Escrits


 

Sembla ser que alguns agnòstics, ateus i apostates feien befa de que alguns capellans fessin prerrogatives a la Mare de Déu perquè plogués. Doncs be, la befa l’escarni i la burla cap a l’església és sempre el recurs fàcil  de molts progres, però la veritat és que al Pallars està plovent molta quantitat i amb molta qualitat. Desconec si la intervenció divina és la principal responsable del fet, jo sóc un pobre mortal de cor senzill, però es necessària la burla? Sempre s’ha de fer conya amb la gent que Fe? Porta rendibilitat la mofa a unes persones que saps que no s’hi tornaran? Ho farien amb altres religions? Penso que se’n guardarien be, igual els passa per casa.
Ara resulta que el Conseller més perniciós per l’aigua de boca, es declara agnòstic i demana a la Mare de Déu de Montserrat que hi faci el que pugui. Doncs això si que em fa gràcia. Resulta que agnòstic és aquell que pensa que la noció de l’absolut és inaccessible per a l’enteniment humà. No només l’absolut, sinó les nocions primàries, perquè com poden haver-se manifestat a bombo i plateret en contra del Transvasament de l’Ebre i ara proposar el del Segre. Sembla que això de la revolució permanent, com deia en Kim Monzó, consisteix en quan arribes a manar renunciar a la mateixa revolució i que dia passa anys empeny i a viure que son dos dies.
De tota manera gràcies a aquella gent que amb la seva fe i bona voluntat heu fet alguna cosa, per pueril que a alguns els pugui semblar, la fe mou muntanyes.

fallera

Hi va haver una època en que ser Conseller de la Generalitat era un honor. La persona donava prestigi al càrrec i el càrrec era honorable, respectat arreu de Catalunya i més enllà de les fronteres. Malauradament aquest temps ha passat. I ara resulta que un Conseller de la Generalitat decideix, com a conseqüència d’uns resultats electorals, deixar la feina i anar-se’n a fer partit i preparar un congrés. Com si ser conseller d’un govern fos com ser cambrer d’un xiringuito de platja i “ara marxo i ara m’hi poso”.
Ara resulta que el President de la Generalitat ho accepta i calla i l’endemà en nomenem una altre i a “Rey muerto Rey puesto”. I visca la Generalitat, que avui és una associació fallera de tant ninot penjim penjam. I ara l’indulto i ara la cremà.
Però algú em pot dir a quin nivell d’indigència, de desvergonyiment, de deixadesa ha arribat aquesta institució que es diu Generalitat? Es pot humiliar més un país que amb la befa, l’escarni, la burla  i l’ultratge  que practiquen aquesta colla de sàtrapes?
I la Fallera Matxor calla i observa. I qui no et diu que ja ha pactat amb aquest cambrer de xiringuito un altra expulsió del govern  per tornar a escenificar la xarlotada de l’equidistància i a la tardor eleccions anticipades amb un altre tripartit preconcebut?
I com l’anomenarem ara: Tripartit, Govern d’Entesa o la Falla del Reagrupament?
 

Es veritat que aquestes eren unes eleccions espanyoles i molta gent vota en clau hispànica. És veritat que el Partit Popular feia por a molta gent i han votat no a favor sinó en contra de. Tot això i més i més i més és veritat,  però per sobre de totes les anàlisis electorals on  diran que tots han guanyat , una cosa és certa; el procés de desnacionalització de Catalunya ha fet un grandissim pas endavant. Tots aquells que volen Catalunya com una regió més d’Espanya, tots aquells que prediquen l’Espanya plural, asimètrica, federal i més collonades, ahir van arrasar aquest país. I  ho varen poder fer perquè durant els últims quatre anys Catalunya ha fet més passes enrera en el seu camí cap a la sobirania que en els últims 300 anys. Fins fa quatre anys, tots els atacs contra Catalunya venien des de situacions i marcs no democràtics però en aquesta última època la desnacionalització, l’assimilació a Espanya s’ha fet dins d’un marc democràtic i a través de l’utilització d’institucions legítimes. Avui tots aquests aprenents de politicolegs  gosen   parlar  de la legitimitat de l’aritmètica parlamentària,  que governa qui te  més capacitat de sumar escons, però la indigència moral que porta a la utilització dels vots de les persones en benefici només d’una estratègia partidista i  que deixa de banda qualsevol l’interès global del país, és en paraules que entengui tothom, la perversió del més elemental  esperit democràtic, és a dir la prostitució de la política. El nacionalisme de pluja fina ha desembocat en una sequera  que assola el país i que l’ha deixat en mans d’aquells que només tenen un objectiu; el d’uniformitzar l’estat i construir més Espanya  assimilant-hi completament Catalunya. I tot això ho fem amb un gran somriure i amb aquell tarannà pedagògic i paternalista que et parla d’igualtat i solidaritat però sempre igualtat a la baixa i solidaritat només exercida amb “bienes ajenos”. I sempre optimistes i sempre rient però paga i calla. 
 
  

 

 

Si llegim i rellegim les enquestes que s’han publicat, les sacsem ben sacsades, i provem de treure’n alguna conclusió més o menys prudent, constatarem que a Catalunya el PSOE i el PP no retrocedeixen ni un pam, sinó tot el contrari. Després de tot el que ha passat –després de l’indescriptible desori de rodalies protagonitzat pel PSOE, després de l’anticatalanisme virulent del PP; i són només dos exemples- els resultats que les enquestes preveuen per al diumenge mostren un país anestesiat, desorientat, desmemoriat, feble. Com a país ens mereixem un gran calbot, sonor i rotund. No hem estat capaços de reaccionar. Potser d’aquí a ben poc ni tan sols pagarà la pena fer-ho.

Fundació Catalunya Oberta

Perquè al míting final de campanya del PSOE ales eleccions catalanes del 2003 digué: “Apoyaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya” Doncs ja ho hem vist! 

Perquè no s’ha complert l’Estatut. No només no s’ha fet cap traspàs significatiu, sinó que la vulneració de l’Estatut per part de l’Estat és permanent. La llei de la dependència és un clar exemple d’ingerència a les competències de la Generalitat i un atac a l’autogovern de Catalunya.

Perquè la disposició addicional tercera de l’Estatut recull que durant 7 anys Catalunya ha de rebre en inversió de l’Estat l’equivalent del PIB català a Espanya, o sigui el 18’8%. L’any 2007 això no es va complir i els pressupostos del 2008 només arriben a un 14’9%. Tot i l’acord electoralista de darrera hora, encara manquen 700 milions d’euros per arribar-hi.   

Perquè mentre Zapatero i la Chacon van dient que la inversió a Catalunya durant aquest quatre anys a Catalunya és la més gran mai vista. La realitat és que em passat del 18’6% el 2003 al 14’9 el 2008, tot concentrat al tren d’alta velocitat (TAV) i cap projecte nou.

Perquè es va anunciar a bombo i platerets l’arribada del TAV a Barcelona el 21 de desembre (data que ja suposava un gran endarreriment sobre el termini previst) i amb les presses electorals es va provocar el caos de rodalies més gran patit per un país presumptament civilitzat i a més un altre retard en la seva arribada.   

Perquè l’ínclit Zapatero va anunciar al congrés de diputats el traspàs a la Generalitat de la gestió de rodalies per l’1 de gener i som a 19 de febrer i el més calent és a l’aigüera.    

Perquè es va escenificar el retorn dels papers de Salamanca i a hores d’ara queda per arribar tota la documentació de particulars i entitats i Zapatero, tot el Govern i el PSC callen. 

 Perquè en un altre míting al 2004 , Zapatero promet el retorn del Castell de Montjuïc i el tema encara segueix sense resoldre’s. 

 Perquè anuncia que abans de la tardor del 2007 faria una proposta per a la gestió de l’aeroport del Prat amb la participació de la Generalitat i seguim esperant i el PSC continua callant.

 Perquè al mes de juny del 2006 Zapatero va prometre la publicació de les balances fiscals. Vosaltres les heu vistes?                                        

     

En el Ple del passat 13 de febrer l’equip de govern va aprovar el pressupost per aquest any 2008.  Dies abans, al grup de Convergència i Unió se’ns va oferir si volíem fer-hi alguna aportació i així ho vàrem fer. Com sempre hem manifestat des del grup de Convergència i Unió, la nostra principal preocupació és el desenvolupament econòmic de la ciutat de Tremp i de la Comarca del Pallars Jussà i en aquesta línia vam demanar que s’inclogués un ajut al Comerç Associat de Tremp CAT per un  import de 12.000 € que es lliuraria a aquesta associació per a la realització d’activitats de foment del comerç de la ciutat de Tremp. També vam demanar que s’impulsés la creació d’un Patronat intercomarcal de Turisme on hi participessin el altres ajuntaments de la comarca, el Consell Comarcal i els empresaris turístics del territori, amb una dotació pressupostaria de 40.000 €.
Hi haurà qui pugui pensar que veníem molt barat el  nostre vot favorable al pressupost. Potser si. De fet hauria estat més fàcil demanar l’impossible i així justificar a bombo i plateret el nostre no, però des de CiU, sempre hem actuat des de la responsabilitat i conscients que la nostra força és, en l’actualitat, ben minsa. Així doncs davant l’oferiment de l’equip de govern per fer aportacions al nou pressupost vàrem elaborar una proposta plausible i, creiem, molt necessària per a la comarca i el municipi,  i del tot assumible pressupostàriament.
La resposta no ha estat satisfactòria, D’una banda se’ns diu que s’obre una partida pel CAT amb una dotació indeterminada i de l’altra, transcric literalment: “Fer constar el compromís de l’ajuntament de preveure a la propera modificació del pressupost una partida específica i suficient per a la creació, implantació i funcionament d’un ens supramunicipal destinat a promoure iniciatives de caire turístic i de promoció del municipi i la comarca en totes les seves vessants. En funció de les possibilitats econòmiques de l’ajuntament el crèdit pressupostari s’habilitarà amb caràcter anual o plurianual, la qual cosa es concretarà a l’expedient de modificació de pressupost”.
Tot i que creiem que no s’ha atès la nostra proposta, tampoc hem cregut convenient un vot contrari al primer pressupost d’aquesta legislatura i interpretant aquesta actitud per part de l’equip de govern com una porta mig oberta a possibles acords en un futur, hem decidit abstenir-nos en l’aprovació del pressupost 2008, tot reservant el nostre vot favorable per quan aquestes iniciatives siguin una realitat.
 

antoni

 Embassament de Sant Antoni 
En la meva modesta opinió, el futur econòmic de la comarca del Pallars Jussà s’ha de recolzar en tres pilars bàsics: la indústria agroalimentària, l’agricultura i ramaderia i el turisme.
En aquest sentit, fa anys que al Pallars Jussà sentim parlar de l’embassament de Sant Antoni com un element de dinamització del turisme a la comarca. Sembla ser que fins i tot hi ha hagut converses amb ENDESA Generación  per mantenir un nivell mínim d’aigua durant els mesos d’estiu a fi i efecte d’aprofitar turísticament aquesta gran superfície d’aigua dolça.
D’altra banda , el projecte de concentració parcel·laria i ampliació de la zona de regadius de la Conca de Tremp també serà una realitat en un futur proper, fet que suposarà passar de 1.500 Ha de regadiu a 4.500 Ha.
Es clar, que tant per l’aprofitament turístic com pel regadiu hi ha un element indispensable que és l’aigua. De moment a la comarca no en falta, tot i “la pertinaz sequía” que assola el país, llevat d’aquells municipis on no s’han fet durant els últims anys el deures.
El que ja no tenim tant clar al Pallars Jussà és si en continuarem gaudint d’aquest bé escàs.
D’una banda llegim resolucions de la confederació Hidrogràfica de l’Ebre on es parla de l’harmonització  de la Noguera Pallaresa. He de confessar que quan sento la paraula “harmonització” m’agafa pànic ja que em ve a la memòria la famosa LOAPA (Ley de Armonización del Proceso Autonómico) que, amb l’excusa de la solidaritat, va emascular de patac el ja minso autogovern d’aquest país.
D’altra banda escoltem manifestacions que parlen de la possibilitat de vendre 150 Hm3 anuals del canal d’Urgell a Barcelona per a pal·liar el dèficit hídric de la capital catalana a partir del transvasament de l’embassament de Talarn cap a Oliana i Rialb.
De la documentació existent sobre la dotació de cabals als canals d’Urgell i Segarra Garrigues es dedueix que la famosa harmonització de la Noguera Pallaresa consisteix en 125 Hm3  provinents  d’aquest riu i del futur embassament d’Albages que també beuria del Noguera.
Tant si és a partir del transvasament com de l’harmonització,  sembla ser que sempre parlem de l’aigua de l’embassament de Sant Antoni, un pantà que curiosament te una capacitat d’uns 200 Hm3.
De l’anterior anàlisi se n’extreuen dues conclusions clares: en primer lloc que portar 150 Hm3 cap a Barcelona vol dir assecar completament l’embassament de Talarn, amb el conseqüent adéu del seu aprofitament turístic i de regadiu de la Conca de Tremp i en segon lloc que la venda de  l’aigua de Talarn i les compensacions que se’n deriven se n’hauria de gaudir la comarca del Pallars Jussà.
Al mateix temps hi ha un altre aspecte més de fons d’aquesta qüestió que tampoc no acabo d’entendre. Com és possible que a Barcelona tinguin problemes d’aigua quan al de juliol de 2005 el Conseller de Medi ambient de l’època Salvador Milà deia; “en un any i mig s’han posat en marxa obres suficients i les bases d’altres per garantir l’abastament d’aigua a Catalunya, en qualsevol situació dintre de tres anys”. Cal recordar també que els dos governs tripartits han rebutjat el transvasament del Roina i cal dir també que de moment l’única solució que el govern actual ha sabut aportat és repartir difusors d’aire per posar a les aixetes.
Sigui com sigui ja veig que qui acabarà pagant aquest desastre serà la comarca del Pallars Jussà, comarca que, tot sigui dit, és una de les zones més desfavorides econòmicament del Principat i que si d’algun recurs disposava és precisament de l’aigua que ara algú es vol vendre. 

holo

Aquests dies es commemora les víctimes de l’Holocaust. A mi m’esborrona i penso que com que hem viscut tota la vida amb aquestes imatges han deixat d’impressionar-nos però pensar que fa pocs anys hi va haver un sistema d’assassinats organitzats per un estat i una ideologia, assassinats en fred i a famílies senceres que només havien fet que ser jueus, em sembla tan gros que no té nom. El BNG s’ha negat a comdemnar-ho al parlament gallec i és igual. Ara a l’esquerra (en teoria enemics del nazisme) es comporta com els seus millora amics. Potser cal dir alguna cosa    

Era la segona meitat dels anys 40 quan una sequera típica de les zones mediterrànies assolava la península ibèrica. La propaganda del règim, que és l’únic que acostuma a funcionar en tots els règims, va aprofitar per carregar la culpa del mal funcionament del país i de totes les desgràcies que mantenien a la població en la misèria a l’aïllament internacional al que estaven sotmesos i a la “pertinaz sequia”.
Avui, seixanta anys, després Catalunya viu el període més desgraciat dels últims trenta anys: som a la cua d’Europa en ensenyament (és a dir la nostra canalla és la més ruc d’Europa); les llistes d’espera en sanitat són les més llargues de la història de la seguretat social, per cert implantada per Franco; les infraestructures no funcionen; els trens són del nivell d’Etiopia; les carreteres dignes del Magreb i la llum marxa més que a la franja de Gaza. Catalunya és un país on els actuals governants viuen de la crítica constant al passat Govern de Convergència i Unió, al qual acusen de clientelisme, i proclamen la nova cultura política de “les mans netes” i ara resulta que lluny del rècord de CIU situat en 227  càrrecs de confiança i assessors, en l’actualitat en tenim 323. Només entre Montilla i Carod en sumen 89.
Ara be, davant d’aquesta desolació, l’estratègia és la de la cortina de fum i l’enemic exterior. La propaganda del règim, ara encapçalada pels periodistes i els homes del temps de la teletré i tots els Pravda i Gramma afins al sistema, només ens trepana el cervell amb dues consignes:

D’una banda la pertinaç sequera que arrasa el nostre país per culpa del gran dimoni capitalista (que amb el seu creixement ha provocat el canvi climàtic) i ara que si l’amenaça de la restricció, ara que si l’estalvi, ara que si la nova cultura de l’aigua.

 

El Conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar aportant solucions

I de l’altra el monstre del Partit Popular; Que si ha portat l’Estatut al Constitucional, que si vol trencar la convivència a Catalunya…
Pel que fa a la primera, s’hauria de recordar que el 19 de juliol de 2005 el Conseller de Medi ambient de l’època Salvador Milà deia; “en un any i mig s’han posat en marxa obres suficients i les bases d’altres per garantir l’abastament d’aigua a Catalunya, en qualsevol situació dintre de tres anys” fins i tot aquest mateix individu publicava un article uns dies després titulat “Les lliçons d’any de sequera”.

Cal recordar que van rebutjar el transvasament del Roina i ara el Conseller Baltasar vol anar a buscar aigua amb vaixells cisterna a la dessaladora d’Almeria, allí on encara esperen el transvasament de l’Ebre (!). 

Pel que fa a la segona; no seré jo qui des d’aquest blog  defensi al Partit Popular però és que el PP almenys va de cara. I si, han portat l’Estatut al Constitucional, però és que el senyor Zapatero ja ha declarat que en el cas que alguns articles del text fossin declarats inconstitucionals “no es produiria res d’irreparable”. Doncs així estem igual,  encara que un ho diu rient i amb cara de Mister Bean, però tots pensen el mateix.
Poden bramar en contra del Partit Popular però és que els socialistes i de retruc als grups que els donen suport són els que; aprovarien l’Estatut que es votés al Parlament de Catalunya i després de deixar-lo “limpio de polvo i paja” encara és hora que el comencin a desplegar.
Són els que deuen a Cataluna 1.500 milions d’euros corresponents al 2007.
Són els de l’arribada del Tren d’alta velocitat a Barcelona el 21 de desembre.
Són els del traspàs de rodalies a la Generalitat aquest mes de gener.
Són els del retorn de la totalitat dels papers de Salamanca.
Són els de la tercera hora de castellà a les escoles.
Són els de la llei de la dependència que, al marge d’envair competències de la Generalitat, a hores d’ara ningú a rebut ni un euro.
Malgrat tot això sembla que, com als anys cinquanta, el principal problema dels catalans avui és també la “pertinaz sequía”.

 

Franco inaugurant un “Pantano”
 
L’única diferència és que Franco, obsessionat per aquesta situació, va construir tants embassaments que va acabar essent anomenat Paco Pantanos i en l’actualitat l’única mesura palpable que coneixem a l’actual govern tripartit és repartir a tots els diaris uns difusors d’aire que es posen a les aixetes per estalviar aigua.
  

 

Corria l’any 2003, amb un govern de CIU, quan el pressupost de la Generalitat era d’uns 18.000 milions d’euros. En aquell any el Govern de Catalunya va invertir a la comarca del Pallars Jussà 18’155 milions d’euros. Algú pot dir que era poca cosa, però és que era una època dolenta, el President Pujol tenia un acord amb el Partit Popular i tots sabem com de dolents eren aquests del PP.
Avui, cinc anys més tard, les coses han canviat molt; a Madrid mana el  govern amic de Zapatero, a Catalunya el tripartit progressista i social timoneja el país i al Pirineu tenim nous delegats territorials per remarcar el nostre fet diferencial Pirinenc. A més, avui i gràcies a aquell perniciós pacte amb el Partit Popular, resulta que el pressupost de la Generalitat s’ha més que doblat, i  ara el govern disposa de 35.000 milions d’euros.
Sembla que tot va bé i que el futur és nostre però, oh sorpresa! El pressupost consolidat de la Generalitat per aquest 2008 prescriu una inversió a la comarca del Pallars Jussà de 9’79 milion d’euros. És a dir, la meitat de l’any 2003 tot i que el pressupost de la Generalitat s’ha més que doblat. Carai, per aquest galdós viatge no feien falta alforges!
I ara resulta que per acabar-ho d’adobar el President Montilla conegut al Pallars com a Mister Marshall s’ha inventat un pla de dinamització de la comarca que durant els propers 3 anys invertirà a la comarca 6 milions d’euros; és a dir 2 milions per any. Si els números no em fallen: 9 que se n’invertien aquest 2008 al pressupost, més 2 del Pla de Dinamització sumen 11 milions. Sembla que encara estem 7 milions per sota de l’any 2003.

Aquest Pla també preveu l’execució aquest mateix any d’algunes obres programades per al 2009. Moltes gràcies per córrer. Ara us venen les preses? perquè durant els últims 4 anys s’han aturat els plans comarcals i no heu fet res!
El Pla també parla d’obres de condicionament de Xerallo – el Pont de Suert (diversos municipis)-. Que vol dir obres de condicionament? Què facin el túnel d’una vegada i es deixin estar de fer pegats!
Finalment, segons s’esmenta en el Pla, les ajudes aniran destinades en bona part als a les administracions locals. Caldrà fer-ne un seguiment exhaustiu d’aquestes ajudes  perquè vull pensar que totes les administracions locals en sortiran proporcionada i equitativament beneficiades.

 

De tota manera, gràcies senyor Marshall, moltes gràcies per pensar en la nostra comarca perquè des de que CIU va fer l’Hospital Comarcal, el Museu Comarcal, els  trams de la carretera C-13 al pas de Terradets i Tremp la Pobla,   i el tram de la 1412 de Vilamitjana a Isona ningú havia pensat en nosaltres.

« Previous PageNext Page »