Blog de Josep M. Tarrat i Tomàs

Perquè al míting final de campanya del PSOE ales eleccions catalanes del 2003 digué: “Apoyaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya” Doncs ja ho hem vist! 

Perquè no s’ha complert l’Estatut. No només no s’ha fet cap traspàs significatiu, sinó que la vulneració de l’Estatut per part de l’Estat és permanent. La llei de la dependència és un clar exemple d’ingerència a les competències de la Generalitat i un atac a l’autogovern de Catalunya.

Perquè la disposició addicional tercera de l’Estatut recull que durant 7 anys Catalunya ha de rebre en inversió de l’Estat l’equivalent del PIB català a Espanya, o sigui el 18’8%. L’any 2007 això no es va complir i els pressupostos del 2008 només arriben a un 14’9%. Tot i l’acord electoralista de darrera hora, encara manquen 700 milions d’euros per arribar-hi.   

Perquè mentre Zapatero i la Chacon van dient que la inversió a Catalunya durant aquest quatre anys a Catalunya és la més gran mai vista. La realitat és que em passat del 18’6% el 2003 al 14’9 el 2008, tot concentrat al tren d’alta velocitat (TAV) i cap projecte nou.

Perquè es va anunciar a bombo i platerets l’arribada del TAV a Barcelona el 21 de desembre (data que ja suposava un gran endarreriment sobre el termini previst) i amb les presses electorals es va provocar el caos de rodalies més gran patit per un país presumptament civilitzat i a més un altre retard en la seva arribada.   

Perquè l’ínclit Zapatero va anunciar al congrés de diputats el traspàs a la Generalitat de la gestió de rodalies per l’1 de gener i som a 19 de febrer i el més calent és a l’aigüera.    

Perquè es va escenificar el retorn dels papers de Salamanca i a hores d’ara queda per arribar tota la documentació de particulars i entitats i Zapatero, tot el Govern i el PSC callen. 

 Perquè en un altre míting al 2004 , Zapatero promet el retorn del Castell de Montjuïc i el tema encara segueix sense resoldre’s. 

 Perquè anuncia que abans de la tardor del 2007 faria una proposta per a la gestió de l’aeroport del Prat amb la participació de la Generalitat i seguim esperant i el PSC continua callant.

 Perquè al mes de juny del 2006 Zapatero va prometre la publicació de les balances fiscals. Vosaltres les heu vistes?                                        

En el Ple del passat 13 de febrer l’equip de govern va aprovar el pressupost per aquest any 2008.  Dies abans, al grup de Convergència i Unió se’ns va oferir si volíem fer-hi alguna aportació i així ho vàrem fer. Com sempre hem manifestat des del grup de Convergència i Unió, la nostra principal preocupació és el desenvolupament econòmic de la ciutat de Tremp i de la Comarca del Pallars Jussà i en aquesta línia vam demanar que s’inclogués un ajut al Comerç Associat de Tremp CAT per un  import de 12.000 € que es lliuraria a aquesta associació per a la realització d’activitats de foment del comerç de la ciutat de Tremp. També vam demanar que s’impulsés la creació d’un Patronat intercomarcal de Turisme on hi participessin el altres ajuntaments de la comarca, el Consell Comarcal i els empresaris turístics del territori, amb una dotació pressupostaria de 40.000 €.
Hi haurà qui pugui pensar que veníem molt barat el  nostre vot favorable al pressupost. Potser si. De fet hauria estat més fàcil demanar l’impossible i així justificar a bombo i plateret el nostre no, però des de CiU, sempre hem actuat des de la responsabilitat i conscients que la nostra força és, en l’actualitat, ben minsa. Així doncs davant l’oferiment de l’equip de govern per fer aportacions al nou pressupost vàrem elaborar una proposta plausible i, creiem, molt necessària per a la comarca i el municipi,  i del tot assumible pressupostàriament.
La resposta no ha estat satisfactòria, D’una banda se’ns diu que s’obre una partida pel CAT amb una dotació indeterminada i de l’altra, transcric literalment: “Fer constar el compromís de l’ajuntament de preveure a la propera modificació del pressupost una partida específica i suficient per a la creació, implantació i funcionament d’un ens supramunicipal destinat a promoure iniciatives de caire turístic i de promoció del municipi i la comarca en totes les seves vessants. En funció de les possibilitats econòmiques de l’ajuntament el crèdit pressupostari s’habilitarà amb caràcter anual o plurianual, la qual cosa es concretarà a l’expedient de modificació de pressupost”.
Tot i que creiem que no s’ha atès la nostra proposta, tampoc hem cregut convenient un vot contrari al primer pressupost d’aquesta legislatura i interpretant aquesta actitud per part de l’equip de govern com una porta mig oberta a possibles acords en un futur, hem decidit abstenir-nos en l’aprovació del pressupost 2008, tot reservant el nostre vot favorable per quan aquestes iniciatives siguin una realitat.
 

 Embassament de Sant Antoni 
En la meva modesta opinió, el futur econòmic de la comarca del Pallars Jussà s’ha de recolzar en tres pilars bàsics: la indústria agroalimentària, l’agricultura i ramaderia i el turisme.
En aquest sentit, fa anys que al Pallars Jussà sentim parlar de l’embassament de Sant Antoni com un element de dinamització del turisme a la comarca. Sembla ser que fins i tot hi ha hagut converses amb ENDESA Generación  per mantenir un nivell mínim d’aigua durant els mesos d’estiu a fi i efecte d’aprofitar turísticament aquesta gran superfície d’aigua dolça.
D’altra banda , el projecte de concentració parcel·laria i ampliació de la zona de regadius de la Conca de Tremp també serà una realitat en un futur proper, fet que suposarà passar de 1.500 Ha de regadiu a 4.500 Ha.
Es clar, que tant per l’aprofitament turístic com pel regadiu hi ha un element indispensable que és l’aigua. De moment a la comarca no en falta, tot i “la pertinaz sequía” que assola el país, llevat d’aquells municipis on no s’han fet durant els últims anys el deures.
El que ja no tenim tant clar al Pallars Jussà és si en continuarem gaudint d’aquest bé escàs.
D’una banda llegim resolucions de la confederació Hidrogràfica de l’Ebre on es parla de l’harmonització  de la Noguera Pallaresa. He de confessar que quan sento la paraula “harmonització” m’agafa pànic ja que em ve a la memòria la famosa LOAPA (Ley de Armonización del Proceso Autonómico) que, amb l’excusa de la solidaritat, va emascular de patac el ja minso autogovern d’aquest país.
D’altra banda escoltem manifestacions que parlen de la possibilitat de vendre 150 Hm3 anuals del canal d’Urgell a Barcelona per a pal·liar el dèficit hídric de la capital catalana a partir del transvasament de l’embassament de Talarn cap a Oliana i Rialb.
De la documentació existent sobre la dotació de cabals als canals d’Urgell i Segarra Garrigues es dedueix que la famosa harmonització de la Noguera Pallaresa consisteix en 125 Hm3  provinents  d’aquest riu i del futur embassament d’Albages que també beuria del Noguera.
Tant si és a partir del transvasament com de l’harmonització,  sembla ser que sempre parlem de l’aigua de l’embassament de Sant Antoni, un pantà que curiosament te una capacitat d’uns 200 Hm3.
De l’anterior anàlisi se n’extreuen dues conclusions clares: en primer lloc que portar 150 Hm3 cap a Barcelona vol dir assecar completament l’embassament de Talarn, amb el conseqüent adéu del seu aprofitament turístic i de regadiu de la Conca de Tremp i en segon lloc que la venda de  l’aigua de Talarn i les compensacions que se’n deriven se n’hauria de gaudir la comarca del Pallars Jussà.
Al mateix temps hi ha un altre aspecte més de fons d’aquesta qüestió que tampoc no acabo d’entendre. Com és possible que a Barcelona tinguin problemes d’aigua quan al de juliol de 2005 el Conseller de Medi ambient de l’època Salvador Milà deia; “en un any i mig s’han posat en marxa obres suficients i les bases d’altres per garantir l’abastament d’aigua a Catalunya, en qualsevol situació dintre de tres anys”. Cal recordar també que els dos governs tripartits han rebutjat el transvasament del Roina i cal dir també que de moment l’única solució que el govern actual ha sabut aportat és repartir difusors d’aire per posar a les aixetes.
Sigui com sigui ja veig que qui acabarà pagant aquest desastre serà la comarca del Pallars Jussà, comarca que, tot sigui dit, és una de les zones més desfavorides econòmicament del Principat i que si d’algun recurs disposava és precisament de l’aigua que ara algú es vol vendre. 

Aquests dies es commemora les víctimes de l’Holocaust. A mi m’esborrona i penso que com que hem viscut tota la vida amb aquestes imatges han deixat d’impressionar-nos però pensar que fa pocs anys hi va haver un sistema d’assassinats organitzats per un estat i una ideologia, assassinats en fred i a famílies senceres que només havien fet que ser jueus, em sembla tan gros que no té nom. El BNG s’ha negat a comdemnar-ho al parlament gallec i és igual. Ara a l’esquerra (en teoria enemics del nazisme) es comporta com els seus millora amics. Potser cal dir alguna cosa