Blog de Josep M. Tarrat i Tomàs

Era la segona meitat dels anys 40 quan una sequera típica de les zones mediterrànies assolava la península ibèrica. La propaganda del règim, que és l’únic que acostuma a funcionar en tots els règims, va aprofitar per carregar la culpa del mal funcionament del país i de totes les desgràcies que mantenien a la població en la misèria a l’aïllament internacional al que estaven sotmesos i a la “pertinaz sequia”.
Avui, seixanta anys, després Catalunya viu el període més desgraciat dels últims trenta anys: som a la cua d’Europa en ensenyament (és a dir la nostra canalla és la més ruc d’Europa); les llistes d’espera en sanitat són les més llargues de la història de la seguretat social, per cert implantada per Franco; les infraestructures no funcionen; els trens són del nivell d’Etiopia; les carreteres dignes del Magreb i la llum marxa més que a la franja de Gaza. Catalunya és un país on els actuals governants viuen de la crítica constant al passat Govern de Convergència i Unió, al qual acusen de clientelisme, i proclamen la nova cultura política de “les mans netes” i ara resulta que lluny del rècord de CIU situat en 227  càrrecs de confiança i assessors, en l’actualitat en tenim 323. Només entre Montilla i Carod en sumen 89.
Ara be, davant d’aquesta desolació, l’estratègia és la de la cortina de fum i l’enemic exterior. La propaganda del règim, ara encapçalada pels periodistes i els homes del temps de la teletré i tots els Pravda i Gramma afins al sistema, només ens trepana el cervell amb dues consignes:

D’una banda la pertinaç sequera que arrasa el nostre país per culpa del gran dimoni capitalista (que amb el seu creixement ha provocat el canvi climàtic) i ara que si l’amenaça de la restricció, ara que si l’estalvi, ara que si la nova cultura de l’aigua.

El Conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar aportant solucions

I de l’altra el monstre del Partit Popular; Que si ha portat l’Estatut al Constitucional, que si vol trencar la convivència a Catalunya…
Pel que fa a la primera, s’hauria de recordar que el 19 de juliol de 2005 el Conseller de Medi ambient de l’època Salvador Milà deia; “en un any i mig s’han posat en marxa obres suficients i les bases d’altres per garantir l’abastament d’aigua a Catalunya, en qualsevol situació dintre de tres anys” fins i tot aquest mateix individu publicava un article uns dies després titulat “Les lliçons d’any de sequera”.

Cal recordar que van rebutjar el transvasament del Roina i ara el Conseller Baltasar vol anar a buscar aigua amb vaixells cisterna a la dessaladora d’Almeria, allí on encara esperen el transvasament de l’Ebre (!). 

Pel que fa a la segona; no seré jo qui des d’aquest blog  defensi al Partit Popular però és que el PP almenys va de cara. I si, han portat l’Estatut al Constitucional, però és que el senyor Zapatero ja ha declarat que en el cas que alguns articles del text fossin declarats inconstitucionals “no es produiria res d’irreparable”. Doncs així estem igual,  encara que un ho diu rient i amb cara de Mister Bean, però tots pensen el mateix.
Poden bramar en contra del Partit Popular però és que els socialistes i de retruc als grups que els donen suport són els que; aprovarien l’Estatut que es votés al Parlament de Catalunya i després de deixar-lo “limpio de polvo i paja” encara és hora que el comencin a desplegar.
Són els que deuen a Cataluna 1.500 milions d’euros corresponents al 2007.
Són els de l’arribada del Tren d’alta velocitat a Barcelona el 21 de desembre.
Són els del traspàs de rodalies a la Generalitat aquest mes de gener.
Són els del retorn de la totalitat dels papers de Salamanca.
Són els de la tercera hora de castellà a les escoles.
Són els de la llei de la dependència que, al marge d’envair competències de la Generalitat, a hores d’ara ningú a rebut ni un euro.
Malgrat tot això sembla que, com als anys cinquanta, el principal problema dels catalans avui és també la “pertinaz sequía”.

Franco inaugurant un “Pantano”
 
L’única diferència és que Franco, obsessionat per aquesta situació, va construir tants embassaments que va acabar essent anomenat Paco Pantanos i en l’actualitat l’única mesura palpable que coneixem a l’actual govern tripartit és repartir a tots els diaris uns difusors d’aire que es posen a les aixetes per estalviar aigua.   

Corria l’any 2003, amb un govern de CIU, quan el pressupost de la Generalitat era d’uns 18.000 milions d’euros. En aquell any el Govern de Catalunya va invertir a la comarca del Pallars Jussà 18’155 milions d’euros. Algú pot dir que era poca cosa, però és que era una època dolenta, el President Pujol tenia un acord amb el Partit Popular i tots sabem com de dolents eren aquests del PP.
Avui, cinc anys més tard, les coses han canviat molt; a Madrid mana el  govern amic de Zapatero, a Catalunya el tripartit progressista i social timoneja el país i al Pirineu tenim nous delegats territorials per remarcar el nostre fet diferencial Pirinenc. A més, avui i gràcies a aquell perniciós pacte amb el Partit Popular, resulta que el pressupost de la Generalitat s’ha més que doblat, i  ara el govern disposa de 35.000 milions d’euros.
Sembla que tot va bé i que el futur és nostre però, oh sorpresa! El pressupost consolidat de la Generalitat per aquest 2008 prescriu una inversió a la comarca del Pallars Jussà de 9’79 milion d’euros. És a dir, la meitat de l’any 2003 tot i que el pressupost de la Generalitat s’ha més que doblat. Carai, per aquest galdós viatge no feien falta alforges!
I ara resulta que per acabar-ho d’adobar el President Montilla conegut al Pallars com a Mister Marshall s’ha inventat un pla de dinamització de la comarca que durant els propers 3 anys invertirà a la comarca 6 milions d’euros; és a dir 2 milions per any. Si els números no em fallen: 9 que se n’invertien aquest 2008 al pressupost, més 2 del Pla de Dinamització sumen 11 milions. Sembla que encara estem 7 milions per sota de l’any 2003.

Aquest Pla també preveu l’execució aquest mateix any d’algunes obres programades per al 2009. Moltes gràcies per córrer. Ara us venen les preses? perquè durant els últims 4 anys s’han aturat els plans comarcals i no heu fet res!
El Pla també parla d’obres de condicionament de Xerallo – el Pont de Suert (diversos municipis)-. Que vol dir obres de condicionament? Què facin el túnel d’una vegada i es deixin estar de fer pegats!
Finalment, segons s’esmenta en el Pla, les ajudes aniran destinades en bona part als a les administracions locals. Caldrà fer-ne un seguiment exhaustiu d’aquestes ajudes  perquè vull pensar que totes les administracions locals en sortiran proporcionada i equitativament beneficiades.

De tota manera, gràcies senyor Marshall, moltes gràcies per pensar en la nostra comarca perquè des de que CIU va fer l’Hospital Comarcal, el Museu Comarcal, els  trams de la carretera C-13 al pas de Terradets i Tremp la Pobla,   i el tram de la 1412 de Vilamitjana a Isona ningú havia pensat en nosaltres.

L’empresa DOYMO ha elaborat per encàrrec de l’Ajuntament de Tremp, un estudi de mobilitat del Municipi. Més enllà dels aspectes anecdòtics i curiosos de la diagnosi, com ara que més del 60% de la població te pàrking però aparca al carrer i que de tots els que demanen un pàrking soterrat cap estaria disposat a adquiriu-ne una plaça. L’estudi dibuixa tota una sèrie de propostes  algunes d’elles a tenir en compte en un futur immediat. No comentaré tot l’apartat que fa referència a la mobilitat en bicicleta perquè suposo que això més que una proposta fruït de la necessitat, forma par del manual de bones pràctiques en mobilitat sostenible i renovable que deu haver distribuït l’actual govern ecosocialista.  Si que vull fer referència però  a dos apartats concrets de l’estudi que considerem molt positius; l’un perquè ja s’havia comentat en les pàgines d’aquest blog i l’altre perquè el grup de Convergència i Unió el tenia en cartera per proposar-lo en cas que aquest estudi no hi hagués fet referència.
En primer lloc l’estudi proposa substituir l’aparcament quinzenal alternatiu al carrer Seix i Faya,  per una sola banda d’aparcament permanent al costat est. Tot i que crec que és un gran avenç a la situació actual, pensem que és clarament insuficient i que no tant sols s’hauria de treure l’aparcament a banda i banda del carrer Seix i Faya sinó de tot el recorregut de la C-13 pel nucli de Tremp a excepció feta d’aquells trams on s’ha reduït la vorera i els vehicles no envaeixen la carretera i algun tram de càrrega i descarrega que s’hauria d’implementar a l’Avinguda d’Espanya com ja proposa l’estudi. Mentre la variant de Tremp no sigui una realitat, la carretera C-13 en el seu tram pel nucli de Tremp ha de ser una via ampla i amb total visibilitat. Podem posar tots aquells semàfors i rotondes necessàries per alentir la velocitat del trànsit, però en cap cas la carretera es pot convertir en un coll d’ampolla ple d’embussos que donen una pèssima imatge de la ciutat al visitant.
En segon lloc l’estudi proposa la modalitat de zona blava gratuïta amb disc horari, que permetria l’estacionament gratuït de  vehicles en aquelles zones properes al centre comercial per un període màxim d’una hora i mitja en les franges horàries de matí; de 9h.30’ a 13h.30’ i tarda de 17h.30’ a 20h.30’ de dilluns a dissabte a excepció d’algun carrer proper a les escoles que funcionaria de dilluns a divendres.
El grup de Convergència i Unió creiem que aquesta és una molt bona solució al caos circulatori i d’estacionament que viu en l’actualitat la ciutat de Tremp però també observem com l’estudi es queda curt en la seva proposta al no incloure en aquesta modalitat d’estacionament zones com el passeig del Vall o la Plaça de la Creu. Al mateix temps i com es fa en algunes ciutats, aquest rellotge que permet l’estacionament gratuït, hauria de ser adquirit als comerços de la ciutat i contribuir al finançament de l’associació de comerciants.
Em volgut destacar aquestes propostes perquè a diferència d’altres que es suggereixen en l’estudi, aquestes són aplicables de manera gairebé immediata i són pressupostàriament molt assequibles.
 

 Hotel Majestic Barcelona

Sempre he defensat l’anomenat pacte del Majèstic, mai me n’he amagat, i això m’ha portat més d’un problema tant amb persones del meu propi partit com, i sobretot, amb les dels altres formacions. Avui, fins i tot els més obtusos, els més anti PP ja ho reconeixen: va ser el pacte que més rendibilitat econòmica ha donat a Catalunya, però la falsària propaganda d’esquerres va enganyar fins i tot la bona gent d’aquest país i, com a conseqüència d’aquesta mentida repetida mil vegades pels aparells Gobelsians del PSC-PSOE, Esquerra i ICV,  també va ser el pacte amb menys rendibilitat política de la història per a CiU.
En l’actualitat només els ignorants poden negar l’evidència. Fins i tot alguns dels que ho negaven avui viuen a cos de rei gràcies als diners aconseguits en aquell pacte. Be, alguns no, tots els dirigents del tripartit avui s’engreixen a costelles dels diners que CiU va arrencar al PP. Malgrat això, avui el Partit Popular és una agrupació pensada per Espanya i en clau nacionalista espanyola, és un partit desbocat contra Catalunya perquè creu que aquesta estratègia és la clau de volta del seu triomf a Espanya malgrat tenir a les seves files polítics de bastant més talla política que els tres o quatre talibans que surten a la tele.
Dels socialistes seria millor no parlar-ne:
Són aquells que van fer la LOAPA que pels que no ho sapigueu vol dir Llei Orgànica d’harmonització del Procés autonòmic, és a dir; el recurs en contra de l’Estatut és només una trapelleria de canalla comparat amb aquesta llei.
Són aquells de la LOFCA: Llei Orgànica del Finançament de les Comunitats Autònomes, que vol dir carregar-se els drets de les comunitats històriques i  el cafè per a tothom.
Són aquells de “Aceptaré el estatuto que salga de Cataluña” “ Si guanya Zapaptero guanya Catalunya”.
Són la mentida, la insolvència, la cara amable de la suspensió de pagaments, el somriure de la fallida, el tren que no arriba, el llum que s’apaga, el col·lapse a l’autopista, el fracàs estrepitós de les idees .
Després de les eleccions del mes de març, una d’aquestes forces governarà Epanya i veient ambdues formacions, d’esperança més aviat poca.
Tot i que penso que el Partit Popular en la seva versió  més liberal i democrata-cristiana  seria el millor per Espanya, avui aquesta vessant està completament arraconada i una victòria Popular donaria  ales i benzina a un tripartit a Catalunya que com el mateix Partit Popular viu i menja gràcies a l’enemic exterior que en el cas del tripartit  és el PP i en el cas del PP és Catalunya. No només li donaria ales, sinó que el consolidaria en la menjadora, el clientelisme, l’engreix de càrrecs, el balafiament de la Catalunya social, el nacionalisme de pluja fina, el créixer per sota de Múrcia i en definitiva la destrucció d’aquest país.

L’únic camí doncs, és el d’aquells que tenen com a origen i destí Catalunya, com a casa matriu i sucursal Catalunya, com a idea, pensament i ideologia aquest país i no cap altre. I aquest camí, encara que a algú li pesi, només el pot fer Convergència i Unió.