera i tota la seva obra s’ha edificat des de la societat civil. Voleu un catalanisme més social que aquell que ha edificat un país a partir de la seva societat?
Si en les properes eleccions de l’u de novembre el partit socialista, esquerra i iniciativa poden reeditar el tripartit, no tingueu cap dubte que ho faran -no hi ha vida fora d’aquesta idea- i llavors començarà la tercera fase (aquella que consisteix en la construcció d’un nou sistema social prèvia neteja total de l’anterior) i a partir d’aquí el gran salt endavant: aquell que va consistir en intentar produir més acer que el Regne Unit i desprès van haver que llençar-lo perquè era de pèssima qualitat, i tot plegat va desembocar en la gran “hambruna” on hi van deixar la pell entre vint i trenta milions de persones.
Que Déu ens agafi confessats!
Pallars Jussà, Pirineu de Catalunya
Veritablement m’espanta imaginar-me com a president del meu país al José Montilla, però sortosament ell deia en una de les seves ultimes intervencions .- “A tots aquells que no em coneixen els dic que .- Pels meus actes em coneixereu.-” Aquesta expressió que ell mateix afirma, es un consol, ja que els seus actes tant els passats com els presents no son gens venerables.
Pel que veig la “carrera” d’en Montilla fa esfereir. I deu pensar que Catalunya no existia abans d’ell o què? I nosaltres des de quan som catalans? Des que ell va arribar al nostre país? Des que va començar la seva carrera? Des que és candidat? Des que el senyor Zaragoza va aprovar l’slogan aquest? Només espero que Catalunya se n’adoni qui té com a candidat el PSOE i que puguem passar pàgina aviat i deixar-nos de preguntar coses absurdes. I ell -tal com ha anunciat- que se’n torni al Congrès de Diputats que és on realment vol estar. Si hi ha un català pel qui la seva màxima aspiracíó política no és ser President d’aquest país sinó diputat al Congrès, és que no mereix que el votem.
Marc, un català pot aspirar a ser candidat al Congrès. Allò que fa estrany és que sigui més important per a Montilla tenir un escó a Madrid que ser President de la Generalitat. Perquè una de dues: o sap que perdrà i es busca feina de diputat per al futur o pensa compaginar la presidència d’aquest país amb ser diputat a Madrid. Us imagineu aquesta pluriocupació? Com l’haurem de veure llavors? De què li haurem de demanar comptes? De què respondrà? És que això no ho deu fer ni el president de Melilla!!!
A mi m’és igual el que vulgui ser. Només vull que no aconsegueixi ser President de Catalunya. Per això ja tenim a l’Artur Mas que s’estima el país, que el coneix més enllà del Baix Llobregat i que quan ha de fer pregons de Festa Major no se’n va al seu poble -centenars de quilòmetres enllà- a fer-se perdonar per voler ser president del meu país. Vull algú que senti passió per Catalunya, que ens sàpiga representar amb dignitat, que no sigui aquí per casualitat i que pugui venir al Mercat de Tremp i la gent el saludi amb afecte. Si tot això el fa “yupi” de la política doncs m’és igual. Val més ser “yupi” que simpatitzant d’ideologies criminals o admirador de monstres. Perquè veure aquestes dues fotos una al costat de l’altra fa esgarrifar.
A mi em sembla que si veiéssim a qualsevol dels nostres polítics en una foto al costat de Pinochet generaria en nosaltres -a mi el primer- un rebuig automàtic, un menyspreu intrínsec, una desautorització clara per a que fos ni candidat. Trobaria normal que fos així i crec que en aquest país no obtindria gaires vots més que els de la seva família més propera. De fet si algú n’hagués sigut mai simpatitzant d’aquest dictador se n’hauria d’amagar no només abans de fer-se polític sinó àdhuc abans de sortir al carrer. I mireu per on aquí tenim en Montilla amic de Mao. Quants míl·lions de morts té Mao a les seves espantlles? És que no va ser un dictador sanguinari? És que no va torturar, assassinar adversaris polítics, arruinar un país mil·lenari, sembrar de terror els seus ciutadans, represaliar disidents, etc.? És que en Montilla no ho sabia això quan es va fer maoista? És que era un secret per a algú? Doncs ell tan pinxo. Ni se n’avergonyeix, ni se n’amaga, ni es retracta. Deu pensar que som tontos. A mi em fa fàstic! El PSOE no tenia ningú amb cara i ulls? Tan poc val Catalunya per a ells?
I ara vol un debat en castellà i en una televisió estatal. Que voten els de la Rioja en aquestes eleccions? Doncs poc els deu interessar el que passa amb els nostres peatges, la nostra sanitat o les nostres escoles. No serà que els seus votants potencials no miren TV3 tot i que la maquinària del PSOE ja se l’ha feta seva? No serà que en realitat no vol cap debat perquè té por d’enfrontar-se amb algú que sap fer una frase seguida sense entrebancar-se? No serà que no sap parlar si no llegeix? No serà que a més de semblar un peix bollit ho és de debò????
El que no vol el Sr. Montilla és un debat. No el vol perquè sap que no pot donar la cara sense que se li vegin les vergonyes. I a aquest impresentable -cacic del Baix Llobregat i després de la Diputació de Barcelona, fracassat ministre d’Indústria- és a qui pensen donar suport els d’Esquerra Republicana si l’aritmètica parlamentària els ho permet.