Dts 19 Des 2006
L’hora de la veritat
Enviat per Josep Tarrat 
Recordo encara com ERC esgrimia com un dels principals arguments per oposar-se a l’Estatut , el fet que el govern central es negués a cedir la gestió de l’aeroport del Prat a la Generalitat. Avui, uns quants mesos després, la política s’imposa a l’histrionisme paranoic de l’esquerra tronada i resulta que al Senat, CIU ha aconseguit introduir 97 esmenes al pressupostos de l’Estat. Dues d’elles, extraordinàriament importants per Catalunya. La primera atorga a la Generalitat de Catalunya una “participació i capacitat decisiva” per a gestionar l’aeroport del Prat, comprometent al govern central a crear un consorci destinat a aquesta finalitat abans del mes d’abril de l’any que ve i , a més, qualifica d’interès general els aeroports de Girona, Reus i Sabadell.
La segona esmena, augmenta les pensions mínimes de les vídues de menys de 60 anys amb càrregues familiars, i les fa passar dels 5.100 € any actuals als 6.800 € any que suposa un increment del 33%.
El proper dijous el PSOE intentarà comptar amb el suport d’ERC i IU per tombar la majoria d’aquestes esmenes. Ara arriba l’hora de la veritat , de la política, de la realitat.
L’interès de Catalunya i de la seva gent s’imposarà a la pura estratègia de partit? Estarem amatents.
Tremp, Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya
Esquerra esta oblidant la part nacional,per centrar-se en una política social, una política social tant light que fins i tot el PP seria capaç de subcriure, ja veurem quin serà el sentit del vot al senat el proper dijous, d’aquest “govern de “progres” ” que defensen tant la Catalunya social.
Se’ns desfà la nació, i el Tripartit II, i concretament ERC, es passen aquest tema per l’entrecuix, per a ells la política es una manera de guanyar-se la vida.
El nacionalisme Català esta en un moment crític. A Catalunya ens cal un bon govern, una idea de país i un projecte com el que te CIU, no només un programa polític, social, per poder governar. El tripartit II, ens esta venen fum i molts encara no ho veuen, però temps al temps.