Novembre 2007


bandera 

Recordo de petit, quan a Tremp es construïa poc i el poble anava creixent a un ritme tranquil però constant, de tant en tant  senties;  “saps que fulano s’ha fet una casa?”. Jugàvem al carrer sempre i no teníem la Nintendo DS, i des del carrer veia com quan teulaven la casa que s’acabava de construir, onejava una bandera catalana. En un principi pensava que era allò de fer el cim, desprès algú em va explicar que només s’hi posava la bandera si en tot el procés de construcció ningú hi havia pres mal. Sigui quina sigui la raó, m’agrada aquest símbol. És aquella moral de la feina ben feta, quan hem acabat i tot ha sortit be hi posem la bandera, la nostra bandera, el nostre orgull, i què passa? Sense complexos si senyor! Aquest és el nostre país, aquí fem les coses be i això és Catalunya.

Durant anys i poc a poc amb la subtilesa que es fan aquestes coses, la moral del cosmopolitisme, l’acomplexat que diu que de la bandera en fem un abús i que si hi poses la catalana perquè no la de Ruanda, ha fet que aquesta tradició es perdés. Llàstima!Amb aquesta colla d’universals ho estem perdent tot.
Aquesta setmana passejant pel carrer Francesc Macià  amb Verge de Montserrat vaig veure desprès de molts anys un edifici recent teulat amb la bandera al capdamunt. És una casa gran que també dona al carrer Sant Jordi, construïda per un empresari fill de la comarca. Doncs si senyor, des d’aquí la meva felicitació i el meu agraïment. Gràcies per mantenir aquesta tradició nostra i tant de bo tots els altres en prenguin exemple.
 

 

Per a que un territori experimenti un creixement econòmic han de confluir segons els experts una sèrie d’elements. Com més gran sigui el seu grau de concurrència,  més elevat serà el desenvolupament econòmic.
Aquest factors son: l’educació, l’estabilitat política, la pau social, la inversió privada i les infrastructures. La confluència de cadascun d’ells depèn, en gran mesura, de l’actitud de la societat i de l’administració pública. En els dos últims factors, -indispensables per afavorir el creixement-, la inversió privada i les infrastructures, la participació de la societat en el primer i l’eficàcia de l’administració en el segon són del tot decisius perquè un territori es desenvolupi econòmicament. Si be la inversió empresarial privada és una responsabilitat de la societat civil, la millora d’infrastructures de comunicació és un deure inexcusable de l’administració i determina decisivament la concurrència més o menys intensa dels altres factors

Xerallo vist des del port de Perves 

 xerallo

La comarca del Pallars Jussà i la seva capital Tremp s’enfronten en l’actualitat amb el repte més important de les últimes dècades que es definir quin serà el seu paper en el futur econòmic del Pirineu occidental de Catalunya i el seu entorn més immediat. El túnel de Comiols i el de Xerallo són les dues infrastructures viàries que haurien de definir l’eix principal de comunicació entre Catalunya i el Pirineu Occidental. La seva construcció convertirà Tremp i el Pallars Jussà amb el motor econòmic, social i  cultural del Pirineu occidental o, en cas que no es construeixin, arraconarà definitivament en un cul de sac la comarca i la seva capital.
Hi ha d’altres infrastructures de comunicació com són internet , telefonia mòbil, televisió digital etc. que són importants també per al creixement econòmic i que inexplicablement, després de successius compromisos de l’actual govern de Catalunya, avui encara no  arriben amb fluïdesa ni al municipi de Tremp ni a la comarca. No obstant això, les carreteres encara avui són les que defineixen el grau de desenvolupament  d’un territori i marcaran sens dubte el ser o no ser de Tremp en un futur molt immediat. 
En l’actualitat, el govern espanyol, la Generalitat, la Diputació i l’administració de l’Alt Pirineu i Aran són totes elles, i com mai havia succeït, d’un mateix color polític. Si durant els propers anys aquestes infrastructures no es construeixen, els responsables polítics dels partits que actualment conformen tota aquesta gran acumulació de poder també hauran de carregar amb la responsabilitat d’haver  condemnat  Tremp i el Pallars Jussà a ser la comarca més aïllada i menys pròspera de Catalunya.

Declaracions d’Heribert Barrera, mestre de l’honestedat en política, durant la presentació de la “iniciativa per la modificació de la Llei electoral”.  

Transcric literalment les seves paraules perquè crec sincerament que reflecteixen el que avui, en la majoria dels casos succeeix a Catalunya i també a la comarca del Pallars Jussà.

barrera

“El que busquen és l’obediència als que manen en el partit, molt més que no pas la capacitat i l’eficàcia; per tant amb totes les excepcions possibles, en general en els cossos elegits no sempre en totes les persones hi ha el conjunt de qualitats necessàries; de capacitat, dedicació, voluntat de servei etc. Moltes vegades, tots en som testimonis, això s’ha anat desnaturalitzant i desgraciadament la política ha esdevingut una professió, una manera de guanyar-se la vida. I la manera més segura de mantenir el lloc de treball en aquest cas és ser ben obedient amb el que la direcció dels partits imposa”.

Si voleu veure el vídeo cliqueu damunt l’adreça:
http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/heribert-barrera-1430.html

Proposta presentada al Ple


Atès que en Ple a celebrar el proper dia 7 de novembre de 2007 és proposa en el punt tres de l’ordre del dia la modificació de les Ordenances Fiscals 2008 (EXP. 331/2007-PI-irb)
 
Atès que el tipus aplicable de l’impost de bens immobles al municipi de Tremp va experimentar un creixement durant els anys 2003 a 2006  que el van  fer passar del 0,631 (2003) al 0,845  (2006).
 
Atès que  l’any 2006 el Cadastre realitza una regularització de les bases d’aquest impost amb una aplicació progressiva de l’increment de la base durant els següents deu anys.
 
 
Els sotasignats proposem al Ple l’adopció de la següent modificació de l’ordenança fiscal de l’impost de Bens immobles, amb l’objectiu de:
 
En primer lloc restituir el tipus aplicable a un nivell equiparable en que es trobava abans de la regularització de la base i així disminuir la pressió fiscal excessiva que considerem avui pateixen els ciutadans del municipi de Tremp.
 
En segon lloc mantenir un nivell equilibrat i progressiu d’ingressos al consistori que permeti satisfer les necessitats constants d’inversió que aquest municipi amb les seves peculiaritats de dimensió de territori  i dispersió de nuclis comporta.
 

Proposta:

Situar ,d’una manera gradual i temporalitzada a quatre anys, el tipus imposable de l’impost (IBI) a un nivell equiparable al 0,631 en que es trobava l’any 2003 aplicant l’increment des del 2006 (any en que es regularitza la base) fins al 2011 de l’IPC anual a raó d’un tipus mig moderat del 2% anual, tal com s’especifica en el següent gràfic:  
 

Any
Tipus actual
Reducció %
Resultant
2008
0.845
0,025
0.82
2009
0.82
0.04
0.78
2010
0.78
0.04
0.74
2011
0.74
0.04
0.70


 Sense perjudici d’aquest plantejament a quatre anys i a l’espera dels diferents resultats que es poden produir durant l’any 2008 com a conseqüència de l’evolució econòmica  d’una banda i de les necessitat de l’Ajuntament de l’altra, també proposem que en la propera modificació de les ordenances per l’any 2009 es pugui contemplar una proposta més global de regularització dels tipus amb l’horitzó de l’any 2016 en que d’acord a llei s’haurien  d’actualitzar altre cop les bases de l’impost.
 
D’acord amb tot l’exposat, la proposta de tipus aplicable per l’anualitat 2008 seria del 0,82 %.
  
 linea.gif              linea.gif

impost

“mb aquesta proposta de reducció dels tipus volem restituir la pressió fiscal dels ciutadans de Tremp a un nivell acceptable però al mateix temps volem que serveixi per a caminar cap a una gestió més eficaç i una contenció en la despesa , fent propostes a llarg termini i aplicant mesures continuades en el temps per vèncer d’una vegada per totes una dinàmica en la que creiem cauen tots els consistoris, que és la de governar la quotidianitat sense marcar horitzons més llargs que el de la legislatura , emprant estratègies de gestió més electorals que no pas a la recerca continua de l’eficàcia de l’administració.
L’Ajuntament segons el que creiem a Convergència i Unió és una eina que treballa amb els diners de tots els ciutadans i això l’obliga encara més que si es tractés d’una empresa privada a vetllar pels interessos dels ciutadans i a tractar els seus recursos econòmics amb molta  més cura que  si fossin propis.
Us proposem que durant els propers anys avancem en la política de l’estalvi i en l’eficiència organitzativa. Ens comprometem a no fer demagògia en tots aquells passos que enceteu en aquesta direcció i a donar suport a totes aquelles iniciatives que fins i tot puguin ser considerades poc populars però que estiguin encaminades a la racionalització de la despesa, la dimensió organitzativa i funcional, l’eficàcia en la gestió i l’optimització dels recursos”.

signatura tarrat.jpg 

Tremp, Pallars Jussà, Pirineu de Catalunya