Per a que un territori experimenti un creixement econòmic han de confluir segons els experts una sèrie d’elements. Com més gran sigui el seu grau de concurrència,  més elevat serà el desenvolupament econòmic.
Aquest factors son: l’educació, l’estabilitat política, la pau social, la inversió privada i les infrastructures. La confluència de cadascun d’ells depèn, en gran mesura, de l’actitud de la societat i de l’administració pública. En els dos últims factors, -indispensables per afavorir el creixement-, la inversió privada i les infrastructures, la participació de la societat en el primer i l’eficàcia de l’administració en el segon són del tot decisius perquè un territori es desenvolupi econòmicament. Si be la inversió empresarial privada és una responsabilitat de la societat civil, la millora d’infrastructures de comunicació és un deure inexcusable de l’administració i determina decisivament la concurrència més o menys intensa dels altres factors

Xerallo vist des del port de Perves 

La comarca del Pallars Jussà i la seva capital Tremp s’enfronten en l’actualitat amb el repte més important de les últimes dècades que es definir quin serà el seu paper en el futur econòmic del Pirineu occidental de Catalunya i el seu entorn més immediat. El túnel de Comiols i el de Xerallo són les dues infrastructures viàries que haurien de definir l’eix principal de comunicació entre Catalunya i el Pirineu Occidental. La seva construcció convertirà Tremp i el Pallars Jussà amb el motor econòmic, social i  cultural del Pirineu occidental o, en cas que no es construeixin, arraconarà definitivament en un cul de sac la comarca i la seva capital.
Hi ha d’altres infrastructures de comunicació com són internet , telefonia mòbil, televisió digital etc. que són importants també per al creixement econòmic i que inexplicablement, després de successius compromisos de l’actual govern de Catalunya, avui encara no  arriben amb fluïdesa ni al municipi de Tremp ni a la comarca. No obstant això, les carreteres encara avui són les que defineixen el grau de desenvolupament  d’un territori i marcaran sens dubte el ser o no ser de Tremp en un futur molt immediat.  En l’actualitat, el govern espanyol, la Generalitat, la Diputació i l’administració de l’Alt Pirineu i Aran són totes elles, i com mai havia succeït, d’un mateix color polític. Si durant els propers anys aquestes infrastructures no es construeixen, els responsables polítics dels partits que actualment conformen tota aquesta gran acumulació de poder també hauran de carregar amb la responsabilitat d’haver  condemnat  Tremp i el Pallars Jussà a ser la comarca més aïllada i menys pròspera de Catalunya.

Declaracions d’Heribert Barrera, mestre de l’honestedat en política, durant la presentació de la “iniciativa per la modificació de la Llei electoral”.  

Proposta presentada al Ple

Atès que en Ple a celebrar el proper dia 7 de novembre de 2007 és proposa en el punt tres de l’ordre del dia la modificació de les Ordenances Fiscals 2008 (EXP. 331/2007-PI-irb)
 
Atès que el tipus aplicable de l’impost de bens immobles al municipi de Tremp va experimentar un creixement durant els anys 2003 a 2006  que el van  fer passar del 0,631 (2003) al 0,845  (2006).
 
Atès que  l’any 2006 el Cadastre realitza una regularització de les bases d’aquest impost amb una aplicació progressiva de l’increment de la base durant els següents deu anys.
 
 
Els sotasignats proposem al Ple l’adopció de la següent modificació de l’ordenança fiscal de l’impost de Bens immobles, amb l’objectiu de:
 
En primer lloc restituir el tipus aplicable a un nivell equiparable en que es trobava abans de la regularització de la base i així disminuir la pressió fiscal excessiva que considerem avui pateixen els ciutadans del municipi de Tremp.
 
En segon lloc mantenir un nivell equilibrat i progressiu d’ingressos al consistori que permeti satisfer les necessitats constants d’inversió que aquest municipi amb les seves peculiaritats de dimensió de territori  i dispersió de nuclis comporta.