Blog de Josep M Tarrat i Tomàs

Castell i col.legiata de Mur

 Des del conjunt arquitectònic del Castell de Mur, surt una pista en direcció a Miravet, on encara es poden veure les runes del que fou un antic poblat i una fortificació. Si seguiu la pista passant pel coll de les Mosques podreu gaudir d’una magnifica panoràmica de la Conca amb l’embassament de Sant Antoni al fons, només per aquesta vista ja val la pena l’excursió.

  Poblat de Miravet 

Més endavant i seguint per un camí voltat de pins arribareu al poble del Meüll, nucli molt apartat de tot arreu i que en l’actualitat s’hi han arreglat algunes cases fet que dona alguna esperança de futur. Sortint del poble en direcció a Fígols hi ha una pista a l’esquerra ,en pitjors condicions encara que l’anterior que es dirigeix a la Mare de Déu d’Arbull. El lloc és preciós i  la vista espectacular una antiga torre o castell presideix l’entrada i a sota mateix l’antiga capella de la Mare de Déu. La capella encara es troba en bon estat, suposo perquè a principis de maig s’hi celebra un bonic aplec i els devots  veïns contribueixen al seu manteniment,  però l’estructura de la torre està a punt de caure, ja només en queda una part de la megalítica construcció però molt em temo que no passarà gaire temps i s’ensorrarà. És una autèntica llàstima que aquest patrimoni del Pallars es perdi. No m’entra al cap que no hi hagi cap pressupost per com a mínim fer-hi obres de consolidació i evitar així que aquest lloc desaparegui definitivament.

  Torre de la Mare de Déu d’Arbull 

Sempre he pensat que els castells i fortificacions de l’antiga línia de defensa del Montsec son uns dels elements arquitectònics més importats que te aquest país i que tot el conjunt i en el context de l’antiga frontera medieval constitueixen potencialment el producte turístic per excel·lència de la comarca. Ara be, perquè això sigui així cal una més gran sensibilitat patrimonial per part de l’administració i sobretot de la població que ha d’aprendre a valorar i estimar el seu patrimoni, perquè no només forma part de la seva història sinó que és l’ingredient més valuós per al seu futur.
        

Són les 4 de la matinada en una alegre Festa Major d’un poblet de la franja de ponent. L’orquestra Poker està destrossant un tango de Gardel i el meu col·lega a qui li agrada més la festa que a un mico un gronxador esta intentant treure unes cerveses a 1,50 € la unitat (preu inimaginable en qualsevol racó del Pallars). De sobte, apareix la parella de la Guardia Civil en missió d’observació. Passegen per la perifèria de la bonica plaça d’Estopiñan del Castillo amb aquell pas altiu i solemne que caracteritza el Cuerpo. No puc assegurar-ho, ja que no en tinc cap prova visual, però vull pensar que la comissió de festes va convidar la parella a una copa “como mandan las costumbres del lugar” amb la resposta de rigor “No gracias, estamos de servicio”. La festa continua mentre un ramat d’adolescents demana més marxa i el guitarra de l’orquestra es queixa que li han tirat un vas –és molt perillosa la feina de músic en aquestes contrades -. Una de les noies que ens acompanya comença a donar mostres de cansament recolzada en la barana de la plaça. És hora de marxar cap a casa.
Tenim els cotxes aparcats a l’entrada del poble i és fosc, la parella de la Guardia Civil armada amb una llanterna fa aturar els cotxes que van marxant i tot apropant-se a la finestra del conductor els pregunta “ Buenas noches caballero, ¿se encuentra usted bien? ¿Hacia dónde se dirige?” Després d’una ràpida anàlisi de les condicions del conductor, baixa la llanterna i els diu “ Muy bien caballero, buenas noches y buen viaje”.
Tots restem astorats en veient la situació. Cap muntatge espectacular, cap desplegament de sirenes i luminotècnia. Una discreció absoluta. Observen al conductor, li fan un parell de preguntes amb veu amable, i amb la mateixa gentilesa s’acomiaden  tot desitjant un bon viatge. Cap conducta prepotent, gens de petulància,  cap vehemència, ni una engruna d’intimidació.
Són les cinc de la matinada, enfilem camí cap a Tremp  i no ens recuperem  de l’episodi viscut.
M’estalviaré cap comentari del que passa a Catalunya en general i molt particularment al Pallars, però quina diferència. I jo que pensava que la Guardia Civil eren els dolents…

S’inauguren el jocs olímpics a Pekín. Una espessa boira de contaminació cobreix la ciutat, l’ambient és gairebé irrespirable, fins i tot l’atleta etíop Gebrselassie, plusmarquista mundial de marató, ha renunciat a córrer aquesta prova pels carrers del centre de la ciutat afirmant que podria perjudicar seriosament la seva salut. A les progressistes autoritats xineses no se’ls ha acudit res més que bombardejar la zona amb iodur de plata per fer ploure i així baixar els nivells d’aquesta capa densa de porqueria que banya l’esperit olímpic. L’estat d’Israel que, com en moltes altres matèries lidera l’investigació en la creació de pluja artificial, va estudiar durant una època aquesta fórmula per fer ploure i  la va abandonar per les tensions regionals que suposa el robar aigua que de manera natural podria haver caigut uns quilòmetres més enllà i per la incertesa que genera la utilització de compostos químics que van a parar directament a la natura.
Us imagineu que els el XXIX jocs olímpics de l’era moderna s’inauguressin a Phoenix   capital d’Arizona, als Estats Units, i la ciutat estès coberta d’una massa espessa de contaminació i pols del desert de Sonora?. Us imagineu que Gerorge W. Bush i el Governador de l’Estat, Jon Huntsman, haguessin decidit bombardejar la ciutat amb iodur de plata?
El clam hagués estat unànime: tots els ecosocialistes , ecologetes, antiglobalitzadors, antitransgènics, sindicalistes, anarquistes, socialistes llibertaris i tots els Noam Chomski, José Bove, Ignasi Ramonets i els seus acòlits haurien saltat com una sola veu i ja s’estarien manifestant pels carrers de Paris, Londres i Berlín cremant fotografies d’en Bush pare, Bush fill i la padrina de Ronald Reagan, acusant-los d’atemptar contra la natura, la humanitat, la foca d’Alaska i la mongeta tendra. El Periódico i el País traurien dins de les seves pàgines d’actualitat i cultura tot un reguitzell d’estudis publicats per la universitat d’Hortoneda on es demostraria que el iodur de plata produeix càncer de colon i obesitat mòrbida i es demanaria al Comitè Olímpic internacional que suspengués els jocs organitzats pel gran Leviatan mundial, i Pepe Blanco anunciaria el boicot espanyol a uns Jocs tan antinaturals. Tot el progressisme i la intel·lectualitat mundial es mobilitzaria.
Avui s’inauguraran un jocs en un país on està prohibida la llibertat d’expressió i algunes pàgines d’internet no són accessibles. Un país on fa dinou anys es massacrava als estudiants a Tiananment. I tothom calla. Que si el gran salt endavant, que si la tercera via del capitalisme, que si hem de donar oportunitats i confiança al desenvolupament pacífic xinés…Tota una gran xarlotada! La democràcia occidental no hauria de permetre aquesta gran òpera bufa. Aneu, correu, salteu i nedeu i sobretot participeu. Jo a partir d’avui abandono l’esport i tot l’esperit olímpic.