Dts 12 Des 2006
La nostra feblesa és la seva força
Enviat per Josep Tarrat 
L’altre dia sopava amb un sacerdot, una persona culta, pausada en les seves reflexions, moderada en el to i conciliador en el contingut, com els bons capellans. Un sopar sobri, en un lloc senzill del Solsonès. La conversa va desgranant temes i en un moment donat, com acostuma a fer la gent d’Església, una gran reflexió; “La nostra feblesa és la seva força”. El tema la religió, l’avanç de l’Islam, l’entrada de Turquia al món occidental.
L’Església, igual que el poder civil, ha caigut en la mateixa trampa: allò que anomenem el políticament correcte, què no és res més que la por, el temor a ofendre, el terror a perdre clients, vots i feligresos. El relativisme cultural s’ha imposat en la nostra societat decadent i anem acceptant la invasió subtil. La grandesa del triomf de la societat occidental s’esvaeix i fa vergonya defensar els seus valors fruit de tres mil anys d’atzagaiades. I ara, quan ja arribàvem a Ítaca, ens planten un cavall de Troia a les portes de la ciutat i la gent diu que és un regal i que és diferent però que és la diversitat el que ens engrandeix i que la culpa és nostra perquè no fem l’esforç d’entendre, perquè ens hem tancat massa. I jo em pregunto de què han servit tants segles de lluita, tant esforç en la recerca de la llibertat, tantes passes enrera per fer després un gran salt endavant. I ells avancen amb força i nosaltres cedim terreny. La felicitat en minúscules és el que importa, i l’utilitarisme està de moda.
L’escenari des de la perspectiva política és el del segle IV: una societat decadent que va perdent confiança en la política, una crisi institucional creixent, provocada per una manca absoluta d’objectius a llarg termini i una classe política instal·lada en la quotidianitat.
D’altra banda, una Església que ha fet durant els últims quaranta anys massa concessions a les teories cristiano-marxistes, una certa paganització provocada per l’acceptació d’un relativisme disfressat d’humanisme que es distancia de les veritables arrels del cristianisme. Tot plegat un bon enrenou, a l’espera d’algú que digui les coses pel seu nom.
Però estic segur que cada dia hi ha més persones disposades a escoltar.
Tremp, Pallars Jussà. Pirineu de Catalunya
Com tu, crec que cada dia hi ha més gent disposada a escoltar. Gent tipa de mentides, gent que s’enfronta cara a cara a un progressisme cínic i li veu les vergonyes, gent que està tipa que li vengui motos, farta de socialistes que viuen a Sarrià i porten els seus fills a l’escola privada mentre es dediquen a vendre’ns les virtuds de la pública, fatigada d’esquerranosos que parlen amb condescendència de delinqüents i ocupes però, ai las! no els toquis res seu perquè si tenen vacances a Canàries, i els molesta una vaga, fan servir les seves influències per volar peti qui peti, fins als collons dels progres que parlen de la immigració com si fos una font de riquesa però que no se’ls acosti cap immigrant a demanar-los res. Crec que cada cop es posen més en evidència però encara hi ha ànimes càndides que els riuen totes les gràcies i fa por. Perquè si no reaccionem a temps serà massa tard. Ni multiculturalitats, ni vivenda de franc per a ganduls, ni més impostos per subvencionar actors a qui no coneix ni sa mare! Ha arribat l’hora de dir les coses clares i plantar-nos. Ja n’hi ha prou. Perquè totes aquestes al·lucinades les fan amb els NOSTRES diners, senyors.