Blog de Josep M. Tarrat i Tomàs

Hi va haver una època en que ser Conseller de la Generalitat era un honor. La persona donava prestigi al càrrec i el càrrec era honorable, respectat arreu de Catalunya i més enllà de les fronteres. Malauradament aquest temps ha passat. I ara resulta que un Conseller de la Generalitat decideix, com a conseqüència d’uns resultats electorals, deixar la feina i anar-se’n a fer partit i preparar un congrés. Com si ser conseller d’un govern fos com ser cambrer d’un xiringuito de platja i “ara marxo i ara m’hi poso”.
Ara resulta que el President de la Generalitat ho accepta i calla i l’endemà en nomenem una altre i a “Rey muerto Rey puesto”. I visca la Generalitat, que avui és una associació fallera de tant ninot penjim penjam. I ara l’indulto i ara la cremà.
Però algú em pot dir a quin nivell d’indigència, de desvergonyiment, de deixadesa ha arribat aquesta institució que es diu Generalitat? Es pot humiliar més un país que amb la befa, l’escarni, la burla  i l’ultratge  que practiquen aquesta colla de sàtrapes?
I la Fallera Matxor calla i observa. I qui no et diu que ja ha pactat amb aquest cambrer de xiringuito un altra expulsió del govern  per tornar a escenificar la xarlotada de l’equidistància i a la tardor eleccions anticipades amb un altre tripartit preconcebut?
I com l’anomenarem ara: Tripartit, Govern d’Entesa o la Falla del Reagrupament?
 

Es veritat que aquestes eren unes eleccions espanyoles i molta gent vota en clau hispànica. És veritat que el Partit Popular feia por a molta gent i han votat no a favor sinó en contra de. Tot això i més i més i més és veritat,  però per sobre de totes les anàlisis electorals on  diran que tots han guanyat , una cosa és certa; el procés de desnacionalització de Catalunya ha fet un grandissim pas endavant. Tots aquells que volen Catalunya com una regió més d’Espanya, tots aquells que prediquen l’Espanya plural, asimètrica, federal i més collonades, ahir van arrasar aquest país. I  ho varen poder fer perquè durant els últims quatre anys Catalunya ha fet més passes enrera en el seu camí cap a la sobirania que en els últims 300 anys. Fins fa quatre anys, tots els atacs contra Catalunya venien des de situacions i marcs no democràtics però en aquesta última època la desnacionalització, l’assimilació a Espanya s’ha fet dins d’un marc democràtic i a través de l’utilització d’institucions legítimes. Avui tots aquests aprenents de politicolegs  gosen   parlar  de la legitimitat de l’aritmètica parlamentària,  que governa qui te  més capacitat de sumar escons, però la indigència moral que porta a la utilització dels vots de les persones en benefici només d’una estratègia partidista i  que deixa de banda qualsevol l’interès global del país, és en paraules que entengui tothom, la perversió del més elemental  esperit democràtic, és a dir la prostitució de la política. El nacionalisme de pluja fina ha desembocat en una sequera  que assola el país i que l’ha deixat en mans d’aquells que només tenen un objectiu; el d’uniformitzar l’estat i construir més Espanya  assimilant-hi completament Catalunya. I tot això ho fem amb un gran somriure i amb aquell tarannà pedagògic i paternalista que et parla d’igualtat i solidaritat però sempre igualtat a la baixa i solidaritat només exercida amb “bienes ajenos”. I sempre optimistes i sempre rient però paga i calla. 
 
  

Si llegim i rellegim les enquestes que s’han publicat, les sacsem ben sacsades, i provem de treure’n alguna conclusió més o menys prudent, constatarem que a Catalunya el PSOE i el PP no retrocedeixen ni un pam, sinó tot el contrari. Després de tot el que ha passat –després de l’indescriptible desori de rodalies protagonitzat pel PSOE, després de l’anticatalanisme virulent del PP; i són només dos exemples- els resultats que les enquestes preveuen per al diumenge mostren un país anestesiat, desorientat, desmemoriat, feble. Com a país ens mereixem un gran calbot, sonor i rotund. No hem estat capaços de reaccionar. Potser d’aquí a ben poc ni tan sols pagarà la pena fer-ho.

Fundació Catalunya Oberta