Blog de Josep M Tarrat i Tomàs

Ara fa pocs dies l’economista Ramon Tremosa publicava un article al diari Avui on es preguntava a través del seu títol si el municipi més gran de Catalunya estava arraconat “Tremp arraconat?”. El títol d’aquest article és el mateix però sense interrogant, perquè l’arraconament de Tremp no el podem qüestionar, sinó que en un dels sentits del seu article, és una trista realitat.
Malgrat aquesta apreciació, també és veritat que l’article d’en Tremosa explica dues realitats diferents del municipi i, concretament amb una, crec que s’hauria de fer alguna matisació. M’explicaré; basant-se amb l’anuari comarcal de Caixa de Catalunya el senyor Tremosa dibuixa un paisatge desolador de l’economia del Pallars Jussà. Argumenta que segons aquest anuari la comarca presenta un dels creixements més baixos del PIB  de tot Catalunya, concretament el 0’60% molt, molt per sota de la mitjana catalana  3’06 %. Però el que no comenta el senyor Tremosa, i que si que explica aquest anuari, és que aquest lleuger creixement contrasta amb l’espectacular avanç del PIB que va experimentar el Pallars Jussà l’any 2004 , un punt per sobre de la resta de Catalunya i que si acumulem els creixements de la comarca entre el 2000 i el 2005, l’avanç total es situa en un 16’6 % dos punts per sobre de la mitjana catalana. El professor Tremosa també parla de les caigudes dels sectors agrari i indústrial que s’acosten a un 10% , però el que no diu és que, pel que fa a l’agricultura, la davallada es deu a la forta reducció del valor afegit del sector agrícola, fet constatable arreu d’Europa, i a més afavorit per l’important descens del cereal degut a la forta sequera i que d’altra banda hi ha un important creixement de la ramaderia i el sector forestal, respectivament un  3% i un 7’6 %. L’insigne economista parla també d’un descens de la indústria que el situa al voltant d’un 10% , però el que no diu és que l’índex industrial al Pallars Jussà depèn en gran mesura de la producció energètica i que aquesta s’ha vist extremadament afectada per les adverses condicions meteorològiques. Finalment l’economista argumenta que només gràcies a la construcció no es pot parlar de crisi econòmica a la zona, però el que no diu és que, si bé la construcció experimenta un important creixement, també és veritat que no és l’únic sector en creixement, ja que les activitats terciàries augmenten respecte el 2004, com per exemple l’hostaleria que augmenta el seu VAB un 6 %, un punt per sobre del 2004, i el comerç que creix un 4’2 % el 2005. Per tant, considero que aquest anàlisis del senyor Tremosa és, per dir-ho d’alguna manera, força parcial i sobretot en la majoria dels seus aspectes extremadament conjuntural. Penso que aquestes diagnosis s’han de basar més en aspectes i xifres que responguin a tendències més estructurals. Per tant, paisatge desolador no, sinó ple d’esperança, amb molts problemes, això si, però amb molta il·lusió.
D’altra banda, en la segona i més extensa part de l’article,  Ramon Tremosa dibuixa una situació del municipi de Tremp que subscric al cent per cent. El municipi de Tremp és el més extens de Catalunya (303 Km quadrats) amb una població dispersa en 29 nuclis i mes de 100 quilòmetres de carreteres en un terreny muntanyós. Aquest fet provoca que un  finançament local basat en la població i no en el territori no és capaç d’atendre les necessitats peculiars que un municipi d’aquestes característiques presenta.
El senyor Tremosa apunta les solucions que, com he dit, jo també subscric i que passen inexorablement per deixar de tractar de manera uniforme problemes i situacions diferents. El que passa és que avui i durant els últims tres anys la visió de Catalunya instal·lada al Palau de la Generalitat és una visió absolutament metropolitana, la mostra més contundent d’aquest fet  és que en l’últim govern de CIU les inversions eren del 50% del Pressupost a l’àrea metropolitana i l’altre 50 % a la resta del territori  mentre que el Tripartit va passar al 70 % en l’àrea metropolitana i el 30% a la resta. Això va comportar que les inversions a l’Alt Pirineu passessin del 2’59 % al 2003 a l’1’8 % al 2006. Si a això hi sumem que el projecte emblemàtic del tripartit, l’anomenat Pla de Barris, tal i com diu Tremosa no va considerar que els 28 nuclis agregats del municipi de Tremp són des del punt de vista del seu funcionament, tan social com administratiu, un barris de la ciutat i, per tant, no va ser considerada una àrea urbana d’atenció especial, doncs tenim un municipi finançat  d’una manera paupèrrima i que difícilment podrà fer front als reptes de futur que el Pirineu Occidental demana.
Avui el municipi de Tremp es veu obligat a fer una forta pujada de l’IBI, precisament per fer front a aquestes necessitats i serem el habitants de Tremp que veurem  estupefactes com el nou govern Tripartit va fent bandera de les polítiques socials i nosaltres hem de fer un extraordinari esforç fiscal per poder fer front a unes necessitats que haurien de ser responsabilitat financera d’una política que tractés el territori d’acord a les seves particularitats com, curiosament, ja fa amb l’àrea metropolitana. Els alcaldes del Pirineu no volen arraconar el seu tremp, els alcaldes del Pirineu volen un tractament ajustat a les seves particularitats i necessitats i un veritable reequilibri territorial, no només paraules sinó fets (us sona aquest lema?).
Jo el que proposaria no només a Tremp sinó a la resta del municipis del Pirineu és que si bé com és el cas actual, el cadastre obliga d’ofici a apujar les bases d’aplicació dels tipus, els consistoris abaixessin les quotes al mínim permès  i així deixar de gravar la vida dels ciutadans del Pirineu d’una manera injusta i desproporcionada, en una zona que ja de per sí és prou complicada per ser territoris de muntanya. Al mateix temps, no demanar, sinó exigir a aquest govern, hipersensible en lo social, un tractament particular a uns problemes específics i  que els ciutadans de Tremp i del Pirineu també formem part del fet social de Catalunya, que construir un país equilibrat també és política social, que evitar la fractura entre ciutadans de primera i de segona també és socialment just.
Pel que fa a la sol·licitud per part del senyor Tremosa al President Montilla que el seu primer viatge oficial sigui al Pallars, doncs miri com vostè vulgui, ara això si, si puja que es comprometi per començar i tal com va fer l’Artur Mas a construir per exemple el túnel de Comiols. Fets, i no paraules senyor President.

Tremp Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya