Juny 2006
Monthly Archive
Dmc 28 Jun 2006
Enviat per Josep Tarrat
Comentaris
Ara fa uns mesos el “The Diplomat” un blog (quadern de noticies o fòrums) en el que hi participen treballadors del serveis exteriors de diferents països, publicava el que podríem anomenar “Les deu grans mentides que tothom es creu” .A continuació les reprodueixo amb alguna nota al marge.
Existeix una tercera via màgica.
Tony Blair i Bill Clinton van aixecar el braços van cantar el Kumbaya i sortiren a predicar-la. Però no hi ha tercera via. El comunisme és un fracàs estrepitós i la prosperitat és directament proporcional a la llibertat de mercat. A més capitalisme més prosperitat.
L’ajuda exterior ajuda als pobres.
NO. L’ajuda exterior és quan la gent pobra dels països rics dona diners a la gent rica dels països pobres. La llibertat, el comerç, el capitalisme, l’educació i la ètica del treball són les coses que ajuden els pobres. Busqueu algun país que s’hagi desenvolupat gràcies a l’ajuda exterior.
Si els Estats Units pressionen Ariel Sharon , hi haurà pau a l’Orient Mitjà.
La pau a l’Orient Mitjà arribarà quan la cultura de la violència es modifiqui en el cantó àrab de la equació i els àrabs abandonin la pretensió de destruir Israel. El dret al retorn dels palestins és part de la pretensió de destrucció d’Israel.
No es pot democratitzar un país a la força.
Aquesta és una combinació entre antiamericanisme i amnèsia històrica. Els britànics van conquerir l’Índia i quan se’n van anar va quedar una democràcia. Els americans van bombardejar Alemanya i Japó, els van ocupar a la força, i quan van marxar els van deixar convertits en democràcies. S’ha bombardejat Afganistan i l’Iraq i ja s’ha fet eleccions i el seu futur és molt més prometedor que no fa uns anys.
Les Nacions Unides son l’esperança d’un futur millor per a la humanitat. Si no existissin s’haurien d’inventar.
Si això és veritat, el futur de la humanitat serà terrible. Dipositar les esperancen en les Nacions Unides és un error demostrat dia rere dia. Però és la idea políticament correcta i el subterfugi de la Unió Europea per no haver de reconèixer la seva absoluta incompetència en actuació exterior.
Fidel Castro pot ser un dictador però Cuba té uns indicadors socials impressionants.
La primera part és veritat però, indicadors impressionants???? La taxa de suïcidis més gran d’America llatina. La taxa més gran de gent que abandona el seu país. En quan a la gran taxa d’alfabetització, és l’herència dels anys 50 quan l’illa gaudia d’un nivell de vida molt superior a Espanya, Itàlia i tota la resta de països d’Amèrica llatina.
Hi va haver una conspiració per assassinar a Kennedy.
Una indústria molt sucosa ha agafat petits indicis i els ha magnificat, convencent a la gran part del públic americà i internacional -de cor senzill (la majoria)-. I tenim per escollir entre Castro, la malfia, Lyndon Johnson, la CIA…Visca la conspiració i l’embolica que fa fort.
No hi ha cap cultura superior a un altra.
Si t’acusen de pensar només en que no totes les cultures són iguals, seràs catalogat de racista i la teva carrera està acabada. Però per a qualsevol mesura objectiva de l’èxit , la cultura occidental és superior. La prova que en aquest raonament no hi ha racisme és que Japó, Singapur i Corea del Sud han agafat el millor d’Occident i ho han assumit com a propi amb un gran èxit per cert.
Per conèixer el que passa al món s’ha de veure la CNN i llegir el NYTimes i The Washington Post. (el Periodico i el Pais).
Aquests mitjans igual que Reuters, Le Monde, Newsweek, CBS i d’altres estan desesperadament inclinats al que queda de l’esquerra. Això no té tant a veure amb les editorials i els articles d’opinió, ja que també s’hi pot llegir a columnistes conservadors com Georges Will, sinó amb com presenten les noticies i què és el que converteixen en noticia.
Tots morirem per culpa de l’escalfament global.
Tot morirem, que ningú ho dubti. S’han trobat articles de premsa de fa 20 i 30 anys en que s’advertia de l’arribada d’una nova era glacial. Ara no discutirem que els automòbils llencen fums verinosos a l’atmosfera, però mai tants com un sol volcà en erupció. No fa massa podíem llegir dels continuats hiverns de Mongòlia. I per a més informació, ja veieu quin hivern hem passat…
Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya
Dts 27 Jun 2006
Enviat per Josep Tarrat
1 Comentari
El passat diumenge al vespre vaig assistir al concert d’en Lluís Llach a Tremp. Feia anys que no l’escoltava, de fet vaig deixar de fer-ho cap allà mitjans dels 80 després de publicar Maremar. Tornar a escoltar Viatge a Itaca després de tants anys i en un concert en família, gairebé íntim, suposa retrobar-te amb alguna cosa més que una cançó, suposa retrobar l’origen de tot plegat, l’inici del camí;
“ has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven”
Aquest país és una cursa de llarg recorregut, avancem a poc a poc i sempre amb el ulls a l’horitzó, a Itaca, perquè el nostre objectiu és aquest somni, per això els nostres passos ens semblen curts , per això alguns cops pensem que no assolirem l’objectiu.
“I si la trobes pobra, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques”
Malgrat tot el camí continua i l’objectiu és a l’abast, i el farem en pau, en positiu, sense anar en contra de res “La llibertat no és un mitjà per abastar una fi política més alta. És en si mateixa la fi política més alta”
Hi ha plantejaments polítics d’en Llach amb els quals no estic massa d’acord però Itaca i tot el que representa és el camí a seguir.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes
Josep M Tarrat i Tomàs
Pallars Jussà, Pirineu de Catalunya
Dij 22 Jun 2006
Enviat per Josep Tarrat
Comentaris
Extracte del discurs de presentació del candidat.
En primer lloc cal felicitar-nos a tots pels resultats del Referèndum de l’Estatut. És una doble felicitació, d’una banda pels resultats a nivell nacional que han estat molt bons i de l’altra, més en particular, pels resultats obtinguts al Pallars Jussà i a Tremp, que han estat excel·lents. Aquests resultats ens donen molta força de cara al futur, perquè no tingueu cap dubte que quan aquest Estatut s’apliqui, davant de les nostres justes reivindicacions, si algú ens diu, que sí… però és que resulta que som pocs, li respondrem que pocs però bons, sí però és que resulta que som lluny…, respondrem lluny però quan cal hi anem. Els vents ens són favorables i algun dels nostres principals adversaris ha quedat completament descol·locat. Engeguem doncs el camí cap al govern de Catalunya amb el dipòsit ple de benzina i amb un motor nou i potent.
Potser no és el moment de parlar a nivell nacional, però a ningú se li escapa que donats els terminis marcats, a la tardor hi haurà eleccions al parlament de Catalunya i els resultats que se’n desprenguin influiran en gran mesura al desenvolupament i resultat final de les municipals. Els adversaris a nivell municipal són forts, gent amb experiència, coneguts a nivell mediàtic i ben col·locats en el seu partit. La feina no serà fàcil i l’esforç que hem de fer entre tots plegats serà considerable, però us puc assegurar que hi posaré tota la il·lusió i tots els mitjans que estan a les meves mans per fer el millor equip de persones i el millor projecte per a Tremp. Un projecte que ja us dic ara anirà més enllà de la ciutatEls últims 17 anys els he dedicat a treballar per la comarca del Pallars Jussà i si alguna cosa he après en aquest temps és que el Pallars Jussà no és res sense Tremp, però Tremp no va enlloc sense comptar amb la comarca. El projecte que presentarem serà de lideratge de la ciutat. En tots els àmbits:
- Hem de ser el motor econòmic de la comarca i del Pirineu.
- Hem de ser el motor de serveis.
- Hem de ser el motor cultural.
- Hem de ser el motor agrícola i ramader.
Perquè la nostra aspiració, el nostre objectiu final és situar a Tremp com la capital del Pirineu occidental de Catalunya. El paper de Tremp és fonamental en aquest territori i si som capaços de jugar aquest lideratge la comarca i la ciutat en sortiran profundament reforçades. No renunciem a res i menys encara a la presència institucional de Tremp a totes les instàncies de poder nacional. El Pallars Jussà i Tremp han de tenir representació al Parlament de Catalunya i a la Diputació de Lleida. Aquesta és una feina importantissima que el polítics hem de realitzar perquè la ciutadania ens ho demana i el país ens ho exigeix. Abans d’acabar us vull expressar la meva gratitud a tots, però molt especialment m’agradaria agrair la confiança i fidelitat que en tot moment m’han demostrat els Senyor Jaume Casal, el senyor Miquel Verdeny i el senyor Carles Altisent; sense ells el meu projecte no hauria anat endavant Moltes gràcies 
Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya
Dill 19 Jun 2006
Enviat per Josep Tarrat
Comentaris
Els resultats del referèndum de l’Estatut han deixat algunes dades interessants: el Pallars Jussà és la comarca catalana que compta amb un sí més elevat, amb un 81,54% de vots favorables, seguida de l’Alta Ribagorça, que obté un 81,52% de vots afirmatius. La tercera comarca on més aprovació ha tingut el nou Estatut ha estat al Montsià, però ja distanciada a més de tres punts de les dues primeres.
www.e-noticies.com
Tot i saber que no és el millor, ens hem il·lusionat. Tot i que no és tot el que necessitem, ens hem engrescat en aquest nou camí. Tot i que som pocs, hem demostrat que som aquí, que Catalunya ens importa, que volem jugar i que ens farem sentir.
Ara caldrà desenvolupar aquest nou marc de relació amb Espanya i ho farà Convergència i Unió, no en tingueu cap dubte, i la veu del Pallars Jussà, la veu del Pirineu, es farà sentir. Volem ser-hi perquè ens ho hem guanyat, perquè hem fet els deures, perquè hem passat al davant. Ho hem fet perquè més finançament per Catalunya és més finançament pel Pirineu, perquè més competències per Catalunya són més competències pel Pallars Jussà.
Si algú gosa dir-nos que som pocs respondrem que pocs però bons; si algú ens diu que som lluny respondrem que, quan fa falta, hi anem.
Moltes gràcies i felicitats a tots !
Josep M Tarrat i Tomàs
Pallars Jussà Pirineu de Catalunya
Dts 13 Jun 2006
Enviat per Josep Tarrat
Comentaris
Algun dia aquest país ocuparà el lloc que li pertoca en l’Europa de les Nacions, aquella que Charles de Gaulle parlava sovint “l’Europe des patries”
Algun dia el somni de molts patriotes catalans es veurà complert; però mentre això no arriba i per aconseguir aquest objectiu fa falta treballar en dos àmbits: El primer pertany a l’esfera privada, la més íntima, i consisteix en creure’ns sempre i en tot moment, que Catalunya és un país amb tots els ats i uts. Creure’ns en tot moment i en cada actuació quotidiana de la nostra vida que aquest país és una nació que val la pena. Aquest fet va més enllà de la pura ideologia política, aquest fet és una actitud, aquella que consisteix en imprimir un valor afegit en la nostra activitat quotidiana, que comporta que allò que fem també ho fem pel nostre país. És allò que deia JFK; “no preguntis al teu país que és el que pot fer per tu, sinó que pots fer tu pel teu país” Avui hi ha polítics i partits catalans que no tenen aquesta actitud, amb alguna de les seves actuacions han desprestigiat Catalunya, fins i tot l’han ridiculitzada, llençant per la borda la feina feta durant pràcticament l’última meitat del segle XX. Aquesta situació ha exigit un esforç de resolució de part de Convergència i Unió que crec , s’ha fet palesa en les últimes negociacions de l’Estatut, però sobretot exigeix un esforç de solvència per part dels ciutadans de Catalunya qui en última instància hem de carregar amb la quota de responsabilitat que ens toca; si la cedim, ens descarregarem de responsabilitat però el més greu és que perdrem llibertat. Les nacions les construeixen el polítics fins i tot els exercits però en última instància són les persones , els seus habitants els que les legitimen. Què carai en farem de les competències del nou Estatut si nosaltres no som competents?
El segon àmbit de Treball pertany més a l’esfera política i consisteix en exercitar per part dels nostres polítics la capacitat de diàleg i de negociació. Roma no es va fer en un dia i Catalunya tampoc. El nostre horitzó definit en bona mesura el passat 30 de setembre serà fruit de l’esforç , la constància, la perseverança i la capacitat de fer en cada moment oportú i en cada lloc adequat salts qualitatius endavant. L’estatut aprovat recentment en el parlament espanyol és un d’aquest SALTS ENDAVANT, Sens dubte el més important que hem fet des de 1714 . Un salt que ens permetrà definir-nos com a Nació, que ens dota de més autogovern i que en definitiva ens autodetermina encara més com a País. Caldrà doncs continuar treballant i aprofitar totes les conjuntures, totes les majories favorables , tots els pactes i negociacions perquè s’acompleixi aquell somni de Francesc Macià ; “ Així heu de voler Catalunya , com tantes vegades jo l’he promesa al poble: políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa”.
Josep M Tarrat i Tomàs
Pallars Jussà ,Pirineus de Catalunya
Div 9 Jun 2006
Enviat per Josep Tarrat
1 Comentari
Article publicat al diari Segre (6 de juny 2006)
Finalment ja l’hem inaugurat, ja tornem a tenir tren. Guanyarem deu minuts de viatge i ens apropem a l’alta velocitat. Gaudirem del paisatge i dels penya-segats, _“Maria a quina hora et va dir el metge? A les nou Josep, no se pas si arribarem…”
Hem pagat el traspàs, hem pagat les obres i som allà d’on érem al mateix cul de sac de sempre; i ara ens prometen que no sé quin any de no sé quin segle potser podríem arribar a la Seu d’Urgell. Miri senyor Conseller, mirin senyors del govern bipartit però partit, si aquest tren de la Pobla ha d’arribar a algun lloc és a França, a Saint Girons, què és on el projecte inicial el dibuixava i permeabilitzar els Pirineus, ara que volem ser ciutadans del món. A la Seu d’Urgell hi volem arribar per carretera, però no fent alpinisme automobilístic pel port del Cantó. Parem de jugar amb l’Ibertren senyors. Els que ens preocupa als Pallaresos, i als Ribagorçans, i a tots els Pirinencs és arribar ràpida i còmodament a Lleida i a Barcelona i això passa mal que pesi, inevitablement pel Túnel de Comiols a la C-1412 i pel túnel de Viu de Llevata a la N-260 Sembla que contínuament fem invents per marejar la perdiu, per despistar l’atenció dels problema i de la solució real. El Pirineu occidental demana a crits i ja fa anys aquestes dues infrastructures, perquè són bàsiques per al seu desenvolupament, perquè són imprescindibles per un normal mobilitat entre comarques, perquè volem deixar de ser el cul del món, perquè també tenim dignitat i sobretot, perquè també paguem impostos, els mateixos impostos o més, aquells que es deriven de la llunyania, de l’increment de preus pel transport de l’aïllament en definitiva.
Volem el tren? Es clar que el volem i dos si fa falta i que vagi el més lluny possible i demanem l’impossible per arribar al possible, però siguem seriosos. L’últim govern de CIU es va comprometre amb el túnel de Comiols i li guardem la paraula i el senyor Borrell, militant del govern amic va deixar penjat el túnel de Viu i ara ja toca i no volem passar més i exigim que és faci perquè al Pallars i al Pirineu n’estem tips de promeses, n’estem tips que ens enganyin.
Josep M Tarrat i Tomàs
Pallars Jussà, Pirineu de Catalunya
Dij 8 Jun 2006
Enviat per Josep Tarrat
Comentaris
Article publicat al Diari Segre (9 de maig de 2006)
Em sap molt greu haver de donar la raó a en Porta Perales, però SÍ, Catalunya avui és una broma. Catalunya és una llar d’infants on 4 senyoretes progressistes han decidit fer jugar la canalla a un nou joc que es diu fer política i han organitzat un govern on la Carmeta s’empipa perquè vol que juguem tots a nines i diu que la felicitat és el tema cabdal; En Josep està enfadat i no vol jugar a res perquè l’han nomenat delegat i no el deixen escollir als membres del seu equip de futbol i l’Alba diu que no a tot perquè no li agraden les nines ni el futbol i a més al berenar no hi ha posat xocolata tal i com varen quedar. L’escola ha esdevingut un desgavell, i els nens de les altres escoles de la ciutat que en un principi demanaven a les mestres que també volien jugar a aquest nou joc, ara se’n riuen al passar pel davant del pati i veuen aquest desori. Mare, quines ruqueries fan en aquesta escola? Preguntava l’altre dia en Pau.
Metàfores apart, aquest país ha baixat el nivell. Ni en les pitjors èpoques de la nostra història havíem estat així. Una cosa és que un monarca absolutista t’anul·li les teves llibertats i els teus furs, o que un dictador guanyi una guerra i t’ofegui i un altra és autodestruir-te a tu mateix, perdre tota dignitat i fer el ridícul per aquests móns de Déu.
Catalunya és un país que necessita fortes dosis de sobre esforç per a sobreviure, Durant els últims trenta anys, no hem fet res més que treballar per situar aquest país al món i restablir la seva dignitat. Amb un tres i no res, una colla de sàtrapes, amb ganes de jugar, s’han ventilat la feina feta durant l’últim quart de segle abanderant una promesa de canvi social i d’esquerres. Quin canvi senyors? Avui tenim un país desorientat, ridiculitzat, destarotat, grotesc i sobretot poc respectat. Per aquest viatge no feien falta alforges.
Ara que surten plataformes com bolets a la tardor, que si diguem No, que si diguem sí, que si diguem ja en parlarem, ara que qualsevol munta la seva paradeta per demanar salvar no sé quin paisatge, ni quins animalets en perill… jo demano que algú creï la plataforma Salvem Catalunya! Salvem-la dels aprofitats, dels sense ofici ni benefici, dels sàtrapes, dels insolvents, dels xitxarel.los.
Jeremies, l’anomenat profeta polític, basa el seu pensament en que l’ètica és superior a la política (tot el contrari de Maquiavel). Per a ell el patriota és qui vol tenir un país ètic, estimar el teu país no és suficient, has d’estimar l’ètica del teu país i aquest ha de ser èticament governat. Jeremies va ser acusat de traïdor i empresonat pel rei Josies perquè va considerar que si la política del seu país era antiètica s’hi havia de rebel·lar. Està clar que el pensament de Jeremies no està en l’actualitat de moda a Catalunya. Espero que hi siguem a temps!
Josep Maria Tarrat i Tomàs
Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya
