Dij 2 Nov 2006
Molt Camí per fer
Enviat per Josep TarratQuan un equip de futbol fa un joc alegre, obert per les bandes, fa una circulació ràpida de la pilota, amb verticalitat, a l’atac, portant la iniciativa i amb bons jugadors, es diu que fa un futbol modern, un futbol total. Però quan aquest equip, després de desplegar durant noranta minuts aquest joc alegre i vistós, acaba empatant a l’últim minut amb un equip mediocre que ha estat constantment a la defensiva, amb joc soterrani i amb mals resultats en la lliga passada; la moral del primer equip és de derrota i veu com, malgrat l’empat, l’altre equip camina als vestidors aixecant els braços com si d’una gran victòria es tractés.
Malgrat tornar a guanyar les eleccions amb vots i amb escons, la meva moral no és de victòria. Avui crec que la moral del país està tocada. No sé ara mateix cap on vol caminar aquesta nació que ha fet créixer un partit que durant els últims anys no tant sols no ha fet cap proposta sinó que s’ha dedicat a malbaratar i paralitzar el crèdit que aquest país tenia i en fa néixer un altre que té per objectiu bàsic l’anticatalanisme ferotge.
Alguna cosa s’ha fet malament, segurament s’apropen temps de reflexió profunda en aquest sentit per la majoria de partits perquè, més enllà dels resultats, aquest país està en joc. Vull continuar creient en aquest país, vull pensar que pot caminar cap a un futur pròsper, socialment just, políticament lliure i espiritualment gloriós, però l’única cosa que veig clara és que queda molta feina per fer i que tot és possible.
Ara més que mai Visca Catalunya!
Tremp, Pallars Jussà, Pirineu de Catalunya
Seguint el tema futbolístic, tots els equips arriben al seu sostre quan són fidels a la seva manera de jugar (sigui quina sigui). Quan un equip vol jugar com un altre sempre acaba enssopegant.
CIU ha defensat el que creia de manera honesta, però ha fet una escenificació que no és la seva.
L’enfrontament, la desqüalificació i l’anar sobrat en aquesta campanya (no ho havia fet mai), li ha passat factura. Crec que ha passat una molt bona oportunitat per escombrar, però quan no jugues com tu ets, malament..
Un Mas nouvingut el 2003 en va treure 46, i tres anys després i amb l’ajut del tripartit n’hat guanyat només un parell més.
La gent no s’equivoca. Qui planifica la campanya electoral i els líders SI.
El PSC s’ha venut la seva forma de ser al PSOE, i trompada (-5)
ERC, tot i la seva gestió desastrosa, ha fet una campanya tranquil.la i sense escarafalls (-2). Ni en somnis s’ho esperaven. Ja s’exculpaven en la campanya: “Som com som”
IV, els que sempre riuen i no deixen fer, amb el seu bon rotllo (+2)
PPC, que retornin a la seva forma de jugar i portin un Vidal Quadras. No milloraran els resultats, però al menys seran fidels al seu estil.
Ciutadants. Es la demostració clara que la classe política està en crisi. No cal fer més comentaris que no s’ho val.
El Madrid galàctic no va guanyar mai res, i mira que hi havia bons jugadors. Un tal Del Bosque els hi va fer guanyar dues Champions. Cal
ser un líder humil i honest.
La Campanya electoral és molt important i et pot fer que, tenint més raó que un sant, la caguis de ple.
Que no passi el mateix el 2008 (tot i que les eleccions haurien de ser cada 4 anys…).
No sé si tens raó Paco. És evident que s’han d’analitzar els resultats i no ens hem d’estalviar l’autocrítica perquè seria enganyar-nos a nosaltres mateixos. Però aquesta ànàlisi que fas potser no l’hauríem subscrit dues setmanes abans. Ens va agradar el DVD perquè deia veritats. Vam emprar tons agressius perquè la campanya de la resta de partits era agressiva amb nosaltres, o no ens en recordem? Recordeu el famos debat a cinc a TV3 on la resta de partits no van saber fer altra cosa que atacar l’Artur Mas i no precisament amb ètica ni vergonya. Potser l’errada va ser assistir a un debat així sense exigir al principi el dret de rèplica. Si un no pot replicar no pot debatir i si no es pot debatir en condicions val més no fer-ho. Mireu el Montilla: se sabia perdedor en un cara a cara, va posar condicions inasumibles i no es va fer el debat. Aquell debat a cinc només va servir per donar protagonisme en un horari de màxima audiència a partits que fins aquell moment n’havien tingut molt poc. Jo em considero poc expert per saber ben bé què ha fallat. I no sóc ningú per dir a CiU on s’han equivocat, si és que ho han fet. Ara és fàcil assenyalar culpables però si tan clar vèiem que no anàvem per bon camí potser que ho haguéssim dit abans de donar-nos la patacada.