Maig 2007
Monthly Archive
Dij 31 Mai 2007
Enviat per Josep Tarrat
Comentaris
Durant els últims anys hem construït un país massa còmode. A la Conselleria de Sanitat que en teoria hauria de fer hospitals i reduir llistes d’espera , ara en diem Conselleria de Salut, allò que la OMS gairebé no sap com definir, però que ja inclou elements de subjectivitat i en el cas del govern de paternalisme, tranquil de la teva salut ja me n’ocupo jo. També hem canviat ensenyament que treballava per reduir els barracots i ara en diem educació que ja denota no només paternalisme sinó alguna cosa més greu com dirigisme. I la població veu com la seva quota de participació disminueix, el govern ja s’ocuparà de tot, de la meva salut de l’educació dels meus fills i perquè no de la meva hipoteca o de donar-me directament un pis. Davant d’aquesta manera de governar i de fer, l’individu cada cop te menys protagonisme i l’esfera de la llibertat individual, l’esforç de superació ja no te massa mèrit , tots som iguals i tots amb el mateix uniforme i perquè no el mateix cotxe i el mateix bloc de pisos. I si tot això ja se n’ocupa el govern, jo que he de fer? Doncs treballar i sortir de cap de setmana i si hi ha eleccions, a la platja hi falta gent. I d’aquí cent anys tots calbs.
Tremp Pallars Jussà, Pirineu de Catalunya
Dij 31 Mai 2007
Enviat per Josep Tarrat
Comentaris
M’ha arribat algun comentari verbal ,on se’m diu que en l’article d’ahir ja critico al nou ajuntament. No és veritat, de cap de les maneres, i si s’ha interpretat així no era en cap cas la meva intenció.
L’article el que critica és la manca d’ambició en general, no dels polítics, sinó de tots el ciutadans, on jo també m’hi incloc alguna vegada. Critica la conformitat en el projecte a curt termini, defensar lo quotidià davant el risc del futur incert, no veure el bosc perquè t’has apropat massa a l’arbre. Critica la mentalitat de poble que molts cops tenim al Pirineu perquè el nostre horitzó és el Montsec o Carreu o l’alzinar del Farga.
Potser anar més lluny no s’entén, o no es vol entendre o potser fa por de perdre la seguretat de les parets properes i no anem extramurs on hi ha lo desconegut, lo nou, el futur.
Recordo durant aquesta passada campanya que un director d’una entitat bancària em deia; hi ha massa gent acomodada en la tranquil·litat del sou a fi de mes, sense pretensions sense voluntat d’assolir riscos, volen anar fent i res més i carai jo he de fer hipoteques i el diner s’ha de moure sinó no arribo als objectius.
Be, en tot cas era una crítica a la síndrome d’anar fent Si el nou ajuntament s’ha de criticar ja ho farem, ara encara no toca.
Tremp Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya
Dij 31 Mai 2007
Enviat per Josep Tarrat
Comentaris
Havíem somiat una ciutat. Una ciutat on el futur es cuinés avui , on el demà sempre figurés per damunt de la mediocre política de la quotidianitat . Una ciutat on quan s’estén el braç es veies la lluna i no la punta del dit. Una ciutat que creixés en la direcció del que seran les ciutats intermèdies d’aquí 25 anys i no en la improvisació de la llicència corre que la necessito. I volíem les estrelles
I em diuen que aquestes paraules ressonen en el vuit que el que importa a la gent és el fanal de sota casa i el sorral per cagar el gos. El que importa és el sot del carrer i la senyal direccional.
I mentre tant el futur passa pel davant i el teu fill truca de Barcelona i et diu que ja te feina i que pujarà per setmana Santa i tu penses que potser haurem de comprar un pis a la capital, el nen ja no tornarà a Tremp
Mira Josep , el que hauríem de fer és marxar tots quant et retiris
Vols dir Mercè?
Si home si, no veus que a qui només hi ha que vells.
L’últim que apagui el llum!
Tremp Pallars Jussà, Pirineus de Catalunya
Dill 28 Mai 2007
Enviat per Josep Tarrat
[6] Comentaris
Avui és un dia de decepció. Tota la il·lusió dipositada durant aquests últims mesos s’ha fet miques com un mirall trencat. Em queda la satisfacció de la feina ben feta per un grup de gent que ho ha donat tot de manera absolutament desinteressada, tots i cadascun d’ells tenen el meu reconeixement i la meva amistat de per vida. Mai podré agrair prou el seu esforç i la seva dedicació.
A la gent que ha confiat en nosaltres: moltes gràcies! A tots aquells que han preferit una altra opció crec que ho han fet perquè pensen que hi ha algú que, per una sèrie de circumstàncies, pot fer més per Tremp que nosaltres. És possible que això sigui veritat encara que, personalment, crec que no. De tota manera així ho ha volgut la gent i el futur demostrarà allò què passa amb aquesta ciutat.
Gràcies a tots plegats, però sobretot a totes les persones que m’han acompanyat a la llista. Sou el millor, i de llarg, que m’he trobat en el món de la política.
Moltes gràcies!
