Dmc 22 Nov 2006
Milton Friedman
Enviat per Josep Tarrat 
Una societat que posa la igualtat per damunt de la llibertat acabarà sense igualtat ni llibertat.
Milton Friedman
El passat 16 de novembre moria a Sant Francisco l’economista jueu i premi Nobel d’economia (1976) Milton Friedman. Milton va ser el principal representant de l’anomenada escola econòmica de Xicago que formula la teoria monetarista. En contra de les populars teories Keynesianes de l’època. Defensa l’eliminació del dèficit públic i es preocupà fonamentalment de la inflació, fenòmen el qual va anomenar “el pitjor impost que hi ha perquè s’aplica sense haver estat legislat”.
La teoria monetarista proposa limitar el creixement de diner en circulació, perquè aquest fet provoca un encariment dels preus i un creixement de la inflació. Al mateix temps s’oposa a la politica Keynesiana que aposta per la intervenció de l’administració en l’economia a través de l’augment de la despesa pública.
La teoria monetarista parteix de dos principis bàsics:
- Allò que determina el nivell de despesa i l’activitat econòmica és l’oferta de diner existent.
- L’estabilitat de preus s’assegura a través d’un índex de creixement de l’oferta de diner, equivalent al creixement de la economia, que ha de determinar el banc central.
A partir d’aquí Milton es posiciona en contra de qualsevol intervenció estatal en el mercat i a favor de la llibertat individual i la lliure empresa i proposa determinar el volum de despesa governamental de forma proporcional a la disposició de la comunitat a pagar els serveis públics, determinar amb exactitud les condicions i la quantia destinada a assistència social, un sistema progressiu d’impostos basat en els ingressos individuals i una disminució fiscal en èpoques d’expansió per evitar el creixement de l’aparell governamental. Per a Friedman, al igual que per a Adam Smith, l’Estat ha de mantenir la llei i l’ordre, supervisar la moneda i preocupar-se de la defensa nacional.
El paradigma de l’aplicació de les polítiques de Friedman són, sens dubte, els Estats Units i Gran Bretanya, però tots els estats que han procurat aplicar aquestes teories han experimentat un creixement econòmic espectacular.
El problema principal d’aquest tipus de teories econòmiques és que els seus efectes són a mig i llarg termini i la majoria de polítics governen pensant en les properes eleccions.
Tal com deia Frederic Bastiat quan parlava d’economistes bons i dolents “El mal economista busca un petit bé present al qual seguirà un gran mal per venir, mentre que el veritable economista busca un gran bé per venir, a risc d’un petit mal present” . Aquesta reflexió és perfectament aplicable als polítics.
Avui a Catalunya se’ns ven un govern d’esquerres que segons ens diuen serà un govern social, un govern pare i mare que tingui cura de tots nosaltres, que incrementi encara més aquest gran exercit d’assistents socials en que ha convertit l’administració. Un govern que disculpa i fins i tot afavoreix els dinamitadors de la propietat privada, com els okupes, al·legant que tenien una mena d’escola de circ. El circ és allò en que convertiran aquest país. Un govern que parla de noves cultures de l’aigua i la energia i no aposta per solucions decidides i pràctiques sinó pel populisme barat per la fugida endavant i per la manca de cap compromís seriós en la presa de decisions.
Milton Friedman deia als anys 50 respecte dels Estats Units “Tenim un estat que cobra cada cop més impostos al Treball i subsidia més el no treballar”. És en aquesta direcció on volem anar, o volem un país on la cultura de l’esforç i l’empenta de la societat civil sigui la columna vertebral d’aquesta nació que és Catalunya? Volem construir una administració que fagociti l’individu i anul·li completament la iniciativa o volem posar per sobre de tot la llibertat individual i els valors d’empenta i competitivitat que han caracteritzat Catalunya durant els seus mil anys d’història?
Tremp Pallars Jussà, Pirineu de Catalunya
Aquest cop, Josep Ma., no m’has donat temps a comentar l’article anterior que ja n’hi has posat un de nou! Les reflexions se’ns amunteguen a tots després del trist espectacle que estem patint. Tot apunta que el govern que tindrem no subscriurà les teories d’en Milton Friedman. Pagarem més impostos que mai i aniran a parar a subvencionar ganduls, marginalitats irrecuperables -és a dir llançar els diners-, artistes dolents que ningú paga per veure actuar i així successivament. I quan nosaltres voldrem ser atesos sanitàriament ens haurem de pagar una mútua i quan volguem que els nostres fills s’eduquin en un col·legi decent els haurem de portar a la privada i, d’aquesta manera, ho pagarem tot dues vegades. No tinc res en contra de la sanitat o l’educació públiques. A comarques no ho vivim tant ferotgement però només cal donar un tomb per grans hospitals o per les escoles de segons quins barris de ciutats grans i els professionals que hi treballen ens ho explicaran amb tot luxe de detalls.
A Catalunya se n’ha parlat poc de la mort de Milton Friedman. I no és estrany. Les nostres facultats d’economia estan plenes de professors d’esquerres i, estranyament, a ningú li cau la cara de vergonya, ni protesta per rebre una formació en economia tan pobra i de tesis tan fracassades. Deu ser que l’economia dels països comunistes va resultar modèlica! Milton Friedman era un liberal i era jueu. Massa coses “lletges” per a que aquí se l’homenatgi. Mentre tant ja hi ha països rics i pròspers, d’aquells amb veritable justícia social, que se n’han dolgut de la mort d’aquest Premmi Nobel. La justícia social no consisteix en subvencionar fracassos, consisteix en fer possible una igualtat d’oportunitats i en potenciar les vàlues de cada individu. Jo ja n’estic tip de pagar impostos que no serveixen per millorar el meu país i si per subsidiaritzar la mediocritat, els ganduls -com deia en Marc- i altres col·lectius que ara no tinc ganes d’anomenar.
Sempre és agradable trobar-se un liberal per Convergència.
Guillem