Div 9 Jun 2006
El tren de la Pobla
Enviat per Josep Tarrat
Hem pagat el traspàs, hem pagat les obres i som allà d’on érem al mateix cul de sac de sempre; i ara ens prometen que no sé quin any de no sé quin segle potser podríem arribar a la Seu d’Urgell. Miri senyor Conseller, mirin senyors del govern bipartit però partit, si aquest tren de la Pobla ha d’arribar a algun lloc és a França, a Saint Girons, què és on el projecte inicial el dibuixava i permeabilitzar els Pirineus, ara que volem ser ciutadans del món. A la Seu d’Urgell hi volem arribar per carretera, però no fent alpinisme automobilístic pel port del Cantó. Parem de jugar amb l’Ibertren senyors. Els que ens preocupa als Pallaresos, i als Ribagorçans, i a tots els Pirinencs és arribar ràpida i còmodament a Lleida i a Barcelona i això passa mal que pesi, inevitablement pel Túnel de Comiols a la C-1412 i pel túnel de Viu de Llevata a la N-260 Sembla que contínuament fem invents per marejar la perdiu, per despistar l’atenció dels problema i de la solució real. El Pirineu occidental demana a crits i ja fa anys aquestes dues infrastructures, perquè són bàsiques per al seu desenvolupament, perquè són imprescindibles per un normal mobilitat entre comarques, perquè volem deixar de ser el cul del món, perquè també tenim dignitat i sobretot, perquè també paguem impostos, els mateixos impostos o més, aquells que es deriven de la llunyania, de l’increment de preus pel transport de l’aïllament en definitiva.
Volem el tren? Es clar que el volem i dos si fa falta i que vagi el més lluny possible i demanem l’impossible per arribar al possible, però siguem seriosos. L’últim govern de CIU es va comprometre amb el túnel de Comiols i li guardem la paraula i el senyor Borrell, militant del govern amic va deixar penjat el túnel de Viu i ara ja toca i no volem passar més i exigim que és faci perquè al Pallars i al Pirineu n’estem tips de promeses, n’estem tips que ens enganyin.
Josep M Tarrat i Tomàs
Pallars Jussà, Pirineu de Catalunya
Aquest article ha rebut un resposta a la secció bústia del diari Segre. La resposta està en la línia típica dels socialistes; mala educació, mala llet i atac personal més que a les idees. Malgrat tot, això és una bona senyal, ànims i a continuar avançant, i com deia el Quixot “ladran, amigo Sancho, luego cavalgamos”