S’ha escrit molt sobre la formació del nou tripartit, fins i tot, els que més n’han escrit són els que l’han format, i ho han fet per la necessitat de justificar-lo. Només aquest fet demostra la seva fragilitat i els seus fonaments de fang.
Poca cosa puc afegir als molts comentaris que s’han fet, però si que m’agradaria aprofundir en un aspecte.
El primer és que em dona la sensació que en la formació d’aquest segon tripartit Catalunya com a país no hi era present, el pacte s’ha fet per aconseguir el poder i a costa del que sigui. La justificació que en fan, tot al·legant exemples de política internacional com el cas del partit socialdemocrata suec i el Partit Popular gallec que tot i guanyar les eleccions han estat apartats del govern, és categòricament falsa i demagògica. En ambdues situacions els partits coalligats ja havien avançat abans de les eleccions que si sumaven la majoria suficient pactarien per governar. No és aquest el cas de Catalunya, on només ICV va manifestar clarament aquesta voluntat.

En tot cas els exemples que s’haurien de posar a nivell internacional són el d’Alemanya, on  Angela Merkel va formar govern tot i treure pocs vots de diferència respecte a l’SPD i, fins i tot, el cas espanyol, on el PP, tot i perdre les eleccions del 2004 per menys marge de diferència que el PSC a Catalunya mai va considerar la possibilitat de formar govern. Per tant aquest tripartit s’ha edificat sobre la base d’aconseguir poder i absolutament res més. La prova definitiva d’aquest argument és que els governs de coalició es construeixen en base al continguts i tant el PSC-PSOE, ERC i ICV van córrer de proclamar la reedició anunciant com es repartien les conselleries.
On queda el país? Algú parla de Catalunya en aquests pactes?
Aquesta gent que es diuen d’esquerres parteixen sempre de la mateixa premissa; el fet de ser d’esquerres ho pot justificar tot, perquè ser d’esquerres és una ideologia moralment  superior que ho aguanta tot i que ho legitima tot.
Diuen que faran un govern social. Què vol dir això? Que fins ara s’havia governat al marge de la societat? És que les escoles, els hospitals, les carreteres i tot el que va portar a Catalunya a situar-se entre els principals motors d’Europa no eren fruït de polítques socials? A qui voleu enganyar? Sobre quina mentida voleu edificar la legitimitat de la vostra ambició de poder i de cadires?
Catalunya serà només l’espai on aquests sàtrapes dependents de  Madrid mouran les seves fitxes però Catalunya ha deixat de ser el motiu , la causa i l’objectiu.
Sempre he sigut catalanista, que vol dir nacionalista català, però ara penso que cal ser-ho més que mai, perquè avui, el procés de construcció nacional  iniciat l’últim terç del segle passat s’ha aniquilat, i paradoxalment s’ha fet amb la complicitat dels que abanderen l’independentisme.
Sóc molt mal profeta i no em veig capaç de vaticinar a quin nou esperpent  ens portarà aquest tripartit però crec que és un gran error situar a Catalunya el debat dreta esquerra per sobre del debat nacional. Aquest fet pot portar a una desnacionalització de Catalunya que per a un catalanista és una molt mala noticia, perquè, a més, aquest procés es fa des de dins mateix del país 

 signatura tarrat.jpg

Tremp Pallars Jussà, Pirineu de Catalunya