Blog de Josep M. Tarrat i Tomàs

Montilla:
És aquell alcalde de Cornellà que  no hi vivia.
És aquell gestor que ha portat l’Opa de gas natural, i a Europa l’hi han dit que era una sapastrada.
És aquell ministre de Turisme que devia mirar a Iznájar quan l’aeroport del Prat era una caos.
És aquell senyor que va fer tot el possible perquè l’estatut del 30 de setembre fos un fulletó.
És aquell negociador que s’asseia al costat del PSOE quan es negociava l’Estatut a Madrid i feia tot el possible perquè tornes a Catalunya fet un fulletó.
Montilla és aquell senyor del “aparato” que ha perpetrat una autèntica neteja al PSC i l’ha integrat definitivament al PSOE.
Montilla és aquell orador que vol evitar un cara cara no perquè no domini el català sinó perquè no sap parlar castellà.
 
Carod:
És aquell Conseller en cap que anava en cotxe oficial a Perpinyà a negociar amb ETA.
És aquell Conseller que feia de turista de baix cost posant-se una corona d’espines a Israel.
És aquell negociador hàbil que va fer President de la Generalitat a un polític d’un partit espanyol.
És aquell polític independentista que va portar el President espanyol al balcó de la Generalitat.
És aquell que va prometre catalanitzar el PSC i ha acabat posant en Montilla.
És aquell que tenia la clau de la governabilitat  i ha acabat expulsat del govern.
És aquell que va impulsar l’estatut i ha acabat votant-hi en contra.
És aquell del feu-me confiança i ara  som com som.
 
Saura:
És aquell del Bus de l’estatut.
És aquell que ha aturat el quart cinturó.
És aquell que ha paralitzat les línies elèctriques, indispensables per al desenvolupament econòmic de Catalunya.
És aquell de la nova cultura de l’aigua, la nova cultura de la energia, la nova cultura del pacte, la nova cultura de la mobilitat i la nova cultura del carall de carnestoltes.
És aquell que encarregava estudis sobre la imbricació de la guatlla asiàtica i mediterrània.
És aquell que els seus consellers anaven de viatge amb helicòpter oficial  per a conciliar vida familiar i laboral.
És aquell que mentre l’aeroport del Prat era una ratonera ell i la seva dona feien valer la seva influència per enlairar-se com més aviat millor cap a Canàries. 

Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya 

“Per poder construir un sistema social completament nou en el lloc del vell, s’ha de netejar primer aquest lloc”  (Mao Tse-tung)
 
Ara resulta que el senyor Montilla és un vell militant maoista. Quan l’ara candidat a President de la Generalitat va començar la llarga marxa la seva inspiració política era el col·lectivisme, la lluita de classes, els plans quinquennals, la guàrdia popular i les comunes autosuficients. Ara a la fi de la seva llarga marxa, la seva revolució cultural comença a donar fruits; la neteja feta de militants del partit que podien tenir alguna guspira de liberals s’ha consumat i ara és l’hora dels catalans com si fins ara a Catalunya no n’hi hagués hagut de catalans. I  comença el catalanisme social, com si el catalanisme tradicional, el de tota la vida, no ho hagués sigut de social. Bàsicament perquè no ha tingut un estat al darrera i tota la seva obra s’ha edificat des de la societat civil. Voleu un catalanisme més social que aquell que ha edificat un país a partir de la seva societat?
Si en les properes eleccions de l’u de novembre el partit socialista, esquerra i iniciativa poden reeditar el tripartit, no tingueu cap dubte que ho faran -no hi ha vida fora d’aquesta idea- i llavors començarà la tercera fase (aquella que consisteix en la construcció d’un nou sistema social prèvia neteja total de l’anterior) i a partir d’aquí el gran salt endavant: aquell que va consistir en intentar produir més acer que el Regne Unit i desprès van haver que llençar-lo perquè era de pèssima qualitat, i tot plegat va desembocar en la gran “hambruna” on hi van deixar la pell entre vint i trenta milions de persones.
Que Déu ens agafi confessats!

Pallars Jussà, Pirineu de Catalunya